Combat títol mundial pes mosca Victor Ferrand – Frankie Genaro, 1931 (Mundial III)

La boxa durant les dècades dels anys 20 i 30 movia multituds a Barcelona, per aquest motiu s’esperava amb enorme interès i expectació el combat entre l’esquirol del ring, el barceloní Víctor Ferrand, que ostentava el títol de campió d’Espanya del pes mosca, i el boxejador italo-americà Frankie Genaro nascut a la ciutat de Nova York. Aquest combat, que es disputà en la plaça de braus de La Monumental el 25 de març de 1931, poques setmanes abans de proclamar-se la República, formarà part de la historia per ser el primer campionat del món de boxa disputat a Espanya.  

També, casualment, el primer combat per un títol europeu celebrat a Espanya havia tingut com escenari Barcelona. El campionat d’Europa del pes welter es va disputar el 3 de febrer de 1924 en el desaparegut camp de Les Corts del F.C.Barcelona. Aquell dia les grades del camp no es van omplir per veure foot-ball, sinó per presenciar un combat de boxa entre l’aspirant Ricard Alís, nascut a Bunyol (València) però barceloní d’adopció -ja que es va traslladar a viure a Barcelona amb els seus pares als cinc anys- amb el belga Piet Hobin. El combat resultà apassionant, després de vint intensos assalts s’imposà el campió Hobin per un estret marge de punts.

Pels amants de l’estadística històrica cal esmentar que els òrgans rectors de la boxa també s’havien constituït en aquella mateixa dècada. El 14 de gener de 1921 a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, situada al carrer del Carme 30 principal, es fundaria la Federació Espanyola d’Esports de Defensa –boxa i lluita grecoromana-. El primer president de l’entitat fou Ramón Larruy. Uns mesos després, el 9 de setembre del mateix any, es constitueix el comitè regional amb Ignasi Amat al capdavant; i  el 28 de setembre de 1923, neix la Federació Catalana amb  Josep Clols com a president.

El combat pel títol mundial entre Ferrand i Genaro despertà l’expectació de la premsa de l’època. Malgrat això, a principis de febrer de 1931, encara no hi havia certesa de que es disputés. El promotor, Jeff Dickson, no tenia clar la rendibilitat del combat. El pressupost oscil·lava al voltant de les 150.000 pessetes, però ell pensava que el nom dels boxejadors no era suficient garantia per omplir la Plaça de braus de La Monumental.. El combat finalment es confirmà un mes abans. S’ha de tenir present un altre detall, i es que en aquells temps es disputaven combats de boxa amb poc temps entre un i altre, gairebé sense temps per la recuperació física dels boxejadors. Una prova d’aquest fet ho tenim en que Víctor Ferrand disputà un combat a París el 5 de març contra el francès Declerq, just vint dies abans d’enfrontar-se amb Genaro. Un apunt destacable que no va recollir la premsa de l’època és que Frankie Genaro havia participat als Jocs Olímpics d’Anvers en 1920, i havia assolit la medalla d’or del pes mosca guanyant en la final al danès Anders Pedersen.

Quan va disputar el combat Víctor Ferrand tenia 27 anys, i era conegut també per el sobrenom de Trotamons per haver disputat combats a Europa, nord d’Àfrica, Mèxic, Cuba, Argentina i Estats Units. Dels 130 combats que havia disputat, només 40 havien tingut d’escenari una ciutat espanyola. Ferrand havia guanyat el títol de campió europeu el 1927, però sense tenir que pujar al ring. El campió, l’escocès Elky Clark, va ser desposseït del títol per l’article 55 de la International Boxing Union, ja que no va poder defensar el títol en la data prevista a causa d’una lesió.

Els entrenaments oficials del combat es van iniciar el 16 de març a la sala Olympia, coneguda com El Coliseo de las Rondas. Nombrós públic va assistir per tal de poder veure en directe els entrenaments. Tres dies abans del combat Ferrand es mostrava tranquil i confiat. El diari El Mundo Deportivo  del 22 de març recollia els seus comentaris: “¿Por qué no? En mi vida me había encontrado en la forma en que ahora me encuentro. En América disputé combates durísimos sin conocer la derrota a pesar de enfrentarme con los más destacados hombres del mundo... por otra parte es evidente que yo nunca he sido puesto fuera de combate, y que, para ganarme por puntos, tienen que correr mucho...”.

 

El 25 de març La Monumental no es va omplir, tal com es deia a la crònica del combat a La Vanguardia, és que “no apasionan los “moscas”. Lo sabíamos antes. Y por eso, porque no interesan y porque el programa no había despertado expetcación, se vio en la Monumental una entrada que no se merece un campeonato del mundo”. Dies després, el promotor Jeff Dickson reconeixia, que havia perdut amb el combat seixanta mil pessetes. Malgrat l’assistència, el match entre Ferrand i Genaro fou intens. El resultat final, després de quinze rounds va ser nul, i provocaria la protesta airada del públic i rius de tinta als mitjans de comunicació. El jutge espanyol, Casanovas, a la seva cartolina va donar vuit punts de avantatge a Ferrand, els mateixos que va donar el jutge americà a favor del seu compatriota, però la sorpresa va venir del jutge principal, el francès Scheman, que va concedir quatre punts d’avantatge a Ferrand, que eren del tot insuficients, ja que per a canviar de mans el títol, i segons la reglamentació vigent, calien més de cinc punts a favor de l’aspirant. Dies després en una vetllada celebrada en un altre local històrica, la sala La Bohemia, Víctor Ferrand pujaria al ring per agrair al públic present les manifestacions de suport que havia rebut durant el combat, i va baixar del ring enmig d’una ovació tronadora.

Barcelona encara tindria que esperar uns anys per veure un altre combat de boxa per el títol mundial, però l’afició esperava esperançada per veure com un dels seus ídols es cenyia el cinturó de campió del món.