La Unió Atlètica Nurmi

Paavo Nurmi (1897-1973), el finlandès volador, va ser l’atleta dominador de les carreres de migfons i Cross-Country a la dècada dels 20, aconseguint 9 ors i 3 plates entre els Jocs Olímpics de 1920 i els de 1928 (Anvers, París, Amsterdam). D’aquesta manera, es va convertir en una de les gran figures històriques del Moviment Olímpic, actualment ocupant el tercer lloc al podi històric d’esportistes amb més medalles olímpiques, només superat per la gimnasta soviètica Larisa Latinina (18) i Michael Phelps (28), encara que Ray Ewry supera en medalles d’or (10) a Latinina i Nurmi.

 

Stadium, nº 420, de l'1 d'agost de 1924

El seu ressò el va convertir en un referent ja en la seva època. Tan és així que a Barcelona, una ciutat plenament identificada amb l’atletisme estructurat als anys 30, es va fundar una entitat com a homenatge a l’atleta finlandès, la Unió Atlètica Nurmi, la qual va estar presidida per Isidro Mestre fins al gener de 1936, quan va ser elegit Joan Comajuncosa. Primerament, la seu social es trobava al carrer de Sant Pau, nº 116 i posteriorment al carrer Hospital, nº 95.

 

La seva fundació estava contextualitzada dins del creixement de la pràctica esportiva, paral·lelament amb l’augment d’atletes federats i de noves competicions. La apertura de l’esport a les classes socials treballadores, es plasma amb l’augment de llicències, creixent exponencialment de 1930 (546) al punt àlgid de 1936 (887), un creixement lògicament aturat per l’esclat de la guerra (Pujadas; Santacana, 2012: 78). Altres entitats atlètiques fundades en aquesta època i amb una certa rellevància van ser Acció Atlètica –amb una gran incidència dins de l’esport popular-, el Gimnàstic Barcelonès o el Dinàmic Club.    

 

El 21 de gener de 1934 es disputaria el V Campionat de Catalunya de Marxa, una prova de 30 km entre Mataró i Barcelona. A nivell d’equips, els grans favorits per endur-se’n el triomf eren el FC Barcelona, La Mola, la UA Nurmi i l’Ardits. Segons la crònica de Lluís Meléndez a El Mundo Deportivo (pàg. 2, del 22 de gener de 1934), la competició no va estar exempta de polèmica, ja que dels jutges seleccionats per la Federació Catalana d’Atletisme, només van acudir-hi tres a la sortida de Mataró. Aquest fet va fer que alguns atletes estiguessin sota sospita de fer la prova en un ritme més proper a la marató que a la marxa. Ramon Santesmases, l’atleta del UA Nurmi va ser el vencedor del campionat, amb el seu company José González com a tercer classificat.

 

El Mundo Deportivo, portada, del 22 de gener de 1934

Una setmana més tard, es disputaria el XIXè Campionat de Catalunya de Cross, també amb sortida a Mataró i organitzat pel Centre Excursionista Laietània de la mateixa ciutat. La classificació per equips va estar liderada per la UA Nurmi (34 punts), per davant del CE Aire Lliure (51). D’aquesta forma, les travesses es feien efectives i el Nurmi aconseguia el seu primer Campionat de Catalunya de cross. La classificació individual va estar encapçalada per Manuel Andreu, del Sarrià Esportiu, i en segon lloc Vicente Navarro del Nurmi. La quarta i cinquena posició també van ser per atletes del mateix club, complint-se les cròniques de Meléndez com l’equip més potent del cross (El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 22 de gener de 1934). Tres dels atletes del Nurmi, van formar part de l’equip català que competiria a Lasarte per al Campionat d’Espanya de cross les setmanes següents.

Un any més tard, la UA Nurmi revalidaria la classificació per equips en el XXè Campionat de Catalunya de Cross, disputat als terrenys annexes a l’Aeròdrom Civil de El Prat de Llobregat, el 17 de març de 1935. Cal destacar, que la classificació individual sènior va ser comandada pel mític atleta del FC Barcelona Àngel Mur i que la disputa del campionat català després del campionat estatal, condicionaria la participació de figures importants (El Mundo Deportivo, portada, del 18 de març de 1935). 

 

La UA Nurmi va ser la impulsora de la Volta al Port, una prova de 6 km per a totes les categories i debutants, organitzada conjuntament amb el FC Port, i que va celebrar la seva primera edició el 3 de juny de 1934. També va organitzar la Volta a La Torrassa (per a juniors i neòfits) i altres proves de cross preparatòries. Però la competició més important va ser La Volta a Barcelona “Copa Nurmi”, una carrera de 10 km pels carrers del centre de Barcelona i amb sortida al Parc de la Ciutadella. S’entregava una copa a l’equip guanyador (sempre amb cinc corredors en competició) i premis als atletes que finalitzaven la carrera. El Mundo Deportivo publicava: Esta importante prueba ha sido creada con el fin de enaltecer las gestas atléticas del que es y ha sido gran campeón y recordman mundial Paavo Nurmi. Creemos un deber, que el nombre de este gran atleta se identifique en una prueba catalana de gran envergadura como la del malogrado Jean Bouin” (pàg. 4, del 16 d’octubre de 1935). El recorregut de la prova s’adaptava al de la Jean Bouin. La primera edició de 1935 seria guanyada per equips pel club organitzador, seguit per l’Hèrcules. Tant el Nurmi com l’Hèrcules van crear una aferrissada competència aquell any a les proves de migfons disputades a Catalunya. 

 

L’1 de maig de 1936, el club organitzaria el seu primer campionat social, símptoma de que el mateix gaudia d’una massa social important, a més de comptar amb atletes de gran nivell com Santesmases, Buendía, Esmandía o Vicente Navarro.  Tot i aquest fet, el club va començar a perdre força a causa de l’esclat de la guerra. A la dificultat generalitzada que va patir la pràctica de l’esport a la rereguarda a causa dels bombardejos i els conflictes socials, s’afegiria la marxa de dos dels seus atletes més destacats, com eren Antoni Esmandía i Ramon Santesmases, que van ser destinats a la Columna Engels (Pujadas; Santacana, 2012: 88), destacats al Front d’Aragó i l’enclau estratègic de Sariñena.

 

 

Luis Sánchez López

 

 

Bibliografia:

 

Pujadas, Xavier; Santacana, Carles. Història de l'atletisme a Catalunya. Barcelona : Federació Catalana d'Atletisme, 2012.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell