dimarts, 28 de maig de 2013

El Campionat del Món de Billar, modalitat de partida lliure, 1930 (Mundial II)


El billar és un joc de sala molt antic. Totes les fonts consultades assenyalen que és a finals dels segle XV quan comença a jugar-se de la forma que coneixem avui dia, i és el 1610 quan a la ciutat de París obre les portes el primer saló de billar. En els nostres diaris trobem notícies relacionades amb aquest esport des de mitjan segle XIX, però sempre relacionades amb anuncis de fabricants d’accessoris i taules de joc. La referència més antiga (1840) és de la Fàbrica de boles de Josep Escardibul, situada al carrer Unió, 4; però després apareixen d’altres empreses com ara la Fàbrica de taules de Billar de l’hereu de J. Targa del carrer Avinyó, 21. Una data rellevant és el 23 de setembre de 1896, dia en què s’inauguraren els Grandes Salones y Academia de Billar en el Café Novedades del carrer Casp número 1.  Tot i aquesta antiguitat, no seria fins als anys vint que es crearien les primeres associacions. A Catalunya es crea la primera entitat, la Federació Catalana d’Aficionats al Billar, el 8 de juny de 1927; i un mes després de la seva fundació, el 9 de juliol, ja organitza un match d’exhibició en el Café Novedades entre els professors Murtra i Pereira. Un any més tard, el 23 de març de 1928, passarà a denominar-se Federació Catalana de Billar. D’altra banda, l’associació Espanyola de Billar s’havia fundat un any abans a Madrid.


A Catalunya, en l’àmbit de clubs, el primer que es va fundar fou el Billar Club Barcelona, que nasqué el 14 de febrer de 1928 en el soterrani del Coliseum a la cèntrica Gran Via de les Corts Catalanes, 595. El Mundo Deportivo del 21 de març feia referència a les característiques de l’equipament: “no sólo reúne las mejores condiciones el material instalado, sino que todas sus dependencias son de un conjunto armónico de buen gusto. Su sala de billares, todos de suntuosa presentación, con gradas espaciosas para las exhibiciones y campeonatos, sus salas de café, restaurant, bar americano, biblioteca, peluquería, etc. son todas ellas un acierto de comodidad para todos los asociados a este club”. L’entitat arrancà la seva activitat amb molta empenta, i just un més després de fundar-se organitzà unes exhibicions amb els professors Edmond Derbier, dues vegades campió de França, i el seu col·lega Félix Grange, campió d’Europa, els quals també havien passat per Madrid; a continuació, al març i abril li tocà el torn al campionat d’Espanya de partida lliure, i finalment el 2 de maig organitzava el primer campionat d’Espanya a tres bandes.   
 
La Unió Mundial de Billar, que s’havia fundat també aquesta mateixa dècada (1923), concediria a la Federació Espanyola de Billar el campionat del Món de Billar (partida lliure), i aquesta delegà la responsabilitat de la seva organització en el Billar Club Barcelona, que gaudia d’una instal·lació impecable, i que amb poc temps s’havia convertit en un dels clubs de més solera d’Europa. La competició es disputà del 24 de febrer a l’1 de març de 1930. Els participants inscrits en aquesta competició eren: Ludwig Meyer, d’Alemanya; Theo Moons, de Bèlgica; Edmond Soussa, d’Egipte, que ostentava el títol de campió; Jean Albart, de França; Jan Verloop i Jan Bomméring , d’Holanda; Alfredo Ferraz, de Portugal; Rudolphe Agassiz, de Suïssa; i per Espanya els jugadors Juan Butrón i Raimundo Vives. En total hi havia representants de vuit països.


Malgrat que era el segon campionat del món que se celebrava a la nostra ciutat i ja havien passat set anys des del campionat del món de tennis en pista coberta, la premsa diària no es va fer gaire ressò i li dedicaren poc espai. Així ho podem constatar en un paràgraf aparegut a El Mundo Deportivo un dia abans d’iniciar-se el torneig:“Hemos de confesar sinceramente que nosotros, como el público en general, no hemos dado al acontecimiento que empieza el trato que merece, pero no dudamos que el público sabrá dedicarle la atención a que es acreedor”.
 
Com ja hem, dit al mundial no hi assistiren gaires participants, però l’organització havia de condicionar la sala de joc i assumir les despeses d’allotjament, manutenció i transport dels participants. “El presupuesto, que importa de 17.000 a 24.000 pesetas, no va a ser cubierto con los ingresos de la taquilla. Esto se sabe y no es caso de desaliento para la Catalana, que calcula obtener alrededor de 10.000 de ingresos y parece que cuenta con algunos mecenas para cargar la diferencia. Ha habido solicitud de subvenciones a las esferas oficiales. Según nos han dicho, las lógicas razones aportadas para lograrlas no han sido suficientes, y a pesar de la importancia del Torneo, superior sin duda a cualquiera de los que se han llevado a cabo en nuestra capital recientemente ha sido imposible, hasta ahora, lograr una aportación. La Española de Billar, percatada de lo que la Catalana lograba se ha desprendido de mil pesetas, lo que significa un rasgo realmente estimable”. El cert és que l’Ajuntament de Barcelona estava sota mínims després d’haver col·laborat en nombroses competicions esportives celebrades durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Al final s’imposà novament l’egipci Edmon Soussa, i en segon lloc es classificà el belga Moons, que superà el portuguès Ferràs, tercer classificat, per millor promig. L’actuació espanyola es pot considerar molt bona, tot quedant Butron i Vives en quart i cinquè lloc. Es van batre tres rècords del món, i tots tres a càrrec de jugadors espanyols: Butron, amb una sèrie de 491 caramboles i promig particular amb 166,66, i Vives amb 34,62, el millor promig general. El restaurant Miramar fou l’escenari del sopar de comiat i el lliurament dels trofeus. Tot i la poca repercussió en la premsa, Barcelona tornà a donar mostres de la seva capacitat organitzativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada