Història d’una escultura, “El campeón”, de Llucià Oslé i Saénz de Medrano

L’estiu de 2009, fent una recerca sobre l’estadi de Montjuïc a l’Hemeroteca d’El Mundo Deportivo, vaig trobar un article signat per Lluís Meléndez, publicat l’1 d’abril de 1964, La pista de atletismo del Estadio está en plena construcción, on apareixia una fotografia de l’estadi amb l’escultura d’un futbolista. El peu de foto indicava que era obra del gran escultor Oslé. A partir d’aquell instant vaig preguntar a diverses persones si se’n recordaven, fins i tot a Joan Antoni Samaranch. Ningú no en tenia constància. Finalment la vam trobar en un magatzem municipal al barri de Canyelles. El procés fins a arribar a l’actual emplaçament, al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, fou una mica llarg. Primer es va haver de restaurar, i després va caldre l’autorització municipal (Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans) per al trasllat. Al Museu hi arribà a finals de l’estiu de 2012.

Al web www.bcn.cat/artpublic/ hi ha una crònica, Del tombant de segle a l’Expo de 1929, signada per Jaume Fabra, que parla d’aquesta obra, però conté alguns errors: “El més probable és que ho fes per al RCD Espanyol, ja que tant ell com el seu germà Miquel van jugar amb aquest club barceloní els primers anys des de la seva fundació l’any 1900. L’any 1912, quan Oslé va fer l’escultura, tenia ja 33 anys. Sembla que no és cap homenatge a un futbolista determinat. Si ho fos, el més lògic és que l’artista l’hagués representat en una actitud triomfal i no amb l’aire abatut que denota aquest esportista”. En la mateixa crònica hi ha un comentari de Carme Grandas on es diu: “Es tracta de l’obra “El futbolista”, que el seu autor va presentar a l’Exposición Nacional de Bellas Artes celebrada a Madrid aquell mateix any 1912, tot i que en aquest data l’obra es titulava ‘El campió’, d’acord amb el catàleg de la mostra i que es mantindria en l’article monogràfic que li va dedicar el diari ABC i la revista Blanco y Negro d’aquella capital”. En la crònica s’afegeix que aquesta fou la primera escultura esportiva realitzada al nostre país, i que fou col·locada a l’Estadi quan es va inaugurar el 1929.

                                                                                                                                                    Cal dir que en l’article d’El Mundo Deportivo Lluís Melèndez ja desvetlla qui era aquell futbolista: “Pocos son los barceloneses que saben cual es la personalidad de esta estatua esculpida por uno de los pioneros del fútbol español, convertido luego en el gran escultor (...). Oslé materializó en el bronce a uno de los jugadores más famosos de su época, que a la vez fue también un destacado atleta: Santiago Massana “Tiago”, como le llamábamos entonces (...). Con su atlético corpachón sin alma, y sus ojos sin luz, está allí dando testimonio de la época en que nuestro deporte estaba en sus inicios”. Santiago Massana Urgellés Tiago va debutar la temporada 1903-1904 a l’Ibèric FC, per anar després a jugar, de 1904 a 1909, al X Foot-ball Club, un històric que a partir de 1907 es diria X Sporting Club, i on seria campió de Catalunya tres vegades. Tornaria a sumar tres títols més amb el RCD Espanyol i un amb el FC Barcelona en la temporada 1915-1916. De fet, Massana forma part de la història del Barça per ser el capità de l’equip que es va retirar davant del Reial Madrid en la final del campionat d’Espanya de 1916, indignats per l’arbitratge de què van ser objecte. També fou un atleta destacat: el seu nom apareix a l’Historial dels Campionats de Catalunya (iniciats el 1916) com a campió de triple salt el 1917 i lluint la samarreta del SS Pompeia. El més curiós és que aquest futbolista-atleta va coincidir amb el club X amb els germans Oslé, Llucià i Miquel, a partir de 1904; de fet, Llucià Oslé fou nomenat sotscapità de l’equip en la temporada 1904-1905 (Los Deportes, 12 de novembre de 1904).

D’altra banda, cal dir que la primera vegada que aquesta escultura es va presentar no fou a Madrid, sinó amb motiu de la VI Exposició Internacional d’Art que es va fer al Palau de les Belles Arts de Barcelona el 1911 (La Vanguardia, 29 de juny de 1911), i ja portava per títol “El campió”.

Per finalitzar, cal apuntar que l’escultura ja no es troba al vestíbul del Museu, tal com s’assenyala en la crònica de Jaume Fabra, sinó en l’espai de la planta -1, anomenat “Pioners de l’Esport”. No obstant, vull afegir, sense acritud, que l’escultura estava col·locada, abans, amb la sensació més d’estar amuntegada en un magatzem que posada per lluir. No és just, sobretot tenint en compte que la Fundació Barcelona Olímpica la va descobrir quan estava en un magatzem i la va restaurar per exposar-la al públic, al Cèsar allò que és del Cèsar.