Kubala. Homenatge a Sempronio, cronista de Barcelona
Per finalitzar aquesta
evocació de la figura de Sempronio vull esmentar l’article que va aparèixer al
llibre Los Barceloneses, Editorial Barna S.A., 1959, i
titulat Kubala con la pierna escayolada. Cal
recordar que Sempronio fou un escriptor fecund i variat: abans de finalitzar la
dècada dels anys cinquanta ja havien sortit al carrer els llibres La impasible (teatre-1935), L’accent de Barcelona (poesia-1938), La canción del Paralelo (teatre, sarsuela-1943),
Les flors del mal (teatre-1947), i Barcelona tal com és (assaig-1948).
Malgrat que el llibre Los Barceloneses va sortir al carrer el
1959, l’entrevista-article feta a Kubala en el seu jardí era de molt abans.
Quan s’havia fet? Quan es va lesionar el jugador? Com que en l’entrevista es
parlava d’una final amb el València, vaig consultar l’hemeroteca i vaig
descobrir que aquella final de la Copa
del Generalísimo, que enfrontava a l’estadi Nuevo Chamartin –en
l’actualitat estadi Santiago Bernabeu–
el FC Barcelona i el Valencia CF, s’havia celebrat la tarda del 20 de juny de
1954. Kubala, exiliat d’Hongria que Samitier va fitxar quan jugava al Vasas de Budapest, es va convertir en
ídol futbolístic des que debutà contra el RCE Espanyol el 21 de setembre de
1951. També ell seria el motor d’un equip que marcà història en la primera
meitat de la dècada dels anys cinquanta. En la temporada 1951-52 guanyarien les
Cinc Copes: Lliga, Copa del
Generalísimo, Copa Llatina, Copa Martini Rossi i Copa Eva Duarte. L’article de
Sempronio anava acompanyat d’una foto on es veia el jugador amb la cama
enguixada i en el llit d’un hospital; i el peu de foto deia Kubala, el león enjaulado. Per a l’ocasió,
“la senyora de Kubala había
confeccionado un sabrosísimo pastel de cerezas y manzana (recte checoslovaca).
La champagne aguardaba en el hielo”.
Kubala s’havia lesionat en
els quarts de final de l’eliminatòria copera, en el partit de tornada que
enfrontava el FC Barcelona i l’Atlètic de Bilbao. Els blaugranes van guanyar
l’eliminatòria després de guanyar a casa 4-2 i empatar a San Mamés 1-1, però
van perdre l’astre hongarès al cpa de 5 minuts a causa d’una dura entrada del
jugador bilbaí Arieta. El Barça es va plantar a la final de Madrid després
d’eliminar a les semifinals el Reial Madrid per 1-0 i 1-3. La lesió de Kubala
fou greu, era la primera de la seva vida, s’havia trancat el lligament lateral
intern, trigaria 2 o 3 mesos a retornar als terrenys de joc. El futbolista
seria operat pel Dr. Cabot a La Mutual el 27 de maig.
El FC Barcelona afrontava la
final de la Copa com a favorit,
ja que havia guanyat les tres anteriors edicions a la Reial Societat, el València i l’Atlètic de Bilbao, però en
aquesta ocasió la copa de champagne no
es va destapar perquè va caure derrotat per un contundent 3-0. Davant d’això, “que íbamos a hacer, sino merendar, aunque
el radioreceptor nos diera tristes noticias de la final que se disputaba en
Madrid”. Kubala era tot un senyor, “cuenta que ha recibido una carta de Arieta
agradeciéndole la noble declaración que hizo atribuyendo a un accidente
fortuito la lesión que le mantiene esta tarde aquí, con la pierna inmóvil y
descansando en una silla (...). El rubio futbolista desborda simpatía para todo
el mundo, y de este todo el mundo no excluye a los adversarios”.
La trobada també va servir
per parlar del casament de Biosca, “y
pensando en el himeneo de su compañero pregunta si en España se viste smoking
para asistir a una boda”. L’enllaç entre Gustavo Biosca Pagés i Rosario
Ventosa Bertrán-Boada es va fer al dia següent a l’esglèsia de santa Inés de la
Bonanova.
Kubala no tornaria a sortir
al camp fins al 10 d’octubre en un partit que es va disputar a Les Corts i on
el Barça va golejar sense dificultats a l’Atlètic de Madrid per 4-0. En aquells
dies Kubala cridava l’atenció per un altre fet, s’estava produint un film on ell era el protagonista, Los Ases buscan la paz, i a la premsa va
sortir un anunci que deia: “para
realización de película deportiva se necesita un doble de Kubala. Si usted se
parece a él preséntese al sr. Tuset, de 5 a 7 en los Estudios Orphea”. El
Solemne Estreno Mundial s’efectuà al Windsor Palace el 5 de gener de 1955 i es promocionava
en els anuncis com “la novelesca historia del caballero del deporte que sólo en
España logró encontrar la paz que el mundo le negaba”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada