dimecres, 8 d’octubre de 2014

Campionat del Món de Tir al Colomí - 1961 (Mundial XVI)

Si bé hi ha constància a través de la premsa que aquest esport es va començar a practicar a la capital del reino des de principis de la dècada de 1880, a Barcelona arribaria una mica més tard. La Vanguardia del 31 de març de 1883 feia referència al fet que l’Associació d’aficcionats a la caça i pesca de Catalunya, “inaugurará el tiro de palomos, situado al final de la calle Bruch”. La Vanguardia també informà que el dia 7 de setembre del mateix any “a las tres de la tarde, debe verificarse la inauguración del nuevo tiro de palomos y gallinas de Miramar, para cuyo acto el dueño ha cursado las correspondientes invitaciones”. A partir de l’estiu de 1887, i fins a principis del segle XX, l’activitat es va traslladar a l’Hipòdrom de Can Tunis, on es va condicionar un camp de tir (La Vanguardia i La Dinastía, 25 de maig de 1887).

  


Tal com assenyalava en l’article del blog L’equipament esportiu més antic de Montjuïc, el camp es deixaria d’utilitzar en detriment d’altres, com ara Torre Melina, i no tornaria a obrir les portes sota la direcció de la Societat de Tir de Barcelona fins al 19 de juny de 1947. En la instal·lació, més moderna, es podien practicar el tir al colomí i el tir al plat, i es construí un xalet per a l’activitat social. El dia de la inauguració li van concedir el privilegi de fer el primer tret al capità general de la regió José Solchaga.




El XXV Campionat del Món de Tir al colomí es va organitzar del 17 al 20 de maig de 1961. No era la primera gran competició internacional que se celebrava a la nostra ciutat. El 1953 i 1960, l’equipament havia acollit el Campionat d’Europa de tir al vol; i el 1956 el Campionat d’Europa de Tir al Colomí. La Federació Internacional de Tir amb Armes de Caça havia concedit la responsabilitat organitzativa a la Societat de Tir al Colomí, que estava presidida per Rosendo Peitx Jordana, un empresari vinculat a la industria de l’automoció i que havia ocupat càrrecs a la Diputació de Barcelona, entre ells el de vicepresident. El camp es va haver de millorar amb una segona pista, “mejora a que obliga la reglamentación internacional” (El Mundo Deportivo, 3 de maig de 1961). En el Mundial participaren un total de 320 tiradors de catorze països.
  
El dia abans que s’iniciés el campionat, el periodista Del Arco va treure una entrevista i caricatura de Carlos Mitjans y Stuart, Comte de Teba, “la escopeta más famosa entre los tiradores espanyoles”, que s’havia proclamat campió del món el 1953, campió d’Europa el 1957, i que l’any anterior havia assolit el quart lloc en el campionat del món celebrat a Milà (La Vanguardia, 16 de maig de 1961).

La primera jornada es va haver de suspendre en la volta 6 per manca de visibilitat. “En esta tirada para el título, los pichones son recobrados por un grupo de 24 perros perdigueros navarros ‘Bracos’, que son propiedad de don Raón Irujo, de Pamplona, (...) y que realizaron con éxito su eficaz tarea para la rápida recogida de pichones abatidos” (La Vanguardia, 18 de maig de 1961). La segona jornada va estar marcada pel mal temps, i només s’arribarien a completar 15 voltes de les 20 previstes. La tercera i definitiva jornada veuria el triomf de l’espanyol Francisco Bolinches, nadiu de València i de 29 anys, que va guanyar en el desempat a l’italià Giovanni Bodini.

A continuació es va iniciar el Match de les Nacions i el campionat del món femení, però tots dos es van haver de suspendre novament per manca de visibilitat. El títol mundial per equips va recaure en Espanya, que estava integrat per Payá Barceló, el comte de Teba i Pérez Barquero, amb 57 colomins abatuts de 60. En segon lloc es va classificar França, i en tercer lloc Portugal. En la competició femenina el títol fou per a Nelly Ghiron, d’Itàlia; seguida de Leducq, de França i l’espanyola De la Lastra.

Per finalitzar, una curiositat relacionada amb el tir al colomí i el cinema. Aquell mateix any, a Itàlia es va filmar la pel·lícula Tiro al piccione (Pigeon shoot), un al·legat antifeixista de l’època de Mussolini, i entre els actors figurava un espanyol, Paco Rabal.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada