dijous, 25 d’abril de 2013

Els Festivals de cinema esportiu II


Poc abans d’iniciar-se el Festival de cinema esportiu de Barcelona l’amic Pere Hernández, professional de la Federació Espanyola de Tennis i col·leccionista, em va donar una reproducció d’un fulletó publicitari de l’estrena a Barcelona de la pel·lícula Olimpiada de Leni Riefensthal. Els locals per a l’estrena eren els desapareguts cinemes Savoy i Maryland. A l’interior del fulletó hi havia un llarg article signat pel periodista Carles Sentís i Anfrus, que en aquells anys feia les seves primeres passes en el món periodístic, però que anys més tard, i a causa de la seva extraordinària trajectòria professional, arribaria a guanyar nombroses distincions com la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya. Com no constava l’any de l’estrena, vaig decidir esbrinar-ho a través de les hemeroteques digitals, i alhora em preguntava si aquesta era la primera pel·lícula esportiva estrenada al nostre país.



Olimpiada, que està dividida en dues parts, Olimpiada (125 minuts) i Joventut Olímpica (99 minuts), és l’opera prima d’una directora, Leni Riefensthal, i també es va presentar internacionalment amb el nom Los dioses del estadio. Riefensthal, que abans havia estat ballarina i actriu, ja era una directora coneguda i mai va amagar la seva admiració per Hitler. L’èxit li havia arribat al 1935, amb l’estrena de la pel·lícula El triomf de la voluntat, on recull el Congrés del partit nazi celebrat a Nuremberg l’any 1943. Aquestes produccions la van convertir en la gran publicista cinematogràfica del III Reich.  Com assenyala Enrique Martínez-Salanova Sánchez al seu blog dedicat al cine, Olimpiada con 35 cámaras y numerosos teleobjetivos, captó los pequeños detalles de cada competición. Tuvo a 60 operadores trabajando a sus órdenes y experimentó con métodos revolucionarios para la época, colocó ruedas bajo las cámaras para poder seguir la marcha de los atletas y cavar fosos en el estadio para captar los saltos desde una perspectiva aérea.... El resultado fueron más de 400.000 metros de película, que redujo a 100.000. El trabajo de montaje duró casi dos años con un afán y un rigor que ponía nervioso a Josef Goebbels, responsable de Propaganda del régimen nazi”.
 
La pel·lícula es va estrenar a Barcelona la primera setmana de juliol, i una petita crítica firmada per J.E. a La Vanguardia del 14 de juliol de 1939, senyalava “que no es esta película, como pueda creerse por el título, un simple documental más o menos extenso, de lo que fue la Olimpiada de Berlin de 1936, que sólo pueda interesar a lños deportistas. El magno acontecimiento mundial, que fue la XI Olimpiada, es en realidad la excusa que ha servido a una artista del temperamento de Leni Riefensthal para producir una cinta que es todo un tratado de buena cinematografía…”. De la qualitat de la producció no hi ha dubte, i van ser reconeguts al Festival de Venecia, que li va premiar amb el Lleó d’or.  Malhauradament els cinemes Savoy i Maryland han desaparegut. El Savoy, que estaba situat al Passeig de Gràcia, havia obert les seves portes el mes de setembre de 1935 i les tancava a finals de juny de 2001. El Maryland, ubicat a la Plaça Urquinaona, va ser més longeu. S’havia inaugurat el mes de novembre  de 1934 i tancaria les seves portes el març de 2004. A Madrid la pel·lícula de Riefesthal s’estrenaria una mica més tard que a Barcelona, a principis de setembre, i es va projectar al cine Actualidades.

http://barcelofilia.blogspot.com.es/search/label/Esports

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada