El primer torneig femení d’escacs d'Espanya

El diumenge 18 de desembre de 1932 s’iniciava el primer torneig femení d'escacs disputat a Espanya. El torneig es va celebrar a la seu del Club d'Escacs Barcelona, el club més antic fundat a Catalunya i Espanya, ubicada en aquell moment a la Rambla Catalunya, nº 4.

 

Malgrat les intencions del Club d'Escacs Barcelona com a organitzador de donar-li un grau important, el torneig no va poder passar de ser un torneig social.

 

El torneig es va contextualitzar enmig de les disputes entre la federació espanyola i la catalana, les quals, es venien de lluny, produint-se confrontacions entre els seus membres en diferents mitjans de difusió (Federació Catalana d'Escacs, pàg. 41- 43). Aquest mateix any 1932, la FEDA (Federació Espanyola d'Escacs) reclamava un impagament a la Catalana de les quotes, fet que va provocar la celebració d'una assemblea extraordinària a Barcelona, celebrada el 23 i 24 d'abril d'aquest mateix any (Federació Catalana d' 'Escacs, pàg. 44).

 

Al torneig femení es van inscriure 12 escaquistes: Sofia Ruiz, María T. Perpiñá, Teresa Almarcha, Conchita Giménez, Teresa Gosé, Montserrat Puigcercós, Winnie Ortega, Nolin Nacher, Asunción Ferrer, Herminia Santasusagna, señoras María Luisa de Zengotita i E. Burandt (El Mundo Deportivo, pàg. 5, de el 18 de desembre de 1932). En aquesta mateixa publicació, es notificava el sorteig i els emparellaments de la primera ronda.

 

El Mundo Deportivo, portada, del 22 de desembre de 1932

 

El torneig s'allargaria fins a mitjans de març. La senyora Luisa de Zengotita, líder des de l'inici, es proclamaria campiona del primer torneig femení d'escacs disputat a Espanya, seguida de Montserrat Puigcercós. El Mundo Deportivo publicava la classificació definitiva a les seves pàgines (pàg. 4, de el 16 de març de 1933).

 

El Mundo Deportivo, portada, del 16 de març de 1933

 

A tall d'anècdota, a causa d'un temporal a la Península Ibèrica, les flors que havien de rebre les concursants procedents de València, no van poder arribar a temps per al primer dia de competició (El Mundo Deportivo, pàg. 5, de l'18 de desembre de 1932). L'homenatge es va produir el 29 de gener de 1933, en el qual, a part de rams de flors, les escaquistes van rebre una caixa de bombons. En aquest homenatge, van participar també els diferents representants de les federacions territorials, que es trobaven a Barcelona amb motiu de l'assemblea general de la Federació Espanyola (FEDA) (El Mundo Deportivo, pàg. 3, de el 2 de febrer de 1933).

 

La importància que la secció femenina tenia en aquest club es demostra en l'acte de la hissada de la bandera de l'entitat, realitzada per Sofia Ruiz, presidenta de la secció i una de les figures més important de la història de club (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 12 de març de 1933).

 

El Club d'Escacs Barcelona, fundat el 17 de setembre de 1921, impulsada per Plácido Soler Bordas, va tenir la seva primera seu al Gran Cafè Espanyol, situat al Paral·lel, traslladant-se posteriorment al Gran Cafè Condal. Organitzaria diferents tornejos prestigiosos al llarg de la seva història, com l'Internacional de Sitges (1934), l'Internacional de Barcelona i Roses (1935) i el Torneig Femení de Barcelona (1949). A les seves files, destacarien les escaquistes campiones d'Espanya Glòria Velat i l'anteriorment esmentada Sofia Ruiz.

 

  Luis Sánchez

 

Bibliografia:

 

Federació Catalana d’Escacs. Federació Catalana d’Escacs: 75 anys d’història (1925-2000). Barcelona: Federació Catalana d’Escacs, 2001.

 

https://clubdescacsbarcelona.blogspot.com/p/historia-del-club.html

 

Per a consultes d'arxiu i biblioteca, podeu contactar a ceosamaranch@fbolimpica.es

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell