Història d’una escultura, “El campeón”, de Llucià Oslé i Saénz de Medrano


Cal dir que en l’article d’El Mundo Deportivo Lluís Melèndez ja desvetlla qui era aquell futbolista: “Pocos son los barceloneses que saben cual es la personalidad de esta estatua esculpida por uno de los pioneros del fútbol español, convertido luego en el gran escultor (...). Oslé materializó en el bronce a uno de los jugadores más famosos de su época, que a la vez fue también un destacado atleta: Santiago Massana “Tiago”, como le llamábamos entonces (...). Con su atlético corpachón sin alma, y sus ojos sin luz, está allí dando testimonio de la época en que nuestro deporte estaba en sus inicios”. Santiago Massana Urgellés Tiago va debutar la temporada 1903-1904 a l’Ibèric FC, per anar després a jugar, de 1904 a 1909, al X Foot-ball Club, un històric que a partir de 1907 es diria X Sporting Club, i on seria campió de Catalunya tres vegades. Tornaria a sumar tres títols més amb el RCD Espanyol i un amb el FC Barcelona en la temporada 1915-1916. De fet, Massana forma part de la història del Barça per ser el capità de l’equip que es va retirar davant del Reial Madrid en la final del campionat d’Espanya de 1916, indignats per l’arbitratge de què van ser objecte. També fou un atleta destacat: el seu nom apareix a l’Historial dels Campionats de Catalunya (iniciats el 1916) com a campió de triple salt el 1917 i lluint la samarreta del SS Pompeia. El més curiós és que aquest futbolista-atleta va coincidir amb el club X amb els germans Oslé, Llucià i Miquel, a partir de 1904; de fet, Llucià Oslé fou nomenat sotscapità de l’equip en la temporada 1904-1905 (Los Deportes, 12 de novembre de 1904).


D’altra banda, cal dir que la primera vegada que aquesta escultura es va presentar no fou a Madrid, sinó amb motiu de la VI Exposició Internacional d’Art que es va fer al Palau de les Belles Arts de Barcelona el 1911 (La Vanguardia, 29 de juny de 1911), i ja portava per títol “El campió”.
Per finalitzar, cal apuntar que l’escultura ja no es
troba al vestíbul del Museu, tal com s’assenyala en la crònica de Jaume Fabra,
sinó en l’espai de la planta -1, anomenat “Pioners de l’Esport”. No obstant,
vull afegir, sense acritud, que l’escultura estava col·locada, abans, amb la
sensació més d’estar amuntegada en un magatzem que posada per lluir. No és just, sobretot tenint en compte que la
Fundació Barcelona Olímpica la va descobrir quan estava en un magatzem i la va
restaurar per exposar-la al públic, al Cèsar allò que és del Cèsar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada