Les instal·lacions esportives de la Diagonal II: Del camp de Golf de Pedralbes i el camp de tir a Torre Melina, als complexes del R.C. de Polo i Universitat de Barcelona,...
Seguint
un ordre cronològic, la primera instal·lació construïda ací fou el camp
de golf de Pedralbes, que es
va fer en uns terrenys que eren propietat del comte de Güell. El Barcelona Golf Club es va fundar en
juliol de 1912. Segons ens detalla Emilio Navarro en el seu llibre Album histórico de las Sociedades Deportivas
de Barcelona, “el proyecto de su
fundación fue obra del Excmo. Sr. Conde de Churruca. Hombre de grandes
iniciativas y sportaman entusiasta”. El projecte comptà amb el suport de
l’aristocracia barcelonina i de la classe benestant. El camp només disposava de
nou forats (els reglamentaris son divuit), però estava ben equipat, “con bar en la Casa Club (...) y pista para
tenis y croquet”. El primer torneig, on van competir junts homes i dones,
es va celebrar el 26 de gener de 1913, i Norman Cinnamond fou el primer
guanyador. “La celebración de este
partido atrajo al campo de juego a distinguidas familias barceloneses y de la
colonia extranjera”. Entre aquests figuraven Arthur Witty i John Parsons,
que havien estat jugadors del F.C.Barcelona. Segons el document La Historia del Real Club de Golf El Prat
desde sus orígenes en Pedralbes en 1912, publicat pel mateix club, el títol
de Reial li seria concedit al club
poc després, però no he trobat cap referència fins l’any 1924, on ja apareix
com Reial Barcelona Golf Club Pedralbes. La família reial visitaria el camp de
golf en 1927, les infantes Beatriz i María Cristina, acompanyades de la reina
Victoria Eugenia, van jugar unes partides de tennis al club (La Correspondencia militar 26 d’octubre
de 1927). Malgrat que encara hi ha referències de que el camp de golf de
Pedralbes encara estava en funcionament en 1955 (Crónica de la Jornada, La Vanguardia 31 de març de 1955), els socis
del club de Pedralbes, i un bon nombre de socis del Club de Golf de Sant Cugat
van fundar el Reial Club de Golf El Prat el 2 de juliol de 1954, i es van
traslladar als greens del Prat de
Llobregat a finals de 1955. 
L’altra
instal·lació, en aquest cas un camp de tir, va estar situat en la
finca de Torre Melina. En
l’actualitat en aquest punt es troba avui l’Hotel Joan Carles I. El camp va
estar en funcionament de 1926 a 1956, i en ell van organitzar les seves tirades
la Reial Associació de Caçadors, l’Associació de Caçadors de Catalunya, i també
la Societat de Caçadors La Torcaz. A causa
de la Guerra Civil l’activitat va restar interrompuda, fins a març de 1994,
data en que es va re-inaugurar el camp (La
Vanguardia 8 de març de 1944). Inicialment l’esport practicat fou el tir al
colomí però, a partir de 1936, quan s’inaugurà “una instalación internacional con quince màquines lanzaplatos”, es
comença a practicar i organitzar competicions de tir al plat (La Vanguardia 4 de juliol de 1936).
En
1932, i molt a prop de Torre Melina, s’instal·là en 1932 (veure article
anterior) el Reial Club de Polo, un dels clubs més emblemàtics de la ciutat
de Barcelona. Les seves instal·lacions, a les quals s’accedeix per l’avinguda
Gregori Marañon, han estat escenari de nombroses competicions internacionals:
final four hockey (2014); copa Federació de Tennis femení (2013); torneig
Preolímpic d’hockey (1996); Juegos Olímpicos (1992); copa Intercontinental
d’hockey (1985); campionat del món d’hockey (1971); etc. També organitza anualment
esdeveniments prestigiosos: des de 1902 el Concurs de Salts, de 1949 el torneig
de Reis d’hockey, i el torneig internacional de polo va arrancar en 1969. En l’actualitat el club compta amb cinc
seccions –hípica, hockey, pàdel, polo i tenis- té més de 10.000 socis. Les
seves dependències i instal·lacions -3 camps d’hockey, pista de salts, camp de
polo, 2 piscines, pistes de tennis i pàdel, etc.- ocupen 29 hectàrees.
Amb
accés per la Diagonal es troben les instal·lacions esportives de l’Universitat
de Barcelona, i que van entrar en funcionament el curs 1957-58. “Los campos de deportes han sido ya
construidos al final de la avenida del Generalísimo Franco (...) Se han
invertido la cantidad de 13 millones de pessetes. Constan de un gran estadio
para competiciones de fútbol y atletisme, y otras pistes para rugby, baloncesto,
patinaje, tenis, frontón y piscina, todo con las medidas reglamentarias” (La Vanguardia 12 de juny de 1957).
Aquestes instal·lacions son les úniques de titularitat pública de la zona.
En
1960, en els antics terrenys del Golf Club Pedralbes, es va condicionar un circuit
de motocròs per acollir el I Motocròs Internacional de Barcelona. En la
roda de premsa prèvia a la competició, Kike Pérez de Rozas, que era directiu del
Moto Club Ruta, “hizo mención del gesto
prócer del vizconde de Güell, que había permitido ambientar la prueba en los
magníficos terrenos del Golf de Pedralbes, que permitirán, por rara excepción,
montar esta competición típica de campo abierto, practicamente dentro de la
ciudad y en condiciones para albergar el gran público que se congregarà sin
duda alguna” (El Mundo Deportivo
1 de febrer de 1960). El circuit va tenir una curta vida, la ciutat creixia,
però va ser escenari (1962 i 1963) de les dues primeres edicions del Gran Premi
d’Espanya de Motocròs, que foren proves puntuables del mundial de
l’especialitat.
Si
en el mes de febrer de 1962 es celebrà el I Gran Premi d’Espanya de motocròs, el
20 de febrer del mateix any s’inaugurava, al costat del Reial Club de Polo, el Canòdrom
Avenida. Com senyala Xavier Theros en
l’article, Historias de perros
veloces, publicat a El País el 8
d’agost de 2001, “esta nueva ubicación
llegó a tenir una taquilla para apuestas en la mismísima avenida de la luz.
Funcionó hasta 1979, cuando pasó a llamarse Canòdromo Diagonal. Pero no resistió mucho el embate de la
modernidad y cerró en 1984”
Finalitzarem
aquest recorregut per la zona alta de la Diagonal -essent conscient de que en
el tinter es queda a ben segur alguna instal·lació- amb el Reial Club de Tennis Turó.
Aquesta entitat, fundada en 1911, va tenir, fins a 1967, les seves
instal·lacions entre els carrers Via Augusta, Santaló i Descartes. A principis
de març de 1968 es traslladava al costat del Polo i Canòdrom, front als Jardins
de Cervantes. L’acte inaugural fou presidit per José María Nogués, marquès de
Cabanes, president de la Federació Espanyola de Tennis; J.A.Samaranch, delegat
nacional d’Educació Física i Esports; Francesc Platón, representant a Catalunya
d’aquest organisme i el president del club, Joan A. Maragall Noble (La Vanguardia 5 de març de 1968). Dos
anys després, i amb presència de les mateixes autoritats s’inaugurava el xalet
social (La Vanguardia 14 d’abril de
1970). A partir de 2006 aquest històric club ha iniciat una nova etapa sota la
direcció de la multinacional britànica del sector del tennis i fitness David
Lloyd. Ara l’equipament gaudeix de onze pistes de terra batuda, tres de
sintètiques, cinc de pàdel, una pista poliesportiva, un gimnàs, dues sales per
activitats dirigides i cicling i tres piscines.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada