dijous, 7 de juliol de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya - Anvers 1920 (I)

Als Jocs Olímpics d’Anvers (1920) participà per primera vegada una delegació del Comitè Olímpic Nacional. La debilitat i la inoperància del COE, així com la manca de recursos, van propiciar que el temps de preparació fos escàs. El dia 5 de febrer de 1920, El Mundo Deportivo,  recollia la creació per part del COE de diverses comissions, i publicava el programa dels Jocs Olímpics. Per la seva part, La Vanguardia, el 7 de febrer del mateix any, esmentava la implicació del comte de Romanones, expresident del Consell de Ministres i germà del marqués de Villamejor, per aconseguir la subvenció de l’Estat per  anar a Anvers. Finalment, es va fer públic la concessió d’una subvenció de 125.000 pessetes, una quantitat que es considerava del tot insuficient.
El programa general dels Jocs Olímpics  sortí publicat al diari El Mundo Deportivo, 4 de març de 1920. Per seleccionar els atletes es van programar dos concentracions, la primera  es celebrà al camp de R.C.D. Espanyol el 6 de maig; i la segona es va fer a Madrid el 30 de maig de 1920. El COE encomanà la responsabilitat organitzativa i la selecció dels atletes a la Federació Atlètica Catalana. Quan faltaven tres mesos pels Jocs Olímpics d’Anvers encara no s’havien recaptat el fons econòmic necessari per poder anar (El Mundo Deportivo 3 de juny 1920); es va constituir el Comitè Olímpic a Catalunya, però deixava clar el seu marc competencial:  “El Comité Olímpico Español, con el fin de lograr la mejor preparación y selección de la representación nacional en la VII Olimpiada de Amberes, ha acordado constituir el Comité Olímpico de  Cataluña con los señores siguientes: Don Juan Gamper (fútbol), don Alfredo Conde (esgrima), don Marsans Peix (hípica), don Bernardo Picornell (natación), don Juan Masalles (tenis), don R. Frexe Mallofré (tiro), don Arnaldo Margarit (remo), bajo la presidencia de don Jaime García Alsina, presidente de la Federación Atlética Catalana. La misión de dicho Comité será la de aunar iniciativas y esfuerzos, procurar la mayor propaganda de la Olimpiada, organizar o patrocinar concursos de preparación y gestionar de corporaciones y particulares el concurso moral y material para lograr se pueda concurrir dignamente, y por primera vez, a una Olimpiada” (La Vanguardia 10 de juny). Aquest mateix mes es va constituir la Federació Espanyola de Natació Amateur on  Bernat Picornell  es situà al capdavant de l’entitat (La Vanguardia 20 de juny). Malgrat el poc temps de preparació, el Comitè Català treballà amb intensitat, com es pot constatar en aquestes línies del diari El Mundo Deportivo del 8 de juliol: “Es muy digno de tenerse en consideración que apenas constituido, ha merecido el aplauso general por su vibrante y entusiasta alocución dirigida a la opinión deportiva en general”. Si bé amb retard, el Comitè elaborà un manifest, !Amunt els cors!, i llençà una subscripció popular amb l’objectiu de recaptar fons que sufraguessin les despeses dels viatges i estància del esportistes catalans. El primer en la llista de subscriptors fou el baró de Güell amb 1.000 pessetes (La Vanguardia 27 de juliol).

Jocs Olímpics, JJOO,  Anvers 1920, Amberes
Poster Jocs Olímpics Anvers 1920
©Fundació Barcelona Olímpica

La col·laboració institucional a Catalunya també fou determinant. El més curiós és que la candidatura oficial per acollir els Jocs Olímpics de 1924, no fou presentada per la ciutat sinó per la Mancomunitat de Catalunya. La representació  d’aquesta institució li fou delegada a Elias i Juncosa, a qui li van concedir una subvenció de 2.000 pessetes per presentar la candidatura (Heraldo Deportivo 15 de setembre). La delegació catalana que acudí a Anvers estava  composta per Elias i Juncosa, Jaume Garcia i Alsina, Joan Gamper, Josep Maria Co de Triola, i l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas. La candidatura, amb total desconeixement del COE, comptava amb el president del Consell de Ministres Espanyol, Eduardo Dato (Catalunya i l’Olimpisme, esport, identitat i Jocs Olímpics, Xavier Pujades, capítol 2, editat per COC 2006). El suport mediàtic a la ciutat comtal era total. La revista Stadium (31 de juliol), amb Narcís Masferrer al capdavant, feia una crida per que tothom recolzés la iniciativa. En el següent número de Stadium (14 d’agost) es reproduïa una carta de l’alcalde de Barcelona, Carles Jordà de la Lliga Regionalista, donant-li suport.  De fet, el Ple Municipal aprovà una proposició “Sr. Alcalde apoye la gestión que éstos hacen para que la VIII Olimpíada, que se celebrara dentro cuatro años, tenga lugar en Barcelona” (Gaseta Municipal núm.33 19 agost).  A tot això, a principis d’agost,  Elias i Juncosa feia públic que la ciutat construiria un estadi, el qual no es construiria a Pedralbes com s’havia dit (Pla Jaussely) sinó a Montjuïc. Aquest projecte era el principal aval de la candidatura olímpica de la ciutat (La Veu de Catalunya 2 d’agost). 

Elias i Juncosa, Garcia i Alsina, i Joan Gamper en Jocs Olímpics Anvers 1920
Font imatge  
©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Cal afegir, que Garcia i Alsina va desenvolupar a més la tasca de corresponsal de La Vanguardia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada