Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) VI

Carme Soriano i Tresserra (1917-1996)


El Mundo Deportivo, del 18 de febrer de 1940, recollia unes interessants declaracions de la nedadora Carmen Soriano, en les quals es lamentava del poc interès de les dones espanyoles per la natació i advocava per la necessitat d'introduir la natació com practica obligatòria en les escoles. Soriano, en les seves reflexions, s'avançava al seu temps: El deporte en España no cuenta desgraciadamente, con muchos años de existencia y muchísimos menos el deporte femenino. Debido a una serie de malentendidos y de reservas de orden moral, la natación ha sido de los últimos deportes que han aceptado las mujeres (...) se adapta mejor a nuestras cualidades físicas y no obliga a ningún esfuerzo extraordinario y es, sin duda, el único que desarrolla y modela de una manera proporcionada. (…) para el mejor desarrollo físico de nuestra juventud y para poder llegar a una auténtica clase internacional, la natación debiera ser tan importante en las escuelas como la geografía o las matemáticas. (El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 18 de febrer de 1940).


Carme Soriano, nedadora del Club Natació Barcelona (CNB), atresorava un palmarès impressionant, que es va veure minvat a causa de la Guerra Civil Espanyola. S'havia proclamat campiona d'Espanya en 100 metres lliures de 1931 a 1934; en 400 metres lliures, va aconseguir el títol nacional els anys 1934, 1935, 1940 i 1941; en relleus 4x100 metres lliures va tornar a repetir títol nacional en 1934, 1935, 1940 i 1941; i en relleus 3x100, una disciplinada ja desapareguda, va pujar al més alt del pòdium en 1934, 1935 i 1936. Es dóna la circumstància que, en l'equip de relleus estava inclosa la seva germana, també excel·lent nedadora, Enriqueta. Al marge dels títols nacionals, en el seu palmarès figuren també set títols del Gran Premi de Pasqua; sis de la Copa Nadal i altres tant de la Travessia Nedant al Port de Barcelona. Segurament, sense l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, el seu palmarès encara hauria estat més extens. Només li va faltar haver acudit a uns Jocs Olímpics, però va estar molt a prop de aconseguir-ho.

 

Les primeres esportistes espanyoles, i catalanes, a participar en uns Jocs Olímpics van ser Lilí Álvarez i Rosa Torras en els Jocs Olímpics de París de 1924 (Pernas, 2016). Ja no hi hauria presència femenina espanyola en Jocs Olímpics fins a Roma (1960).

 

Carme Soriano, com assenyala l'amic Joan Manel Surroca a l'article del seu bloc El Marcador. Dóna detall dels seleccionats espanyols que havien d'anar a Berlín el 1936, i en la llista figurava Carmen Soriano. l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va impedir complir el seu somni, i tampoc va tenir sort en els següents Jocs Olímpics, programats per celebrar-se a Tòquio (1940) i que van ser suspesos per l'entrada de Japó en la II Guerra Mundial. (Surroca, 2011).

 

A l'única cita internacional que va acudir Carme Soriano va ser als IV Campionats d'Europa de Natació, que van tenir com a escenari la ciutat alemanya de Magdeburg, del 12 al 19 d'agost de 1934. En les tres edicions anteriors, Budapest (1926), Bolonya (1927) i París (1931) no va acudir la delegació espanyola, és més, no tornaria a fer-ho fins als Campionats d'Europa de Natació a Leipzig (1962). Carmen estava inscrita en les proves de 100 i 400 metres lliures, mentre que la seva germana Enriqueta estava inscrita en els 200 metres braça. El viatge el van fer en autocar, i amb ells viatjava Joaquim Rosich …consignado por el Ayuntamiento para estudiar la cuestión de piscinas… (El Mundo Deportivo, portada, del 3 d'agost de 1934). És important recordar que, l'única piscina municipal que hi havia a la ciutat era la piscina de Montjuïc. Dos dies després, el mateix diari, reproduïa una carta de les germanes Soriano en la seva portada: En el momento de salir para Magdeburg, con objeto de que por primera vez la natación femenina catalana y española se halle representada en unos Campeonatos de Europa, saludamos a los deportistas catalanes y españoles y prometemos nadar tan velozmente como nuestras fuerzas lo permitan. (El Mundo Deportivo, portada, del 5 d'agost de 1934).


El Mundo Deportivo, portada, del 5 d'agost de 1934
El Mundo Deportivo, portada, del 5 d'agost de 1934


 

La realitat era que la natació espanyola estava molt allunyada de les nacions capdavanteres a Europa. En el seu debut europeu, en els 100 metres lliures, Carmen va quedar última de la seva sèrie; i el mateix va passar, en els 400 metres lliures. La seva germana Enriqueta va acabar en un meritori quart lloc en la seva sèrie de 200 metres braça.

 

Gràcies als seus èxits, i a estar dotada de bellesa i simpatia, Carme Soriano va ocupar les portades de moltes revistes, convertint-se en l'esportista més famosa d'Espanya. La nedadora va ser triada per a dur a terme la sacada d'honor en el partit de comiat de Samitier en el camp de Les Corts, el 19 de gener de 1936, un esdeveniment que va ser recollit per diversos mitjans de comunicació de l'època: A todo señor todo honor … y en este encuentro de despedida a uno de los deportistas más geniales que ha tenido España, correspondió, adecuadamente, hacer el saque de honor a una gran campeona, Carmen Soriano en plenitud de su juventud y belleza.(El Mundo Deportivo, portada, del 23 de gener de 1936). Es dóna la circumstància que tant ella com la seva germana es van casar amb nedadors i waterpolistes del Club Natació Barcelona (CNB), Carmen amb Gaspar Purcet i Enriqueta amb Joan Ricard Gamper Burcet, fill de l'expresident del FC Barcelona, Joan Gamper.


El Mundo Deportivo, portada, del 23 de gener de 1936



Juli Pernas

 

CITES

 

Pernas López, Julio (2016). “L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1924”. BarcelonaSportiva, 21 de setembre.

http://barcelonasportiva.blogspot.com/2016/09/lolimpisme-barcelona-i-catalunya-1924.html.[22 d’abril de 2020].

 

Surroca, Joan Manel (2011). “España y los JJOO de Berlín 1936 y II”. El Marcador, 31 d’agost.

 http://elmarcadordejmsurroca.blogspot.com/2011/08/espana-y-los-jjoo-de-berlin-1936-y-ii.html?q=Espa%C3%B1a+y+los+Juegos+Ol%C3%ADmpicos+de+Berl%C3%ADn+I.[22 d’abril de 2020].

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell