divendres, 12 d’abril de 2013

Jardins i Parcs: Joaquim Domingo, Marià Cañardo i Lacasta, jardins de Piscines i Esports, Parc Esportiu de Can Dragó i Parc esportiu de la Mar Bella

A l’article anterior vaig fer referència a un jardí i un parc esportiu a la Vila Olímpica, per que formaven part del paquet d’espais dedicats a les ciutats que han estat seu dels Jocs Olímpics: el Jardí d’Atlanta i el Parc Olímpic; però a Barcelona hi ha d’altres jardins i parcs amb nomenclatura esportiva.
El jardí de Joaquim Domingo està situat a prop de l’Estació de Sants, entre els carrers Vallespir, Badalona, Comtes de Bell-lloc i passeig de San Antoni. Si bé en el diccionari Nomenclator apareix la data del 22 d’abril de 1999, el cert és que les edicions del 12 d’abril de La Vanguardia i El País ja informaven d’aquest nou equipament, que s’havia construït en un terreny abandonat, i que va costar a les arques municipals prop de 30 milions de les antigues pessetes. Tot i així, la inauguració oficial s’efectuà el 29 d’abril amb la presència de l’alcalde Joan Clos, la vídua Josefina Montforte i el seu fill Jaume. La proposta de concedir el nom de Domingo als jardins va sorgir de Miquel Roig i del club al que va estar lligat tota la seva vida, el club billar Sants. El historial esportiu de Joaquim Domingo és impressionant: 3 vegades campió del món de billar artístic; en 8 va aconseguir el títol de campió d’Europa; i més de 120 títols de campió d’Espanya i Catalunya. Durant la seva vida va rebre diversos guardons, entre ells la medalla d’or del Consejo Superior de Deportes, que li va entregar personalment el rei Joan Carles I, i tres medalles d’or de la ciutat de Barcelona.
 
A Marià Cañardo i Lacasta, un ciclista nascut a Olite (Navarra), molt estimat a casa nostra, i que va iniciar el seu palmarès esportiu amb la Volta Ciclista a Catalunya en 1928, li han dedicat uns jardins on està ubicat el temple del ciclisme de Barcelona, el Velòdrom d’Horta. Cañardo és l’home record de La Volta, l’ha guanyat en set ocasions. Altres triomfs destacats son dos etapes de la Vuelta a Espanya, i una al Tour de France de 1937. També va guanyar en quatre ocasions el campionat d’Espanya  en ruta. En el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch s’exhibeix una de les seves bicicletes. La única data que podem fer constar es la que apareix en el Diccionari Nomenclator 14 de juny de 1991.
  Els jardins de Piscines i Esports tenen més històri. La la primera referència que he trobat del camp de Piscines i Esports apareix a La Vanguardia el 8 de febrer de 1935. A la secció dedicada al futbol de La Vanguardia s’explicava que aquell mes el Campionat de Catalunya Escolar es disputaria en aquell espai privat, “ya que el propietario de aquellos terrenos ha prometido tenerlos habilitados con casetas y duchas para los jugadores para el día 16 de los corrientes”. El 10 d’abril, en el mateix diari, s’informa de la disputa d’uns partits del campionat de Catalunya de base-ball, “en el futuro campo titulado ya de “Piscinas y Deportes”. Aquest fou un espai molt concorregut després de la guerra i fins finals dels anys seixanta, i especialment als estius amb les seves revetlles. Va tancar les seves portes el 26 d’octubre de 1986, però tornà a la vida –al menys no es va perdre el nom- a finals dels anys noranta. Al desembre de 1998 l’alcalde Joan Clos inaugurà el nou espai: un gimnàs soterrani i una piscina descoberta. L’estiu de 1999 s’incrementà l’oferta d’aquest espai amb una multicinemes, restaurants, cafeteries, botigues, un parc i pàrquing. En el Diccionari Nomenclator apareix com data el 29 de febrer de 2008.
 
L’últim espai esportiu es troba als antics terrenys de la RENFE, a l’entrada de Barcelona a l’Avinguda de la Meridiana: el Parc Esportiu de Can  Dragó. La primera fase de la instal·lació –pista d’atletisme i pavelló- s’inaugurà el 1 d’abril, i ho va fer amb una proba atlètica de la qual només es van disputar quatre edicions: Vivicittà. Aquesta fou una cursa organitzada per la Unió Italiana Sport Popolare (UISP), i que es disputà de manera simultània a 41 ciutats del mon, 35 de les quals eren italianes. El parc es troba entre el camp de futbol del Alzamora, al passeig d’Andreu Nin i la piscina descoberta. La data que figura en el Diccionari Nomenclator és el 15/5/92.
 
El Parc esportiu de la Mar Bella es la continuació del Passeig Marítim de la Mar Bella, i en ell trobem el pavelló construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 per fer les competicions de Badminton. L’equipament fou inaugurat el 23 de maig de 1992 amb la presència de l’alcalde Pascual Maragall. Al Diccionari Nomenclator figuren l’espigó i la platja, aquesta amb data de 30/10/91, però no he trobat cap referència al parc.
 
No podem finalitzar aquest recorregut pels carrers, places, jardins i parcs esportius sense esmentar a un personatge al que se li va dedicar una avinguda per ésser l’autor del Diccionari General de la Llengua Catalana,  però no es fa menció del seu paper en el món de l’esport. El filòleg, lingüista i gramàtic Pompeu Fabra fou un apassionat del muntanyisme i del tennis, però no podem oblidar que fou el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives en 1933, president de l'Associació de Lawn Tennis de 1927 a 1935 i president de l'entitat de caràcter cultural i esportiu Palestra al 1930.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada