VII Campionat del Món d’Hoquei sobre patins (1951)

 

Des del 1936, any en què es va disputar el primer Campionat del Món d’hoquei sobre patins[1], i fins l’any 1956[2], els Campionats del Món d’hoquei sobre patins també coincidien amb l’organització dels Campionats d’Europa, ja que solament els disputaven seleccions europees.

Per aquest motiu, al 1951, Barcelona va organitzar el VII Campionat del Món i XVII Campionat d’Europa d’hoquei sobre patins[3]. Aquest esdeveniment esportiu va comptar amb la participació d’onze seleccions[4]. El Pabellón del Deporte, un pavelló descobert situat a la confluència de l'Avinguda José Antonio Primo de Rivera —actual Gran Via de les Corts Catalanes— i dels carrers de Sepúlveda i Llançà, va ser l’encarregat d’organitzar aquesta competició.

© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica

El Pabellón del Deporte s’havia construït gràcies a un grup de promotors liderats per Agustín Pujol, que presidia el Consell d’Administració, en el qual també figurava Joan Antoni Samaranch. El director del pavelló, que tenia capacitat per acollir entre 7.000 i 10.000 espectadors, era el polifacètic periodista esportiu Carlos Pardo, fundador de la revista Vida Deportiva (1948).

En l'organització del Campionat del Món d’hoquei sobre patins va destacar la figura de Joan Antoni Samaranch, que compatibilitzava el seu càrrec de seleccionador nacional amb el de vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge[5] i el de membre del Comitè Organitzador del Campionat del Món. En les seves Memòries Olímpiques, Samaranch reconeixia que l'hoquei sobre patins el va portar, indirectament, fins al moviment olímpic.

Podem parlar de dos factors destacables relacionats amb el Campionats del Món d’hoquei sobre patins de 1951. El primer va ser la celebració, als salons del Cercle de Belles Arts, de la I Exposició Filatèlica Esportiva que es feia al nostre país. Els segells que més van sobresortir d'aquesta exposició eren els que s'havien emès amb motiu dels Jocs Olímpics. El segon factor va ser la celebració, al Saló de la Reina Regent de l'Ajuntament de Barcelona, del Congrés Anual de la Federació Internacional de Patinatge, que estava presidida pel fundador de l’entitat, el suís Fred Renkewitz. En aquest congrés es va acordar sol·licitar la incorporació de l’hoquei sobre patins al programa esportiu dels Jocs Mediterranis de 1955. Tots sabem que l’objectiu final era donar el primer pas per a la inclusió d’aquest esport en el programa olímpic. El cert és que l’hoquei sobre patins va formar part del programa dels Jocs Mediterranis del 1955 organitzats a Barcelona.

La premsa i la ràdio, les retransmissions les va realitzar Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona, van seguir amb passió el desenvolupament del Campionats del Món d’hoquei sobre patins de 1951. Quan només faltava l’última jornada per disputar-se, Espanya anava segona, a un punt de Portugal. Espanya havia derrotat a l’Alemanya Occidental (7-1), Irlanda (20-0), Dinamarca (14-0), Suïssa (8-0), Anglaterra (7-2), Itàlia (2-1), els Països Baixos (4-1) i Bèlgica (5-1), i havia empatat amb França (1-1). De la gran envergadura social que va suposar aquest campionat es va poder observar en el transcurs d'una vetllada de boxa celebrada al Price, on el triomf d’Espanya sobre Itàlia es va rebre amb una espectacular i clamorosa ovació. Ningú no podia haver dissenyat ni previst un guió millor. La selecció espanyola va acabar imbatuda, només havia empatat contra França, i en l'últim partit, amb un Pabellón del Deporte ple de gom a gom, va derrotar la vigent campiona del món, Portugal, per un ajustat 4-3.

Les hemeroteques es feien ressò del triomf d’Espanya. “¡¡Campeones del Mundo!! Venciendo a Portugal, España inscribe su nombre entre los colosos del hockey sobre patines: Italia en tercera posición, con los mimos puntos que Portugal: Alemania logra un brillante quinto lugar. (…) Este éxito de ayer ha sido el más clamoroso que se puede exigir a nuestros jugadores, pues hace cinco años nuestra nación era desconocida por completo fuera de nuestro ámbito nacional, porque además en España se jugaba con disco y no había tenido ningún contacto internacional”. (El Mundo Deportivo, pàg. 7, de l’11 de juny de 1951).

 

August Serra, capità de la selecció espanyola.
Pérez de Rozas © Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Aquella selecció estava composada per Josep Soteras, Joan Antoni Zabalia, Joan Orpinell, Tito Mas, Jordi Trias, Ramon Bassó, Josep Llinàs i August Serra (capità de la selecció), qui va recollir el trofeu en mans del ministre d’Educació Nacional, José Ibáñez Martín.

Aquest va ser el primer gran èxit esportiu de la dictadura franquista. El 20 de juny de 1951, al Palau Reial d’El Pardo, el cap d’Estat, Francisco Franco, va rebre en audiència la selecció espanyola d’hoquei sobre patins. Al capdavant de la delegació hi anava el president de la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge, Juan Manuel Sáinz de los Terreros.

El triomf també va servir per donar ales als seus dirigents esportius, però sobretot va consolidar la figura del jove Joan Antoni Samaranch, que un cop acabat el torneig va dimitir del seu càrrec de seleccionador nacional.

Una vegada tancats els comptes del Campionat del Món d'hoquei sobre patins, els beneficis que va reportar l’organització es van destinar a una obra de beneficència que consistia en la donació de vuit incubadores a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L'acte de l'entrega va tenir lloc al saló d'actes de la Casa de la Caritat i hi van assistir Joan Antoni Samaranch i Josep María Ceballos de part del Comitè Organitzador del Campionat del Món; el diputat provincial per Barcelona, Jaumar de Bofarull i Maristany; diversos facultatius, al cap dels quals hi havia el doctor Dexeus; la mare de Samaranch, Joana Torelló, i la superiora reverenda mare, sor María Jiménez.

Sabies que... El primer mata-segells esportiu fet a Espanya va ser amb motiu d’aquest Campionat del Món. L'afició de Joan Antoni Samaranch per la filatèlia la va heretar del seu pare, Francisco Samaranch Castro, que segons es podia llegir a la revista Blanco y Negro del 21 de gener del 1967, era el col·leccionista de segells més important que havia existit a l’Estat espanyol. Anys més tard, quan Joan Antoni Samaranch ja era president del Comitè Olímpic Internacional, va impulsar la creació de la Federació Internacional de Filatèlia Olímpica (1982). Part de la seva extensa i valuosa col·lecció de segells d’arreu del món dedicada a l’esport es pot consultar al Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.

© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica

Per a més informació, poden contactar a ceosamaranch@fbolimpica.es

 

Volem agrair la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per la seva col·laboració en aquest article mitjançant la cessió de material fotogràfic.

https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/home

Raül Vázquez Coma

@Rau_grady

---

[1] El I Campionat del Món d’hoquei sobre patins, també anomenat IX Campionat d’Europa d’hoquei sobre patins, es va organitzar a la ciutat alemanya de Stuttgart entre l’1 i el 5 d’abril de 1936. Els tres primers llocs de la classificació van ser per les seleccions d’Anglaterra, Itàlia i Portugal. La selecció espanyola no va participar en aquesta competició.

[2] El XII Campionat del Món d’hoquei sobre patins, també anomenat XXII Campionat d’Europa d’hoquei sobre patins, es va organitzar a la ciutat portuguesa de Porto entre el 26 de maig i el 2 de juny de 1956. Els tres primers llocs de la classificació van ser per les seleccions de Portugal, Espanya i Itàlia.

[3] El VII Campionat del Món d’hoquei sobre patins es va disputar de l’1 al 10 de juny de 1951.

[4] Les seleccions que van participar al Campionat del Món d’hoquei sobre patins de 1951 van ser: Alemanya Occidental, Anglaterra, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Suïssa.

[5] Cal recordar que la Reial Federació Espanyola de Patinatge no es va constituir fins al 30 de juny de 1954.