VII Campionat del Món de billar a tres bandes - 1934 (Mundial V)
Per commemorar el tercer aniversari de l’arribada de la
República, la ciutat de Barcelona tenia previst organitzar en el mes d’abril de
1934 les Festes de la Primavera. La
programació era molt extensa, hi havia actes culturals, com per exemple un ball
dels Mercats i una festa musical a Montjuïc; un acte d’homenatge a Francesc
Macià, mort el 25 de desembre de 1933; però també hi havia programades manifestacions
esportives de caràcter internacional. En el programa destacaven un partit internacional de la selecció
catalana de rugbi; un partit de waterpolo entre el V. V. Munchen d’Alemanya i
el Club Natació Barcelona; un festival aeronàutic internacional a Can Tunis; dos
combats de boxa: en el primer s’enfrontaven l’ídol local Josep Gironés i Torres,
i el segon, en la categoria dels pesos pesants, Paulino Uzcudum i l’alemany Max
Schmeling, excampió mundial i primer pugilista europeu en assolir el títol
mundial. Aquest últim combat, que s’havia de celebrar a l’estadi de Montjuïc, finalment
s’ajornaria fins al 13 de maig. En qualsevol cas, el plat fort del programa era
el campionat del món de billar a tres bandes. No obstant, a efectes històrics, cal
esmentar que el partit Catalunya-Itàlia de rugbi tenia una especial
significació, era el primer encontre oficial de la selecció catalana, el gener d’aquest
mateix any la Federació Catalana de Rugbi havia estat una de les federacions
fundadores de la Federació Internacional de Rugbi Amateur.
El campionat del món de billar a tres bandes es va celebrar
del 11 al 16 d’abril de 1934. La competició havia estat concedida a la
Federació Espanyola d’Aficionats al Billar, però com que en les edicions
precedents també estaven implicats en l’organització la Federació Catalana i el
Club Billar Barcelona, que cedia les seves sales de joc. En aquesta ocasió,
tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona van donar suport
financer al torneig. Com a aperitiu de la competició es disputà el mes de març el
campionat d’Espanya de tres bandes, que veuria el triomf per quarta vegada
consecutiva de Claudi Puigvert, sotscampió del món l’any anterior, i que
ostentava en el seu currículum esportiu set rècords del món. Amb aquests
resultats, tant ell com Enric Miró, classificat en segon lloc, tenien el
passaport per al mundial.
La inauguració d’aquest esdeveniment coincidiria amb la creació
de la comissió assessora de Cultura Física de l’Ajuntament de Barcelona, que
presidia l’alcalde Carles Pi i Sunyer. Entre els participants en el torneig hi
havia vells coneguts de l’afició, atès que havien estat presents en el mundial
de 1931, com ara Elmar Prather, dels Estats Units; Alfred Aebehard, de Suïssa; Arnoud
Sengers, d’Holanda; i Emile Zaman, de Bélgica. La resta de participants
estrangers eren Jean Albert i Jacques Davin, de França i O. Unshelm, d’Alemanya.
El Mundo Deportivo de l’11 d’abril
apuntava que: “Una nota digna de destacar
de estos campeonatos es la utilización de billares de construcción nacional de
la casa Víctor Monforte, sucursal de F. González, que demuestra también el
progreso de dicha construcción al compás del progreso de la afición y dus
jugadores”.
El dia 11, al matí, els participants foren rebuts a l’Ajuntament
de Barcelona per l’alcalde Pi i Sunyer. Segons ens informa La Vanguardia, qui presentà
als jugadors fou Claudi Puigvert, jugador que era, alhora, president de la
Federació Espanyola de Billar. “Entre
los visitantes figuraban don Antonio Andreu, presidente honorario de la misma;
don José Pons, presidente de la Federación Catalana ; señores Estivill y Bonet
del Comité Ejecutivo”. Per la tarda, acudiren al local del club el
conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, i l’alcalde Pi i Sunyer.
Les dues primeres enfrontaven participants del mateix país. Puigvert guanyaria
Miró per 50 a 44, i David a Albert per 50 a 16. Els resultats depararen que
l’última jornada, i l’última partida entre Puigvert i Davin, resultés decisiva
per al títol. Puigvert arribava a sis partides guanyades i cap derrota, i Davin,
amb cinc de guanyades i un empat, que es produí, precisament, el dia previ a la
final, quan empatà amb Sengers a 50 caramboles en 78 entrades i 0’704 de
promig. En conseqüència l’empat li servia a Claudi Puigvert Redón. La final es
programà a dos quarts de dotze de la nit. El triomf, en una sala on no hi cabia
ni un fil, es decantaria del costat del billarista català de forma concloent,
50 a 25 en 64 entrades.
Finalitzat el campionat la Federació Catalana, oferí un
sopar de gala, que queda ben reflectit en aquestes línies de La Vanguardia publicades el 18 d’abril: “Como epílogo del pasado Campeonato mundial
de billar amateur, a tres bandas, organizado por la Federación Catalana de
Billar, ésta reunió anoche a los representantes extranjeros que con tal motivo
se habían desplazado a Barcelona, dedicándoles una cena que se vio
concurridísima por valiosos elementos de este deporte científico,... El campeón, señor Puigvert, requerido para
hablar, dijo que el soló hecho de que el Campeonato pudiese quedar en nuestro
país ya había constituido uno de los acicates para que él pusiese en los
trabajos de organización todo el cariño que le merece la ciudad. «Ganase Miró o
ganase yo—dijo Puigvert—, mi deseo era que aquí quedase tan preciado título; se
ha logrado, esto es para mí el mejor premio”.
Malgrat que no està relacionat estrictament amb el
campionat del món de billar, cal fer esment de dos apunts curiosos. El primer
és que un any abans, el 3 de juliol de 1933, es constituïa la Unió Catalana de
Federacions Esportives, on participaven dotze federacions (hi havia alguna
excepció com, per exemple, el Reial Moto Club), a les quals s’afegirien tot
seguit sis federacions més. No obstant, hi havia dues excepcions, la d’escacs, fundada
el 1925, i la de billar, el 1927, probablement aquest fet es deu al fet de ser
considerades federacions que practicaven jocs de saló i no pas esport. L’altre
apunt és que un fill de Caludi Puigvert, Ferràn Puigvert Casamitjana, que fou
president del club de pilota Vasconia,
i president de les Federacions Catalana de Patinatge i Pilota i a partir de
1970 de la Federació Espanyola de Pilota.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada