Els Festivals de cinema esportiu II
Poc abans d’iniciar-se el Festival de cinema esportiu de Barcelona l’amic Pere Hernández, professional de la Federació Espanyola de Tennis i col·leccionista, em va donar una reproducció d’un fulletó publicitari
de l’estrena a Barcelona de la pel·lícula Olimpiada de Leni Riefensthal.
Els locals per a l’estrena eren els desapareguts cinemes Savoy i Maryland.
A l’interior del fulletó hi havia un llarg article signat pel periodista Carles
Sentís i Anfrus, que en aquells anys feia les seves primeres passes en el món
periodístic, però que anys més tard, i a causa de la seva extraordinària
trajectòria professional, arribaria a guanyar nombroses distincions com la Creu
de Sant Jordi i el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya. Com no constava
l’any de l’estrena, vaig decidir esbrinar-ho a través de les hemeroteques
digitals, i alhora em preguntava si aquesta era la primera pel·lícula esportiva
estrenada al nostre país.
Olimpiada, que està dividida en
dues parts, Olimpiada (125 minuts) i Joventut Olímpica (99
minuts), és l’opera prima d’una directora, Leni Riefensthal, i també es va
presentar internacionalment amb el nom Los dioses del estadio.
Riefensthal, que abans havia estat ballarina i actriu, ja era una
directora coneguda i mai va amagar la seva admiració per Hitler. L’èxit li
havia arribat al 1935, amb l’estrena de la pel·lícula El triomf de la
voluntat, on recull el Congrés del partit nazi celebrat a Nuremberg l’any
1943. Aquestes produccions la van convertir en la gran publicista cinematogràfica
del III Reich. Com assenyala
Enrique Martínez-Salanova Sánchez al seu blog dedicat al cine, “Olimpiada con 35 cámaras y numerosos
teleobjetivos, captó los pequeños detalles de cada competición. Tuvo a 60
operadores trabajando a sus órdenes y experimentó con métodos revolucionarios
para la época, colocó ruedas bajo las cámaras para poder seguir la marcha de
los atletas y cavar fosos en el estadio para captar los saltos desde una
perspectiva aérea.... El resultado
fueron más de 400.000 metros de película, que redujo a 100.000. El trabajo de
montaje duró casi dos años con un afán y un rigor que ponía nervioso a Josef
Goebbels, responsable de Propaganda del régimen nazi”.
La
pel·lícula es va estrenar a Barcelona la primera setmana de juliol, i una
petita crítica firmada per J.E. a La Vanguardia del 14 de juliol de
1939, senyalava “que no es esta película, como pueda creerse por el título,
un simple documental más o menos extenso, de lo que fue la Olimpiada de Berlin
de 1936, que sólo pueda interesar a lños deportistas. El magno acontecimiento
mundial, que fue la XI Olimpiada, es en realidad la excusa que ha servido a una
artista del temperamento de Leni Riefensthal para producir una cinta que es
todo un tratado de buena cinematografía…”. De la qualitat de la producció
no hi ha dubte, i van ser reconeguts al Festival de Venecia, que li va premiar
amb el Lleó d’or.
Malhauradament els cinemes Savoy i Maryland han
desaparegut. El Savoy, que estaba situat al Passeig de Gràcia, havia
obert les seves portes el mes de setembre de 1935 i les tancava a finals de
juny de 2001. El Maryland, ubicat a la Plaça Urquinaona, va ser
més longeu. S’havia inaugurat el mes de novembre de 1934 i tancaria les seves portes el març de 2004. A
Madrid la pel·lícula de Riefesthal s’estrenaria una mica més tard que a
Barcelona, a principis de setembre, i es va projectar al cine Actualidades.
http://barcelofilia.blogspot.com.es/search/label/Esports
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada