L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya (1902-1908)

En 1902 Gonzalo de Figueroa y Torres, comte de Mejorada del Campo y marqués de Villamejor, entrà a formar part del Comitè Internacional Olímpic, on formaria part fins l’any 1921. Però, el moviment olímpic continuà sense desenvolupar-se al nostre país. La següent edició dels Jocs Olímpics es van concedir a Saint Louis (1904). També aquests jocs, com els de París, van estar emmarcats dins d’una Exposició Universal, i tampoc van tenir repercussió mediàtica a la premsa barcelonina. Malgrat aquesta circumstància va aparèixer per primera vegada uns Jocs Olímpics a la portada d’una revista (Los Deportes 19 i 26 novembre de 1904).

Jocs Olímpics, Saint Louis, 1908
Trofeu d'atletisme Jocs Olímpics de Saint Louis
Font Imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya vía ARCA
La següent edició (1908) estava prevista fer-se a Roma, però l’erupció del volcà Vesuvi va provocar la renuncia dels organitzadors i la ciutat de Londres va recollir el relleu. Abans s’havien d’organitzar uns Jocs Olímpics, anomenats Inter Mitjos, a Atenes en 1906. Aquesta competició serví per millorar la imatge del moviment olímpic, sobre tot després del fracàs de Paris i San Luis, però no han esta mai reconeguts pel Comitè Internacional Olímpic. No obstant, aquesta competició era rellevant pel moviment olímpic espanyol, ja que per primera vegada es parlà de la presència d’una delegació espanyola, encapçalada pel marqués de Cabriñana, i a tal efecte, es creava un comitè (La Vanguardia 7 de desembre de 1905). Finalment, la delegació espanyola no acudí, però a partir d’aquest moment la premsa escrita prestà més atenció al moviment olímpic. De fet en el primer número d’El Mundo Deportivo, publicat l’1 de febrer de 1906, sortia la relació de tots els membres del C.I.O., amb Coubertin al capdavant, així com el programa dels Jocs, que foren qualificats Olímpics. D’altra banda, cal ressenyar que per primera vegada es va projectar un documental d’uns “Jocs”. L’escenari d’aquest fet històric, fou el Teatre Principal (La Vanguardia 22 de juny). És cert que existeixen unes imatges dels JJ.OO. de 1896, però en elles només es veu l’arribada del reis de Grècia i un detall de la desfilada. És molt probable que a partir d’aquest moment, tant Narcís Masferrer, com un altre esportista i periodista, Josep Elias i Juncosa, prenguessin bona nota de com evolucionava el fenomen olímpic. 
Jocs Olímpics, Londres, 1908
Programa Jocs Olímpics de Londres (1908)
Font Imatge via Wikimedia Commons
Els Jocs Olímpics de Londres, que també es van emmarcar dins d’una Exposició, però en aquest cas era franco-britànica, es van celebrar del 27 d’abril al 31 d’octubre. Es va donar un salt de qualitat a nivell organitzatiu, però l’assistència de públic fou baixa. Tampoc en aquesta ocasió hi havia representació espanyola. Els Jocs Olímpics van tenir poca repercussió mediàtica, i no sempre la informació era la correcta. En canvi, si van aparèixer algunes imatges en alguns mitjans de comunicació com La Hormiga de Oro i La Ilustración Artística.

També, en aquesta ocasió, s’estrenà un documental a la Sala Mercè. El documental, Sports olímpics a Londres, amb presència del rei d’Anglaterra (La Vanguardia 3 d’agost de 1908). La Sala Mercè estava situada a la Rambla dels Estudis, número 4; s’havia inaugurat en 1904 i era obra de l’arquitecte A. Gaudí.
Jocs Olímpics, Londres, 1908
Desfilada i Estadi White City
Font imatge via Hemeroteca Digital BNE

Per a la historia olímpica, els Jocs de Londres tenen una especial significació ja que es va fer per primera vegada la desfilada olímpica i es va córrer per primera vegada la distància de la marató.

Jocs Olímpics, Londres, 1908, marató, Dorando Petri
Arribada marató, Dorando Petri
Font Imatge via Wikimedia Commons



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)