Campionat del Món de billar a tres bandes - 1958 (mundial XV)
-->
El XV Campionat del Món de tres bandes es va celebrar a
Barcelona del 27 al 31 de maig de 1958. Era la cinquena vegada que es disputava
a la nostra ciutat un mundial de billar, i la quarta vegada que l’escenari era
el Club Billar Barcelona, en els baixos del Coliseum, i que en aquesta època era presidit per Raimon Gasol. Precisament
uns dies abans, del 5 al 8 d’abril, el mateix club havia organitzat el VII
Campionat d’Europa de billar a partida lliure. Per al mundial es van instal·lar
a la sala dues taules –fabricades per Víctor Monforte–, una graderia, i s’estrenaren
uns marcadors de puntuació “con los
nombres y números sobre cristal luminoso” (El Mundo Deportivo,
22 de maig). En la competició varen participar 10
jugadors de nou països diferents: Argentina, Perú, Portugal, França, Bèlgica,
Holanda, Alemanya, Àustria i Espanya. Representant a Espanya hi havia el
jugador local Joaquim Domingo i el campió d’Espanya, Antonio Ventura.
La cerimònia d’inauguració es va dur a terme el 26 d’abril,
i va ser presidida per Juan Ruiz Flores, antic jugador i que havia estat president
de la Federació Espanyola i en l’actualitat ocupava el càrrec de president de
la Unió Internacional de Billar; Antonio Ferández Bordas, secretari de la
mateixa entitat; el belga George Troffaes, president de la Federació Europea de
Billar; i el president de la Federació Espanyola, Eduardo Martín. Seria Eduardo
Martin qui procediria a tallar la cinta que precintava les taules on s’havia de
jugar. Inicialment estava previst que durant la cerimònia d’inauguració es lliuraria
al barceloní Joaquim Domingo Sánchez la medalla del mèrit esportiu, que havia
estat concedida per la Delegación Nacional de Deportes, però es va posposar
l’entrega un parell de després, ja que Joan Antoni Samaranch, que volia
entregar-li personalment la distinció, i es trobava en la final de la Copa
d’Europa de futbol que es disputaven el Milà i el Reial Madrid a Brussel·les. Joaquim
Domingo, que atresorava en el seu palmarès alguns títols de campió d’Europa i
un títol mundial de billar artístic guanyat l’any anterior, ja havia rebut tres
medalles d’or al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona i una de la
Diputació de Barcelona.
En finalitzar la sisena ronda de la competició hi havia
imbatuts tres excampions mundials: Enrique Navarra, René Vingerhoedt i August
Tiedtke. A la final van arribar empatats l’argentí Navarra i el belga
Vingerhoedt, el qual dos dies abans havia millorat la marca mundial de promig
general (1.476). En el desempat es va imposar Navarra per 50 a 43. És
casualitat que, uns dies abans, al campió li havia fet una caricatura i una
entrevista el periodista Del Arco a La
Vanguardia. “ Terminado el
campeonato, el delegado de la Unión Internacional hizo proclamación del nuevo
campeón mundial, se arrió la bandera de la Unión Internacional y fueron
interpretados los himnos nacionales de la Argentina y de España” (El
Mundo Deportivo, 1 de juny de 1958). Com a resum final cal destacar que l’austríac Johann Scherz, que
finalitzaria en desena posició, va batre el rècord mundial de caramboles
consecutives (13).
Per al comiat a dirigents, àrbitres i participants, el Club
Billar Barcelona va reservar la Granja
Royal, un local inaugurat l’any 1919 propietat d’Esteve Sala, i que
estava situat en el carrer Pelai, 58.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada