dimecres, 25 de maig de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya - 1912

JJOO, Estocolmo 1912, Ceremonia de Inauguración
Cerimònia d'Inauguració a l'Estadi d'Estocolm 1912
Font imatge via Wikimedia Commons

Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908), i fins els Jocs Olímpics d’Estocolm (1912), la premsa barcelonina no es va fer ressò del moviment olímpic. Malgrat que oficialment els Jocs Olímpics d’Estocolm van començar el 5 de maig (tennis en pista coberta), no va ser fins a finals de juny i juliol que es van desenvolupar la majoria de les competicions esportives. La Vanguardia li dedicà breus noticies durant el mes de juliol. L’edició del 18 de juliol de 1912, El Mundo Deportivo,  informava dels resultats d’atletisme i d’altres esports, però no ocultava la seva decepció per la manca de representació del país: “pasando nosotros por la vergüenza de no ver figurar a ningún español en esa grandiosa manifestación deportiva mundial, en la cual tenemos la convicción que, en algunas pruebas, hubiéramos podido representar un papel cuando menos airoso”. Cal recordar, que en aquests Jocs Olímpics s’organitzaren per primera vegada competicions d’art -Coubertin, sota pseudònim, guanyà la medalla d’or per una poesia en la categoria de Literatura . Als Jocs Olímpics d’Estocolm van aparèixer el cronòmetre elèctric i la foto finish; a nivell esportiu guanyà la medalla d’or l’amerindi Jim Thorpe en les proves de pentatló i decatló. Malauradament, després li van retirar les medalles per ser acusat de professionalisme

L’absència espanyola als Jocs Olímpics d’Estocolm fou criticada a la revista Stadium, del 1 d’agost de 1912 a la pàgina 2: “nosotros creemos que la culpa es de los centros oficiales y no de las entidades deportivas (...) sírvanos de enseñanza y de elección para el porvenir y tengamos presente que, por dignidad y amor propio, debe España concurrir a las próximas Olimpiadas”. També, en aquesta ocasió es projectà un documental dels Jocs Olímpics al cine Diana de la Ronda Sant Pau, 85. La primera i segona part es projectaren en juliol (La Vanguardia 18 de juliol), la resta, fins a sis parts, es projectarien durant el mes d’agost.  Precisament, durant el mes de setembre d’aquest any, es fundava a la ciutat la primera entitat atlètica, l’Sport Atlètic Barcelonès, i s’organitzava la Vuelta a peu a Barcelona. Aquest fet va servir a Narcís Masferrer, era el redactor en cap d’esports de La Vanguardia, per demanar la necessitat de crear un organisme atlètic com hi havia a d’altres països “de este modo nos evitaríamos el dolor de tener que ser una nueva y única excepción entre las naciones europeas en los próximos juegos olímpicos de Berlín (...) Con el actual sistema estamos plenamente convencidos de que las luchas intestinas y la apatía nacional obligarán a que pase la venidera olimpiada de Berlín como pasaron las de Atenas (...) y la reciente de Estocolmo, sin que un sólo representante de nuestra raza hispana pudiera hacer ondear ya que no victoriosa al menos en lugar honroso del Stadium, nuestra enseña nacional” (La Vanguardia 7 de novembre). Uns dies després, el 23 de novembre, es constituïa el Comité Olímpico Español, a la capital d’Espanya, sense cap català en el seu consell directiu.

Marqués de Villamejor, Comité Olímpico Español, 1912
Marqués de Villamejor, president Comité Olímpico Español
Font imatge via 'Olimpismo' Blog
A finals de desembre, des de La Vanguardia (20 de desembre) i El Mundo Deportivo (26 de desembre), es feien ressò de la creació del COE i desitjaven que aquest pas servís per estar present als Jocs Olímpics de Berlín (1916). El 30 de gener de 1913, El Mundo Deportivo publicava un extens article “Para el Comité de los Juegos Olímpicos de España” on insistia en començar immediatament la preparació i abocava per organitzar “El primer Campeonato de España de Deportes Atléticos”. A setembre, com es pot constatar en El Mundo Deportivo, encara no s’havia fet cap moviment: “Todo lo que se ha escrito sobre la próxima asistencia de nuestra nación a los Juegos Olímpicos de Berlín ha caído en el vacío. Las comisiones fundadas con ese objeto no han dado aún ni siquiera el primer paso”. Davant la inoperància del COE, Josep Elias i Juncosa, Manel Nogareda, Narcís Masferrer i el Sindicat de Periodistes Esportius, fundat l’any 1911 i presidit pel propi Masferrer, van veure la necessitat d’assumir ells el repte de constituir un comitè regional, per tal de donar impuls a l’olimpisme a Catalunya amb la mirada posada als Jocs Olímpics de Berlin 1916.

Marqués Villamejor, Coubertin 1912, Estocolmo, Comité Olímpico Español, CIO
Carta Marqués de Villamejor a Coubertin
Font imatge  via 'Olimpismo' Blog



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada