I Copa Federació Espanyola de Futbol (temporada 1944/45)

UD San Martín


La Copa Federación Española de Fútbol, també coneguda com a Copa Federación, té els seus orígens a la dècada dels anys 40. El primer guanyador d’aquesta competició fou un equip de Barcelona, la denominada Unión Deportiva San Martín, entitat coneguda actualment com FC Martinenc. La final es va disputar al camp de Les Corts.

 

La temporada 1944/45, la Federació Espanyola de Futbol havia decidit organitzar un nou torneig que va denominar Copa Federación Española de Fútbol. En aquell moment participaven equips de tot el territori espanyol de la Tercera Divisió Nacional, categoria que justament s’havia acabat de crear, i també els millors equips dels campionats de la Primera Regional Nacional.

 

En una primera fase, les eliminatòries eren regionals, s’enfrontaven equips de les mateixa comunitat autònoma, i després ja es realitzaren els enfrontaments a sorteig pur amb les entitats classificades de tot el territori espanyol. El 2 de febrer de 1945, El Mundo Deportivo anunciava el sorteig de la primera ronda classificatòria “Esta competición, reservada a los clubs de Tercera División no clasificados para la fase intermedia de la misma y a los campeones de primera categoría y regional comenzará el día 18 del actual. El total de clubs llamados a intervenir es de ochenta y tres. (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 2 de febrer de 1945).

 

La UD San Martín es va imposar a les fases classificatòries regionals a UD Sants, derbi històric de la ciutat, CF Reus Deportiu i CD Granollers. La final territorial, que va decidir el campió absolut de Catalunya, la disputaren la UD San Martín i el CD Granollers. El partit d’anada, disputat al carrer Indústria, fou un festival de gols, onze, i la UD San Martín va aconseguir la victòria (7-4) “Partido prodigo en emoción, goles y buen juego, merecidamente ganado por el bando martinense … Aprovecharon cumplidamente la tarde cuantos aficionados se dieron cita ayer en el terreno martinense. Se sucedieron las emociones con magnífica prodigalidad y es innegable que las hubo para todos los gustos. Para los que buscan el resorte emotivo en el marcaje de goles, porque los hubo en abundancia como pocas veces se ve.(El Mundo Deportivo, pàg. 5, del 13 de març de 1945). Al camp del CD Granollers, els martinenc van caure derrotat (3-2) però va classificar-se pels vuitens de finals.

 

A la següent eliminatòria, la UD San Martín ja va enfrontar-se a una entitat de fora del territori català, concretament al CD At. Balears. “De los pocos equipos que han puntuado fuera de su campo está el San Martín, que al empatar en Palma de Mallorca frente al Atlético Baleares, queda favorito para su pase a los cuartos de final” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 2 d’abril de 1945). Al partit de tornada, la UD San Martín no va donar cap opció al conjunt balear i va imposar-se per un contundent 4-1.

 

Als quarts de final, l’entitat barcelonina va derrotar a l’equip alacantí del CD Eldense. Els resultats foren un brillant 1-3 a Elda i una nova victòria al camp de la Indústria (5-4). Cal recordar que, el viatge a Elda no va ser fàcil “Era esperado con gran interés, si bien a última hora se temió que el cuadro catalán no pudiera rendir lo que es habitual ya que, llegó a Elda a las seis de la mañana, en taxis procedente de La Encina después de dos noches de tren por no haber podido realizar el viaje por carretera, Valencia-Alicante, en la tarde del sábado. (El Mundo Deportivo, pàg. 5, del 16 d’abril de 1945).

 

Les semifinals de la Copa Federación van ser davant del CD Logroñés. Al partit d’anada, disputat a Las Gaunas, es va obtenir un magnífic empatat (2-2). Alguns socis martinencs de l’època comentaren que el CD Logroñés era “Un buen equipo, con todas las características del juego norteño: algo de dureza en su juego, juego abierto a las ales y mucha velocidad.” i ja pensaven en el partit de tornada “Ya veremos si saben adaptarse a la dimensiones de nuestra cancha.(El Mundo Deportivo, portada, del 3 de maig de 1945). Els aficionats encertaren en les seves prediccions ja que al partit de tornada el conjunt de La Rioja va caure derrotat (3-1) en un ple camp de la Indústria.


El Mundo Deportivo, pàg. 5, del 7 de maig de 1945

 

El 21 de maig de 1945, la UD San Martín va jugar la final, contra el Real Valladolid CF, equip potent i històric, al camp de Les Corts de Barcelona. Uns dies abans del partit, i com a preparació d’un esdeveniment tan important per l’entitat, l’equip va concentrar-se a Vallvidrera Agustín Sancho había conducido a sus huestes a lo alto de Vallvidrera donde harán vida sana y nutritiva.(El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 19 de maig de 1945). L’entitat creava tendència que a posteriori seria seguida per altres equips de la ciutat.


El Mundo Deportivo, pàg. 2, del 20 de maig de 1945

Els jugadors Mon, Rubíes, Iborra, Eugeni, Villá, Pérez, Jodás, Serrano, Mora, Carreras i Franch saltaren al terreny de joc, en un estadi ple de gom a gom, disposats a fer història. Un gol de Carreras al minut 16 de la primera part va donar la victòria a la UD San Martín, desafiant l’alegria dels gairebé 40.000 assistents al partit.


Les cròniques no dubtaren a fer ressò del just i històric triomf de la UD San Martín ... el San Martin supo dar satisfacción entera a la gran masa de afición que le apoya; brindándole la conquista de la primera Copa Federación Española al vencer limpiamente al Valladolid.“ també els mitjans explicaven les diferencies que hi havia a nivell tàctic entre les dues entitats “El encuentro no fue otra cosa que el eterno contraste entre dos modalidades distintas de ver y practicar el futbol. La llamada escuela catalana, a base de pase corto, que naturalmente, corrió a cargo del San Martín. Y la denominada norteña, con aperturas largas, puesta en práctica por el Valladolid.” La premsa elogiava el joc dels migcampistes martinencs “...base del triunfo martinense fue la espléndida actuación de su línea media.” i difonien la extraordinària esportivitat del Real Valladolid “Y al final, proclamado ya campeón el San Martín, los vallisoletanos fueron los primeros en felicitar a sus vencedores, mientras el gran gentío congregado en Les Corts otorgaba su postrera ovación de la tarde al tiempo que D. Javier de Mendoza, en representación del presidente de la Federación Española de Fútbol, hacia entrega a Eugeni, capitán del San Martín, del valioso trofeo conquistado.(El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 23 de maig de 1945).


El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 23 de maig de 1945

Sens dubte, un modest equip de barri pot enorgullir-se d’haver guanyat la I Copa Federación Española de Fútbol. Aquest article vol recordar una efemèride que va passar a la ciutat fa just 75 anys.

 

 

Raül Vázquez Coma

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell