Els Velòdroms de Las Arenas, Parc dels Esports i els del barri de Sants

Com senyalaven en un article anterior, el velòdrom de La Bonanova, va ser substituït el 1901 per un altre situat entre els carrers Muntaner, Aragó i Casanovas, que estava gestionat per la Societat Anònima Velòdrom, però que va tenir una vida efímera, ja que deixa de fer activitats el 1903. Aquest fet deixà Barcelona, una ciutat amb molta afició al ciclisme sense instal·lació, i des de les pàgines de El Mundo Deportivo i Los Deportes s’insistia en la necessitat de construir-ne un. En El Mundo Deportivo del 20 de juliol de 1906 hi havia un article, El Velódromo de Barcelona, signat per Eduard Camps on es podia llegir: “La necesidad de que una població como Barcelona disponga de un buen velódromo es muy imperiosa, por que a nuestra capital, a quein muchos califican de una de las más hermosas de Europa, le sobran muchas cosas que la afean y le faltanotras que la embellecieran, y con velódromo cuentan París, Londres, Viena, Roma, Ginebra, Oporto, etc. y en España nos tenemos que contentar con el de Palma y ahora afortunadamente con el de Sabadell, ya que el de Tarrasa por no reunir las dimensiones reglamentarias, no pueden celebrarse pruebas oficiales”. El cert és que altres poblacions veïnes de Barcelona, com Sabadell i Terrassa acabaven de construir els seus velòdroms. 

Els diaris barcelonins explicaven a finals de l’estiu de 1906 el començament de les obres del nou velòdrom, que estaria ubicat en la illa de l’Eixample compresa entre els carrers Aragó, Valencia, Vilamarí i Llançà. La inauguració de Las Arenas estava pel 27 de gener de 1907, però les intenses plujes que van caure va enrederir la inauguració fins el 17 de febrer. Al programa hi havia proves ciclistes per a amateurs i professionals, i el jurat tècnic estava presidit per Narcís Masferrer. Aquest equipament s’havia construït gràcies a l’iniciativa de l’industrial Josep Rex. El velòdrom estaria en funcionament fins 1910. No hi ha que confondre aquest velòdrom amb la plaça de braus del mateix nom que havia obert les seves portes l’anys 1900. No cal fer esment que en un titular de El Mundo Deportivo del 18 de març de 1934, es deia “...pero se mantiene la idea de cubrir la Plaza de Toros Arenas  e instalar un velódromo en ella”. La plaça no es cobriria però es disputà una prova ciclista l’11 de juny de 1949, instal.lant  una pista desmuntable de fusta provisional.

Tres anys després es van construir dos nous velòdrom a la ciutat. El més important, construït en el temps record entre el 18 de gener i el 28 de març de 1909 -data de la seva inauguració-, portava el nom de Parc de Sports i estava ubicat en la illa que hi havia entre els carrers Industria –actual carrer París-, Coello, Muntaner i Casanova. Estava molt a prop del camp que havia construït el F.C.Barcelona, que més tard seria conegut com “La escupidora”, entre els carrers Industria, Urgell, Villarroel y Londres. Precisament aquest camp, on jugaria el Barça des de 1909 a 1922, s’havia inaugurat dues setmanes abans, el 14 de març.  Així relatava Narcís Masferrer les característiques de la pista i la rellevància de tenir aquest equipament des de les pàgines d’El Mundo Deportivo els dies 1 i 8 d’abril. “La pista es muny rápida, nunca se habían alcanzado hasta ahora en Barcelona las velocidades que consiguieron, tanto Lehmann en bicicleta entrenado por una moto de 20 HP, como Baudelocque, que con su moto de 8 HP, alcanzó un promedio de 102 kilómetros a la hora, según nuestros cálculos..... Por fin Barcelona, la ciudad cosmopolita por excelencia, la atrayente ciudad española, tan llena de vida, tan graciosa, tan sportiva, posee ya un velódromo modelo, una pista que no tiene nada que envidiar a las mejores pistas europeas, una pista en la que las celebridades del pedal, los famosos atletas desconocidos aún del otro lado de los Pirineos, podrán provar a los sportmen, que el sport ciclista es, sino el más atractivo de sports, al menos aquel que es el más sincero, el más apasionante, el más regular”. La vida d’aquesta instal·lació també va ésser curta, i no consta cap activitat al llarg de 1912. No obstant aquest velòdrom té importància històrica, però no per el ciclisme, ja que en la seva pista vam organitzar-se la primera marató celebrada a Espanya. Aquesta, que tingué com a protagonistes a quatre corredors –Robert Boix, Francesc Túnica, Conrad Miquel i Joan Santos-, va fer-se el 30 de gener de 1910. Varen donar un total de 163 voltes a la pista, i el triomf li va correspondre a Robert Boix, que la va acabar en un temps de 3 hores 52 minuts i 4 segons.

Al barri de Sants havia una gran afició al ciclisme. A finals de 1908, i sota l’empremta del Club Pista Velo de Sants ja s’organitzen curses i  es construeix un petit velòdrom al carrer Migdia –en l’actualitat carrer Rossend Arús-. El Mundo Deportivo del 31 de desembre de 1908 així ho detalla: “Dadas las grandes reformas introducidas en la citada pista, cuyo desarrollo era de unos doscientos metros, o pueda ésta calificarse de pequeño veklódromo”. El dia de Reis s’organitzarien sis proves: infantil, nacional, campionat del club, social, carrera a la americana i persecució en moto. Poc després el naixement d’un nou club, Club Ciclista Nou Velòdrom, dona peu a la creació d’un altre velòdrom al barri de Sants. Estava situat en el carrer Sant Jordi número 11, molt a prop de la via ferroviària. Aquest equipament, que cohabitaria amb l’altre durant uns mesos, va ser batejat com el velòdrom del Cubell, i tenia només 133 metres de corda i l’ample a les rectes era de 3 metres. La inauguració d’aquest velòdrom va tenir lloc a mitjans d’abril de 1909, com es pot constatar per una fotografia apareguda a la revista Los Deportes i que porta la data del 17 d’abril. La vida d’aquest velòdrom va ésser la més llarga, ja que no tancaria les seves portes fins a novembre de 1925. Aquest espai fou escenari de l’arribada de La Volta en més d’una ocasió. De fet, a la primera edició (1911), malgrat que l’arribada de la darrera etapa era en Esplugues de Llobregat, el club ciclista Nou Velòdrom aconseguí  que aquesta es realitzes al velòdrom com es pot veure en aquest anunci de La Vanguardia del 8 de gener: “La llegada de la gran carrera ciclista Vuelta de Cataluña se supone tendrá lugar desde las tres de esta tarde, siendo el punto designado para ello el Velódromo de Sans”. El guanyador a l’arribada fou el mateix que a La Volta, Sebastià Masdeu. Un altre fet històric fou la celebració, el 8 i 9 de desembre de 1917, de les primeres 24 hores en pista que es disputaven en Espanya, malauradament es varen suspendre a causa de la pluja quan portaven 21 hores de cursa i 4.074 voltes i un total de 635.04 kilòmetres. Els primers guanyadors de la prova van ser, ex-aequo, les parelles Crespo i Tresserras, Regnier-Fabrier, i Rubio-Villanueva.

Desaparegut el velòdrom es construeix un altre. Qui lidera el projecte era la Unió Esportiva de Sants, entitat constituïda el 26 d’abril de 1922, i que va crear una secció de ciclisme, fruit de la fusió del Club Ciclista Nou Velòdrom i el Velo Club Sants. La Volta al llarg de tots aquesta anys només s’havia organitzat quatre vegades, tant a causa de la I Guerra Mundial com per manca d’un organitzador que liderés veritablement el projecte. L’última, el 1920, l’havia organitzat la Unió Velocipèdica Espanyola (1920). La secció de ciclisme de la U.E.Sants agafà el relleu i organitzà la prova, quinta edició, el 1923, i tres anys més tard, el 1926, es decideix construir un velòdrom al carrer Rolanda. En el llibre L’Esport a Sants-Montjuïc, una visió històrica, publicat per l’Arxiu Municipal del districte de Sants Montjuïc de l’ajuntament de Barcelona (1994), es senyala que 2per tal de finançar la construcció del nou velòdrom, la UE Sants emití uns bons que oscil·laven entre les 10 i 1.000 pessetes Les obres s’allargaren durant uns mesos, fins que el dia 5 de desembre de 1926 s’inaugurà el nou velòdrom...Aquest velòdrom tenia una corda de 250 metres, les rectes eren de ciment i els peralts de fusta. A la pelñouse d’aquest velòdrom també es jugà a basquet”. El velòdrom estigué funcionant fins a finals de 1932. El nombre de velòdroms anava en augment, en 1923 s’obriria  un altre a la localitat de Badalona.

A partir d’aquesta data desapareix el ciclisme en pista a la ciutat comtal fins l’any 1949, que es construeix uns pista de fusta desmuntable de 150 metres de corda, i de 6 metres d’ample en els peraltes i 7 en les rectes. La iniciativa neix, com es detalla al diari La Vanguardia del 29 de maig de 1949, a l’Agrupació Ciclista Cañardo, que tenia un contracte amb Padro Balañá, per instal·lar la pista a les dues places de braus que hi havia a la ciutat. La primera prova es disputà el 11 de juny. El relleu el prendria, dos anys després -juny de 1951- el Pavelló de l’Esport, el primer pavelló esportiu construït a Espanya, però que era descobert. L’estrena de la pista, una competició internacional de 50 kilòmetres a la americana, va efectuar-se el 22 de juny. Després d’aquest pavelló, alguns pensaven que la solució arribava amb el pavelló d’esports que s’havia construït amb motiu dels Jocs Mediterranis del carrer Lleida, però no donava les mides per instal·lar una pista amb garanties. En aquests moments ja havia altres velòdroms arreu de tot Catalunya com a Badalona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Tortosa, Mataró, etc.

El 1960 tornaria a muntar un velòdrom portàtil en una instal·lació singular, el Camp Nou. Això va tenir lloc amb motiu de la celebració de la III demostració sindical, aquella festa esportiva-folklòrica que havia arrancat en l’estadi Santiago Bernabeu, i s’organitzava l’1 de maig amb la presència obligada del general Franco, que sempre anava acompanyat de la seva esposa Carmen Polo. En el camp del Barça s’instal·laria una piscina de 8x12 metres i 1.50 de fundaria; una rampa de patinatge, i un velòdrom de fusta de 250 metres de corda. La premsa periòdicament insistia en la necessitat de construir-hi un, i fins i tot Pau Negre, quan sortí elegit regidor, comentava en una entrevista que aparegué en les pàgines de El Mundo Deportiva de l’1 de febrer de 1967 que hi hauria algunes millores en el Palau d’Esports del carrer Lleida, “Se está ya planeando la instalación de un sistema de calefacción eficiente, porque el actual deja muchísimo de serlo, y también se tiene en estudio la instalación de un velódromo desmontable, para que un deporte tan importante y espectacular como el ciclismo disponga de una pista en nuestra ciudad”.

Malgrat les bones intencions, la ciutat trigaria encara més de 25 anys per veure realitzat aquell desig de tantes generacions d’aficionats al ciclisme. El velòdrom d’Horta, dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, es va construir molt a prop de les Llars Mundet al Vall d’Hebró, i s’inauguraria el mes d’agost de 1984 per acollir les proves de pista del Campionat del Món de ciclisme. Nou anys després es vestí de gala per acollir el Jocs Olímpics de 1992.