Campionat del Món de Tir al Colomí - 1961 (Mundial XVI)
Si bé hi ha constància a
través de la premsa que aquest esport es va començar a practicar a la capital del reino des de principis de la
dècada de 1880, a Barcelona arribaria una mica més tard. La Vanguardia del 31 de març de 1883 feia referència al fet que l’Associació d’aficcionats a la caça i pesca
de Catalunya, “inaugurará el tiro de palomos, situado al
final de la calle Bruch”. La
Vanguardia també informà que el dia 7 de setembre del mateix any “a las tres de la tarde, debe verificarse la
inauguración del nuevo tiro de palomos y gallinas de Miramar, para cuyo acto el
dueño ha cursado las correspondientes invitaciones”. A partir de l’estiu
de 1887, i fins a principis del segle XX, l’activitat es va traslladar a
l’Hipòdrom de Can Tunis, on es va condicionar un camp de tir (La Vanguardia i La Dinastía, 25 de maig de 1887).
Tal com assenyalava en l’article del blog L’equipament esportiu més antic de Montjuïc,
el camp es deixaria d’utilitzar en detriment d’altres, com ara Torre
Melina, i no tornaria a obrir les portes sota la direcció de la Societat de Tir de Barcelona fins al
19 de juny de 1947. En la instal·lació, més moderna, es podien practicar el tir
al colomí i el tir al plat, i es construí un xalet per a l’activitat social. El
dia de la inauguració li van concedir el privilegi de fer el primer tret al
capità general de la regió José Solchaga.
El dia abans que s’iniciés el campionat, el periodista Del
Arco va treure una entrevista i caricatura de Carlos Mitjans y Stuart, Comte de
Teba, “la escopeta más famosa entre
los tiradores espanyoles”, que
s’havia proclamat campió del món el 1953, campió d’Europa el 1957, i que l’any
anterior havia assolit el quart lloc en el campionat del món celebrat a Milà (La Vanguardia, 16 de maig de 1961).
La primera jornada es va haver de suspendre en la volta 6 per
manca de visibilitat. “En esta tirada
para el título, los pichones son recobrados por un grupo de 24 perros
perdigueros navarros ‘Bracos’, que son propiedad de don Raón Irujo, de
Pamplona, (...) y que realizaron con éxito su eficaz tarea para la rápida
recogida de pichones abatidos” (La Vanguardia, 18 de maig de 1961). La segona jornada va estar marcada pel
mal temps, i només s’arribarien a completar 15 voltes de les 20 previstes. La
tercera i definitiva jornada veuria el triomf de l’espanyol Francisco
Bolinches, nadiu de València i de 29 anys, que va guanyar en el desempat a l’italià
Giovanni Bodini.
A continuació es va iniciar el Match de les Nacions i el campionat del món femení, però tots dos
es van haver de suspendre novament per manca de visibilitat. El títol mundial
per equips va recaure en Espanya, que estava integrat per Payá Barceló, el comte
de Teba i Pérez Barquero, amb 57 colomins abatuts de 60. En segon lloc es va
classificar França, i en tercer lloc Portugal. En la competició femenina el
títol fou per a Nelly Ghiron, d’Itàlia; seguida de Leducq, de França i l’espanyola
De la Lastra.
Per finalitzar, una curiositat relacionada amb el tir al
colomí i el cinema. Aquell mateix any, a Itàlia es va filmar la pel·lícula Tiro al piccione (Pigeon shoot), un al·legat antifeixista de l’època de Mussolini, i
entre els actors figurava un espanyol, Paco Rabal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada