L’Hipòdrom de Can Tunis
Les carreres de cavalls es disputen des
de fa molts segles, però les carreres d’estil anglès, apareixen a Espanya a
mitjans dels anys trenta del segle XIX de la mà del XIV duc d’Osuna. El duc, i
d’altres aristòcrates i nobles, fundaren el 1841 la Societat de Foment de la Cria Cavallar d’Espanya. Per a
desenvolupar les carreres, poques i reservades a una selecta minoria, es va
construir el primer hipòdrom a la Casa de Campo el 1842.
A Barcelona també hi havia carreres, però
el primer hipòdrom no veuria la llum fins trenta anys després, i de la mà de la
burgesia catalana. El primer hipòdrom va estar ubicat en uns terrenys que havia
en el Camp de Mart i Passeig de Sant Joan, i es va construir el 1871. És, amb
quasi tota seguretat el primer equipament esportiu a l’aire lliure construit a
Barcelona, però es va enderrocar aquell mateix any. S’inaugurà durant les Festes de la Mercè, i va coincidir amb una
visita que va realitzar a la ciutat el rei Amadeu I de Saboia. Al diari
carlista La Convicción, publicat el
26 de setembre de 1871, es pot llegir: “A
les quatre i mitja, i estant ocupats tots els seients de l’hipòdrom, i gran
part del Camp de Mart i Passeig de Sant Joan pel nombrós públic que desitjava
presenciar el certamen, es va donar la senyal i començaren a córrer,
disputant-se la victòria cinc cavalls de pura raça espanyola”.
El hipòdrom
de Can Tunis s’inaugurà també amb motiu de les Festes de la Mercè de 1883,
però això no significa que durant el període comprès entre 1871 i 1883 no es
fessin curses de cavalls a Barcelona. Aquesta iniciativa va estar impulsada per
la Societat de Cria Cavallar de Catalunya
en uns terrenys que eren propietat de la Societat Agrícola. La primera notícia de la seva construcció apareix a La Vanguardia el 19 d’octubre de 1882: “Es preveu construir un hipòdrom en els terrenys al costat de Can
Tunis”. Uns mesos després el
mateix diari, 1 de març de 1883, ampliava la informació: “La societat constructora ha arrendat a l’efecte una extensió de
terreny de deu hectàrees i d’una longitud de dos quilòmetres, a condició de
beneficiar aquesta obra per a catorze anys consecutius. A l’hipòdrom es
construirà una tribuna coberta per al públic... grans quadres per als cavalls,
reservats per als carruatges i una cerca pel recinte. L’obra anirà a càrrec del
conegut constructor Epifanio Robert”.
S’havien dissenyat tres entrades: una per al públic que accedia a la
pista, una altra per als carruatges i la de tribunes, les quals podien acollir
a 2.400 espectadors. La pista estava dividida en dues seccions, l’ovalada per
córrer i la pista d’obstacles; hi havia també un quiosc per les apostes i un
espai tancat per situar els músics que amenitzaven les curses. Com era un espai
propens a inundacions es va haver d’habilitar una cuneta i un canal de desaigües. Com que l’herba plantada
no enraigà, donat que el terreny era salnitrós, es va pensar en col·locar
arbres.
 |
Ben aviat l’hipòdrom va tenir una vida
útil per una altra entitat, la Societat
de Tir al Colomí de Barcelona, que varen organitzar la seva primera competició
el 1887. “A l’hipòdrom el Foment de la
Cria Cavallar de Catalunya es va inaugurar abans d’ahir tarda el tir al colomí,
diversió exòtica en aquesta capital”. L’àrea destinada al tir era la
pelousse. Anys després seria la Societat
de Caçadors l’encarregada d’organitzar concursos de tir. El 21 de març de
1897 es disputà un partit de polo, i el juny el Polo Club Barcelona organitzà
una Festa a benefici de les escoles gratuïtes per a obrers al barri de Sants,
on es va fer un partit de polo i dues gimcanes a cavall. El polo es jugaria
fins al 1910, que es traslladà als terrenys del Reial Club de Polo a la
carretera de Sarrià.
Uns anys abans, el 1893, segons
comunica La Vanguardia el 1 febrer, és
el futbol qui aterrava a Can Tunis, però probablement no van jugar dins del hipòdrom.
“Demà a les tres de la tarda es jugarà un
partit de foot-ball, joc poc conegut a Barcelona, entre diversos socis del Reial
Club de Regates i alguns aficionats en uns terrenys propers a l’hipòdrom”. No obstant, sí que hi
ha constància què a principis de 1900 diversos clubs varen jugar partits de
futbol a l’ hipòdrom. Per allà passaren el Català,
l’Escocés F.C. i l’Hispania A.C. També el Barça va jugar en
aquest terreny. El primer partit es va celebrar el 24 de maig, i després d’un
partit de polo, jugaren membres del Polo Club Barcelona i el Barcelona F.C. Va
ésser un partit molt igualat, i guanyaren els blaugranes liderats per Hans-Joan
Gamper per 2-1.
La dècada de 1910 obre les portes a un
altre esport, l’aviació. L’hipòdrom de Can Tunis té l’honor d‘ésser l’espai on va
volar el primer avió. La iniciativa va córrer a càrrec dels senyors Sardà i
Comas Solà. Més de 150.000 persones acudiren l’11 de febrer al recinte per
veure com el pilot francès Julien Mamet en un monoplà Blériot amb motor de 25 cv. s’enlairà a una alçada de 50 metres i
donar unes voltes. El 1913 s’organitzaren vols acrobàtics a càrrec de Poumet, l’home de la mort; i el francès
Julien Demazel, sortint del hipòdrom va volar durant 30 minuts –el varen veure
passar per la Plaça Catalunya i les Rambles- i a una alçada de 1.200 metres. De
fet aquesta instal·lació es convertí alhora en aeròdrom.
 |
| Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
A la primavera de 1922 es realitza a l’
hipòdrom el primer torneig oficial de rugbi, la Copa Reial Societat de Carreres, on participaren Santboiana,
C.N.Atlètic, Catalunya Sporting Club i C.N.Barcelona. El torneig fou guanyat
per l’equip de la localitat de Sant Boi de Llobregat. Un altre esport d’equip
que va utilitzar aquest equipament per les seves dimensions va ser el beisbol,
un esport que havia nascut el 1901. A l’abril de 1923 la Societat Hispano Americana de Baseball, primera entitat de beisbol
registrada a Espanya el gener del mateix any, organitzà entrenaments a l’hipòdrom,
i al maig dos dels equips que formen part de la Societat -América B.C. i Espanya B.C- es disputen una valuosa copa donada pel
capità de corneta Francesc Gil de Solà.
L’ample programa esportiu amb motiu de
l’ Exposició Internacional de Barcelona de 1929 també recull la celebració d’un
Gran Premi de l’Exposició en la
modalitat curses d’obstacles: Steeplechase.
L’hipòdrom quedaria sentenciat de
mort quan els terrenys varen ésser arrendats al Consorci del Port Franc (Zona
Franca). El periodista barceloní Enrique Sostres Maignon, autor del llibre Equitació, de la col·lecció Los Sports i editat el 1925, va escriure
dos articles que semblaven l’epitafi d’aquesta instal·lació, L’ocàs dels enganxes barcelonins i L’Hipòdrom de Can Tunis amenaçat de mort, ambdós
publicats a La Vangurdia els dies 25
d’agost i 3 d’octubre de 1931. De moment l’activitat eqüestre continuà perquè
el Consorci arrendà el novembre de 1931 els terrenys a la societat hípica Barcelona
Turf, de la qual el primer president havia estat Enrique Sostres.
A l’abril de 1932 l’hipòdrom va ser l’escenari
del XXIX aniversari del CADCI, Centre
Autonomista de Dependents del Comerç i la Industria, entitat d’ideari
catalanista i que havia estat fundada en 1903. Precisament al hipòdrom de Can
Tunis es van inaugurar uns camps d’esports per als socis de l’entitat. Per a la
inauguració es va programar un Festival on hi havia un partit de rugbi, un d’hoquei,
un de beisbol i una competició de lluita amb la corda. L’acte va comptar amb la
presència del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i de
l’alcalde Jaume Aguadé.
Un altre esport que forma part de la
historia de l’hipòdrom és l’atletisme, ja que en ells es varen organitzar
diversos cross-crounty. D’aquests el més important fou el XVIII Campionat
d’Espanya, celebrat el març de 1933, i organitzat per la Federació Catalana
d’Atletisme. El guanyador individual fou Andreu del Sarrià Esportiu, per
regions Catalunya i per equips l’A.E.Tagamanent.
L’última referència de curses de
cavalls, l’esport que va possibilitar la construcció de l’hipòdrom, van fer-se coincidint
amb les Festes de la patrona de la ciutat el setembre de 1934. Un any més tard,
la societat de llebrers Kennel Club va
llogar-ho per acomodar els llebrers en els boxes del cavalls i les pistes per
entrenar-los. Des d’allà els traslladaven en camions a les pistes que tenien a
l’avinguda del 14 d’abril.
Després de la guerra civil només hi ha
constància d’unes tirades d’entrenament realitzades per l’Associació de
Caçadors de Catalunya el maig de 1940.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada