Eugenio Rufino Serrano de Casanova: l’impulsor de l’Exposició Universal de 1888

© Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

La proposta d’organitzar la primera Exposició Universal a territori espanyol la va plantejar un empresari gallec anomenat Eugenio Rufino Serrano de Casanova (1841-1920). Nascut a Neda, província de A Coruña, en el marc d'una família acomodada, el seu pare va ser l’alcalde de Ferrol en dues ocasions i era el propietari d'una fàbrica de pells. Als 18 anys, Eugenio R. Serrano de Casanova es va traslladar a Madrid on va iniciar els seus estudis mercantils. Un cop va finalitzar els estudis, Eugenio R. Serrano de Casanova va enrolar a l'exèrcit carlista i es va traslladar fins a Barcelona per participar en la Segona Guerra Carlina[1].

 

Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, Eugenio R. Serrano de Casanova va viatjar a Paris on va fundar la revista Gazette des Touristes, era director i propietari, des de la qual va realitzar diferents activitats de promoció destinades al turisme. Una de les seves principals tasques era acompanyar als turistes adinerats a visitar les diferents exposicions que es realitzaven a finals del segle XIX pel continent europeu. Aquest treball d’assessor i guia cultural el combinava amb la professió de professor mercantil.

 

L'any 1873, Eugenio R. Serrano de Casanova va visitar l'Exposició Internacional de Viena i va quedar fascinat per l'envergadura d’aquest esdeveniment. Tres anys després, va ser anomenat secretari de l'Exposició de Filatèlica, representant a Espanya, i a partir d'aquest moment la seva trajectòria professional va estar marcada per la seva participació com a comissari d'Espanya en totes les exposicions universals que es celebraren a Europa (París, Frankfurt, Bordeus, Amsterdam, Niça, Anvers o Liverpool).

 

Establert novament a Barcelona (1885), i amb tots els seus coneixements i contactes que tenia en aquell moment fruit dels seus viatges, Eugenio R. Serrano de Casanova va veure’s preparat per coordinar, gestionar i impulsar la realització d’una Exposició Universal a Espanya. El lloc triat per presentar aquest projecte fou Barcelona. Cal tenir present que la ciutat era un emplaçament destacat, a prop de la frontera francesa i es veia com una ciutat clau per rebre una massiva visita dels turistes europeus. “Barcelona, por su situación geográfica, reúne condiciones superiores a las otras ciudades de España, para la exposición que se proyecta. Sus comunicaciones y medios fáciles de transporte, sus valiosos elementos, su riqueza, el carácter de sus habitantes y la inteligencia y actividad de sus obreros, aparte de otras circunstancias, contribuyen especialmente a que pueda tener vida el pensamiento.” (La Vanguardia, pàg. 6, del 15 de març de 1885)

 

L'11 de març de 1885 Eugenio R. Serrano de Casanova va presentar a l’Ajuntament de Barcelona un projecte empresarial on quedaven definits les pautes de com es gestionaria la possible arribada de l’Exposició Universal a la ciutat. Ell es postulava com a organitzador i gestor, sense cap tipus de subvencions econòmiques, per realitzar el projecte a canvi de la cessió gratuïta d'un solar d’uns 200.000 m², el qual pogués ser explotat durant el període del certamen, i també demanava la cessió dels drets d'explotació de l’esdeveniment. “Que al señor Serrano Casanova se le cedan gratuitamente terrenos del Parque no aprovechados en el día y los contiguos de pertenencia del Municipio situados en la parte Este y Norte de los cuarteles en construcción, por durante el tiempo de construcción, duración y demolición de los edificios que levante con destino a una Exposición internacional. La ocupación de estos terrenos no podrá exceder de dos años y medio, a contar desde la fecha de la inauguración de las obras (…) El precio de entrada general para visitar la proyectada Exposición será el de una peseta, exceptuando un día por semana, que será de dos, y otro, que será de cincuenta céntimos.” (La Vanguardia, pàg. 2, del 19 de juny de 1885)

 

L’Ajuntament de Barcelona va mostrar-se interessat en el projecte, especialment l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, i l’acord es va signar el 9 de juny de 1885. “El señor Casanova visitó ayer al señor Alcalde para exponerle el pensamiento de celebrar en Barcelona una Exposición internacional dentro el tiempo que se juzgue necesario para llevar a cabo los trabajos indispensables, dándole explicaciones y detalles relativos a tan importante proyecto. (La Vanguardia, portada, del 7 de març de 1885)

 

La Vanguardia, portada, del 7 de març de 1885

 

El segle XIX estava arribant a la seva fi i la ciutat s’anava preparant per organitzar un esdeveniment internacional de primer nivell. Cal recordar que seria la primera Exposició Universal celebrada a territori espanyol. Eugenio R. Serrano de Casanova tenia clara la seva voluntat de portar a terme el projecte i necessitava tots els suports possibles. “(…) Eugenio R. Serrano de Casanovas, reunió anteayer en fraternal banquete a toda la prensa de esta ciudad, para exponerle el pensamiento que acariciaría celebrar una exposición internacional en Barcelona y recabar de la misma su valioso apoyo (…) Todos los allí reunidos acogieron con entusiasmo el proyecto.” (La Vanguardia, pàg. 6, del 15 de març de 1885)

 

Sens dubte, l’organització d’aquest esdeveniment internacional marcaria el canvi urbanístic de la ciutat, a més de contribuir a donar empenta a un moviment artístic i cultural d’aquell moment: el modernisme. Amb l'objectiu de mostrar la seva millor cara a nivell internacional, Barcelona es va engalanar i va anar projectant alguns dels seus emblemes arquitectònics com la Plaça Catalunya, l'Arc de Triomf, el Parc de la Ciutadella, l'Estàtua de Colom o la il·luminació elèctrica als primers carrers de la ciutat.

 

Malauradament, el projecte de Eugenio R. Serrano de Casanova no va arribar a realitzar-se. Segons algunes cròniques degut a que amb el pas del temps l’Exposició Universal s’anava convertint en un projecte faraònic i va superar per complert les capacitats empresarials de Eugenio R. Serrano de Casanova. “(…) en vista de las dificultades que se presentan al señor Serrano Casanova para llevar a cabo la Exposición universal de esta ciudad, nuestro Ayuntamiento se encargaba por su cuenta de la realización del pensamiento.” (La Vanguardia, pàg. 6, del 18 de gener de 1887)

 

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona va obligar, a l’abril de 1887, a que Eugenio R. Serrano de Casanova renunciés al seu somni d’organitzar l’Exposició Universal de 1888 i des d’aquell moment, l’Ajuntament de Barcelona, va assumir la realització del projecte i va treballar de valent per poder inaugurar l’Exposició Universal al maig de 1888.

 

Eugenio R. Serrano de Casanova va morir a Barcelona l’any 1920 i l'anonimat el va acompanyar fins i tot a la tomba ja que les seves restes van acabar en una fossa comuna del cementiri de Montjuïc.

 

El nostre humil homenatge a un gallec que va ser un dels principals impulsors de l'arribada de l'Exposició Universal de 1888 a la nostra ciutat.

 

Raül Vázquez Coma

 

*Podeu consultar més informació sobre el nostre protagonista al llibre “Eugenio R. Serrano de Casanova. Un nedense universal.”, ed. Concello de Neda - Ayuntamiento de Neda, 2010.


[1] La Segona Guerra Carlina (1846-1849), també anomenada Guerra dels Matiners, fou un conflicte bèl·lic del segle XIX, emmarcat en el context de l'enfrontament originat pel conflicte de successió dinàstica a la Corona d'Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell