Campionat del Món de billar a tres bandes - 1958 (mundial XV)

-->
El XV Campionat del Món de tres bandes es va celebrar a Barcelona del 27 al 31 de maig de 1958. Era la cinquena vegada que es disputava a la nostra ciutat un mundial de billar, i la quarta vegada que l’escenari era el Club Billar Barcelona, en els baixos del Coliseum, i que en aquesta època era presidit per Raimon Gasol. Precisament uns dies abans, del 5 al 8 d’abril, el mateix club havia organitzat el VII Campionat d’Europa de billar a partida lliure. Per al mundial es van instal·lar a la sala dues taules –fabricades per Víctor Monforte–, una graderia, i s’estrenaren uns marcadors de puntuació “con los nombres y números sobre cristal luminoso” (El Mundo Deportivo, 22 de maig).  En la competició varen participar 10 jugadors de nou països diferents: Argentina, Perú, Portugal, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Àustria i Espanya. Representant a Espanya hi havia el jugador local Joaquim Domingo i el campió d’Espanya, Antonio Ventura.

La cerimònia d’inauguració es va dur a terme el 26 d’abril, i va ser presidida per Juan Ruiz Flores, antic jugador i que havia estat president de la Federació Espanyola i en l’actualitat ocupava el càrrec de president de la Unió Internacional de Billar; Antonio Ferández Bordas, secretari de la mateixa entitat; el belga George Troffaes, president de la Federació Europea de Billar; i el president de la Federació Espanyola, Eduardo Martín. Seria Eduardo Martin qui procediria a tallar la cinta que precintava les taules on s’havia de jugar. Inicialment estava previst que durant la cerimònia d’inauguració es lliuraria al barceloní Joaquim Domingo Sánchez la medalla del mèrit esportiu, que havia estat concedida per la Delegación Nacional de Deportes, però es va posposar l’entrega un parell de després, ja que Joan Antoni Samaranch, que volia entregar-li personalment la distinció, i es trobava en la final de la Copa d’Europa de futbol que es disputaven el Milà i el Reial Madrid a Brussel·les. Joaquim Domingo, que atresorava en el seu palmarès alguns títols de campió d’Europa i un títol mundial de billar artístic guanyat l’any anterior, ja havia rebut tres medalles d’or al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona i una de la Diputació de Barcelona.

En finalitzar la sisena ronda de la competició hi havia imbatuts tres excampions mundials: Enrique Navarra, René Vingerhoedt i August Tiedtke. A la final van arribar empatats l’argentí Navarra i el belga Vingerhoedt, el qual dos dies abans havia millorat la marca mundial de promig general (1.476). En el desempat es va imposar Navarra per 50 a 43. És casualitat que, uns dies abans, al campió li havia fet una caricatura i una entrevista el periodista Del Arco a La Vanguardia. “ Terminado el campeonato, el delegado de la Unión Internacional hizo proclamación del nuevo campeón mundial, se arrió la bandera de la Unión Internacional y fueron interpretados los himnos nacionales de la Argentina y de España” (El Mundo Deportivo, 1 de juny de 1958). Com a resum final cal destacar que l’austríac Johann Scherz, que finalitzaria en desena posició, va batre el rècord mundial de caramboles consecutives (13).

 











  
Per al comiat a dirigents, àrbitres i participants, el Club Billar Barcelona va reservar la Granja Royal, un local inaugurat l’any 1919 propietat d’Esteve Sala, i que estava situat en el carrer Pelai, 58.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Instalaciones Desaparecidas:

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)