dimecres, 22 d’octubre de 2014

Les instal·lacions esportives de la Diagonal II: Del camp de Golf de Pedralbes i el camp de tir a Torre Melina, als complexes del R.C. de Polo i Universitat de Barcelona,...


  L’altre espai on es van arribar a concentrar instal·lacions esportives estava al final de la Diagonal, als dos costats de l’avinguda (actuals barris de Pedralbes, i La Maternitat i Sant Ramón) i ja tocant el terme municipal d’Esplugues de Llobregat. Sens cap mena de dubte aquesta zona és la que gaudeix de més instal·lacions esportives per metre quadrat. No son objecte d’aquest article, però al costat de la Diagonal trobem les instal·lacions del F.C.Barcelona, DIR Campus, Bowling Pedralbes i el Club Laietà, i molt a prop, en el terme de l’Hospitalet -avinguda Manuel Azaña- el Complex Hospitalet Nord.

Seguint un ordre cronològic, la primera instal·lació construïda ací fou el camp de golf de Pedralbes, que es va fer en uns terrenys que eren propietat del comte de Güell. El Barcelona Golf Club es va fundar en juliol de 1912. Segons ens detalla Emilio Navarro en el seu llibre Album histórico de las Sociedades Deportivas de Barcelona, “el proyecto de su fundación fue obra del Excmo. Sr. Conde de Churruca. Hombre de grandes iniciativas y sportaman entusiasta”. El projecte comptà amb el suport de l’aristocracia barcelonina i de la classe benestant. El camp només disposava de nou forats (els reglamentaris son divuit), però estava ben equipat, “con bar en la Casa Club (...) y pista para tenis y croquet”. El primer torneig, on van competir junts homes i dones, es va celebrar el 26 de gener de 1913, i Norman Cinnamond fou el primer guanyador. “La celebración de este partido atrajo al campo de juego a distinguidas familias barceloneses y de la colonia extranjera”. Entre aquests figuraven Arthur Witty i John Parsons, que havien estat jugadors del F.C.Barcelona. Segons el document La Historia del Real Club de Golf El Prat desde sus orígenes en Pedralbes en 1912, publicat pel mateix club, el títol de Reial li seria concedit al club poc després, però no he trobat cap referència fins l’any 1924, on ja apareix com Reial Barcelona Golf Club Pedralbes. La família reial visitaria el camp de golf en 1927, les infantes Beatriz i María Cristina, acompanyades de la reina Victoria Eugenia, van jugar unes partides de tennis al club (La Correspondencia militar 26 d’octubre de 1927). Malgrat que encara hi ha referències de que el camp de golf de Pedralbes encara estava en funcionament en 1955 (Crónica de la Jornada, La Vanguardia 31 de març de 1955), els socis del club de Pedralbes, i un bon nombre de socis del Club de Golf de Sant Cugat van fundar el Reial Club de Golf El Prat el 2 de juliol de 1954, i es van traslladar als greens del Prat de Llobregat a finals de 1955.

L’altra instal·lació, en aquest cas un camp de tir, va estar situat en la finca de Torre Melina. En l’actualitat en aquest punt es troba avui l’Hotel Joan Carles I. El camp va estar en funcionament de 1926 a 1956, i en ell van organitzar les seves tirades la Reial Associació de Caçadors, l’Associació de Caçadors de Catalunya, i també la Societat de Caçadors La Torcaz. A causa de la Guerra Civil l’activitat va restar interrompuda, fins a març de 1994, data en que es va re-inaugurar el camp (La Vanguardia 8 de març de 1944).  Inicialment l’esport practicat fou el tir al colomí però, a partir de 1936, quan s’inaugurà “una instalación internacional con quince màquines lanzaplatos”, es comença a practicar i organitzar competicions de tir al plat (La Vanguardia 4 de juliol de 1936).


En 1932, i molt a prop de Torre Melina, s’instal·là en 1932 (veure article anterior) el Reial Club de Polo, un dels clubs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Les seves instal·lacions, a les quals s’accedeix per l’avinguda Gregori Marañon, han estat escenari de nombroses competicions internacionals: final four hockey (2014); copa Federació de Tennis femení (2013); torneig Preolímpic d’hockey (1996); Juegos Olímpicos (1992); copa Intercontinental d’hockey (1985); campionat del món d’hockey (1971); etc. També organitza anualment esdeveniments prestigiosos: des de 1902 el Concurs de Salts, de 1949 el torneig de Reis d’hockey, i el torneig internacional de polo va arrancar en 1969.  En l’actualitat el club compta amb cinc seccions –hípica, hockey, pàdel, polo i tenis- té més de 10.000 socis. Les seves dependències i instal·lacions -3 camps d’hockey, pista de salts, camp de polo, 2 piscines, pistes de tennis i pàdel, etc.- ocupen 29 hectàrees.
Amb accés per la Diagonal es troben les instal·lacions esportives de l’Universitat de Barcelona, i que van entrar en funcionament el curs 1957-58. “Los campos de deportes han sido ya construidos al final de la avenida del Generalísimo Franco (...) Se han invertido la cantidad de 13 millones de pessetes. Constan de un gran estadio para competiciones de fútbol y atletisme, y otras pistes para rugby, baloncesto, patinaje, tenis, frontón y piscina, todo con las medidas reglamentarias” (La Vanguardia 12 de juny de 1957). Aquestes instal·lacions son les úniques de titularitat pública de la zona.
En 1960, en els antics terrenys del Golf Club Pedralbes, es va condicionar un circuit de motocròs per acollir el I Motocròs Internacional de Barcelona. En la roda de premsa prèvia a la competició, Kike Pérez de Rozas, que era directiu del Moto Club Ruta, “hizo mención del gesto prócer del vizconde de Güell, que había permitido ambientar la prueba en los magníficos terrenos del Golf de Pedralbes, que permitirán, por rara excepción, montar esta competición típica de campo abierto, practicamente dentro de la ciudad y en condiciones para albergar el gran público que se congregarà sin duda alguna” (El Mundo Deportivo 1 de febrer de 1960). El circuit va tenir una curta vida, la ciutat creixia, però va ser escenari (1962 i 1963) de les dues primeres edicions del Gran Premi d’Espanya de Motocròs, que foren proves puntuables del mundial de l’especialitat.


Si en el mes de febrer de 1962 es celebrà el I Gran Premi d’Espanya de motocròs, el 20 de febrer del mateix any s’inaugurava, al costat del Reial Club de Polo, el Canòdrom Avenida. Com senyala Xavier Theros en  l’article, Historias de perros veloces, publicat a El País el 8 d’agost de 2001, “esta nueva ubicación llegó a tenir una taquilla para apuestas en la mismísima avenida de la luz. Funcionó hasta 1979, cuando pasó a llamarse Canòdromo Diagonal. Pero no resistió mucho el embate de la modernidad y cerró en 1984”

Finalitzarem aquest recorregut per la zona alta de la Diagonal -essent conscient de que en el tinter es queda a ben segur alguna instal·lació- amb el Reial Club de Tennis Turó. Aquesta entitat, fundada en 1911, va tenir, fins a 1967, les seves instal·lacions entre els carrers Via Augusta, Santaló i Descartes. A principis de març de 1968 es traslladava al costat del Polo i Canòdrom, front als Jardins de Cervantes. L’acte inaugural fou presidit per José María Nogués, marquès de Cabanes, president de la Federació Espanyola de Tennis; J.A.Samaranch, delegat nacional d’Educació Física i Esports; Francesc Platón, representant a Catalunya d’aquest organisme i el president del club, Joan A. Maragall Noble (La Vanguardia 5 de març de 1968). Dos anys després, i amb presència de les mateixes autoritats s’inaugurava el xalet social (La Vanguardia 14 d’abril de 1970). A partir de 2006 aquest històric club ha iniciat una nova etapa sota la direcció de la multinacional britànica del sector del tennis i fitness David Lloyd. Ara l’equipament gaudeix de onze pistes de terra batuda, tres de sintètiques, cinc de pàdel, una pista poliesportiva, un gimnàs, dues sales per activitats dirigides i cicling i tres piscines.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada