dimecres, 9 de març de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya (1894-1896)


Pierre de Coubertin,Olimpisme, Atenes 1894
Baron Pierre de Coubertin 
La restauració dels Jocs Olímpics moderns i la decisió de fer la primera edició a Atenes en 1896, es va efectuar en un Congrés celebrat a la Universitat de la Sorbona de Paris el 23 de juny de 1894. Al Congrés celebrat a la Universitat de la Sorbona de Paris, el dia 23 de juny de 1894, es va produir la restauració dels Jocs Olímpics moderns i l’elecció d’Atenes com la ciutat on es celebrarien la primera edició dels nous Jocs Olímpics.
Programa restauració Jocs Olímpics
       Font Imatge

A Barcelona, la noticia arribaria unes setmanes després, malgrat que encara no apareixia el nom de la persona que lideraria el projecte, Pierre de Coubertin (La Vanguardia 17 de juliol de 1894). El programa esportiu i les dates de celebracions no apareixerien fins a principis de 1895, en un article signat per Franco (La Vanguardia 27 de febrer de 1895). No tenim cap altra notícia fins la cerimònia dels Jocs Olímpics d’Atenes, on es destacava la inauguració del monument a George Averoff, figura que finança la reconstrucció de l’Estadi Panathinaic (La Vanguardia 7 d’abril de 1896). 

Als guanyadors no se’ls mencionava, només una vinyeta dibuixada on es destacava que “Lo más notable de los juegos olímpicos de Atenas parece que han sido las carreras de velocípedos y las danzas guerreras, en que tomaron parte los soldados griegos”, un aspecte que no te cap relació amb el programa olímpic (La Vanguardia 19 d’abril). La Ilustración Artística, publicada el 20 d’abril, li dedicava un article més extens, però tampoc mencionava cap resultat. Qui facilità més informació dels Jocs Olímpics, els quals s’havien celebrat del 6 al 15 d’abril, fou La Ilustración Ibérica del 25 d’abril

En la publicació es destacava al guanyador de la marató, Sr. Loys –Spiridon Louis-, i s’esmentava els premis atorgats als esportistes: “una corona de laurel, un ramo de olivo, una medalla y un diploma”. També es reproduïa uns dibuixos on es veia l’Estadi. 

Més tard La Ilustración Artística del 18 de maig de 1896 (pàgines 7 i 14)  dedicava un article on es posava l’èmfasi als guanyadors de la marató, però tornaven a equivocar-se amb el nom, ara es deia Sotirios Lues. Es reproduïen un bonic dibuix tret d’una fotografia de l’Estadi. Cal recordar, que l’única premsa esportiva que existia en aquell moment a la ciutat era La Cancha, que havia pres el relleu d’El Frontón, aparegut en 1893, però no van fer cap esment dels Jocs Olímpics. 
Atletisme, Estadi Panatinaico, Atenes
Estadi Panatinaico





4 comentaris:

  1. És cert que a La Ilustración Artística p.14 es cita que el gravat prové d'una fotografia però crec que es tracta d'un error. Jo mai no l'he vista i puc gairebé assegurar que no existeix cap foto en competició de la marató olímpica de 1896. La que es pot veure abaix a: https://en.wikipedia.org/wiki/Athletics_at_the_1896_Summer_Olympics_%E2%80%93_Men's_marathon correspon a un entrenament o potser a una prova de selecció dies abans dels Jocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teva aportació. Saludations.

      Elimina
  2. Fantàstic l'article. Us deixo, si em permeteu, la traducció que un servidor ha fet de l'article que Hugues Le Roux va fer per "Le Figaro" arrel de la medalla d'or de Garret (EUA) al llançament de disc. Em sembla fantàstica i emocionant...si trobo l'enllaç a l'hemeroteca del diari us el passaré, que ara no el trobo:

    “Atenas puso en combate a dos sujetos equilibrados y entrenados: Verses y Paraskevopoulos. Este último parecía seguro de la victoria, cuando llegó el turno del americano Robert Garette. Maravillosamente elegante, encerrando en su fuerza un halo de flexibilidad tan sencilla que parecía fundirlo y anegarlo todo, lanzó el disco más allá de los 29m, algunas pulgadas más lejos que su adversario heleno. Entonces, desde lo más hondo de los pechos de todos estos jóvenes de New-Suffolk y de Boston, salió un triple “hurra” que seguro se escuchó más allá del mar oceánico. Fue mucho mejor que una explosión de vencedores, fue un grito de noble y larga alegría. Seguramente, en ese minuto, estos chicos del nuevo continente, los últimos llegados del mundo, que lo mismo triunfan y lo mismo sufren por no encontrar tras ellos tradición alguna, han sentido que, por la virtud del laurel olímpico, ellos lograban ser, también, ciudadanos de la ciudad ideal que domina desde sus ruinas todas las civilizaciones y todas las razas.”Hugues le Roux, Le Figaro (JJOO Atenas, Abril 1896).

    ResponElimina