L’enigmàtic Cobi del terrat del Palau Güell

Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 van suposar un impacte a la ciutat que podem resseguir en elements que van molt més enllà de les instal·lacions esportives o els resultats de les competicions. El llegat dels Jocs Olímpics el podem trobar en escultures, noms de carrers i places, objectes de regal o, com és el cas del que us volem presentar, una enigmàtica referència temporal que ens deixa entreveure el valor dels Jocs Olímpics com a referència històrica.

Si mai heu visitat el terrat del Palau Güell, a Barcelona, pot ser que us hagi sorprès veure una silueta que recorda el cap de Cobi en una de les xemeneies. La similitud d’aquesta forma amb el cap de la mascota és més que evident. De fet, costa creure que pugui arribar a ser casual. A més, de manera menys òbvia, sota el cap de Cobi podem entreveure el logotip dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.

Palau Güell – Diputació de Barcelona, modificació: FBO

Com sabreu, el Palau Güell és un impressionant edifici de finals del segle XIX, situat a prop de la Rambla de Barcelona, i que originàriament va ser propietat de la família Güell. La seva construcció va ser encarregada a un jove Antoni Gaudí per Eusebi Güell. Gaudí, juntament amb altres artistes, van desenvolupar una riquíssima obra arquitectònica amb decoració tant interior com exterior. En cadascun dels seus espais, podem observar detalls i elements decoratius que ens remeten a la riquesa amb què es decoraven les cases dels prohoms en època modernista.

Però des dels seus orígens fins a l’actualitat han passat més de cent anys i l’edifici ha passat per diversos usos i propietaris i, com és habitual en espais patrimonials, amb el pas del temps, els seus espais han patit diversos processos de rehabilitació i restauració. Una d’aquestes restauracions va tenir lloc entre els anys 1986 i 1992 i va ser deguda a l’adequació de l’edifici per a l’obertura pública i la rebuda de visitants. Es va treballar sobre la totalitat de l’edifici i, per tant, va quedar afectat el terrat.

 

Segons un informe publicat l’any 1993 per Antoni González Moreno-Navarro, cap del servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, en la restauració de la xemeneia número 9 (la xemeneia que mostra la silueta del Cobi) es va estudiar la procedència de les peces de trencadís que revestien la seva superfície. Se’n van eliminar les peces que no formaven part del revestiment original i es van tornar a col·locar les peces originals caigudes  que es conservaven. Per cobrir aquells buits dels quals no es tenien peces originals es van utilitzar peces de la mateixa procedència i color que les originals, seguint el traçat original quan aquest es coneixia. Ara bé, pel que fa a una de les cares de la xemeneia, l’autor de l’article indica: “… Éste no era el caso de la cara del tronco que mira a mar. El nuevo dibujo de ésta imita al de otra de las caras, que sí es original, pero se introdujeron en él algunos signos de contemporaneidad -el logotipo de los Juegos Olímpicos y Cobi, la mascota- para dejar constancia del momento histórico en que se realizó.”[1]

 

És habitual que en els processos de restauració algun tipus de referència ens permeti identificar, en el conjunt de l’obra, quina part és original i quina no. Aquesta referència pot ser la inscripció d’una data, un canvi en els materials o els colors utilitzats, etcètera. Així doncs, podem veure que en el cas de la restauració de la xemeneia número 9 del terrat del Palau Güell es va voler identificar la cronologia de la restauració de l’obra identificant dos elements dels Jocs Olímpics que en aquells moments estaven canviant la fesomia de la ciutat. Aquests elements van ser, la silueta del cap de Cobi i el logotip dels mateixos Jocs.

 

Volem agrair la col·laboració de Gal·la Garcia i Guillem Mundet de la Diputació de Barcelona en la documentació d’aquest article.

Vàngelis Villar

---

[1] Antoni González Moreno-Navarro (1993) Método y criterios en la restauración del Palau Güell de Barcelona (España). Informes de la Construcción. Vol. 45 n-428. P-31.