Instal·lacions Desaparegudes:

(1.1) L’Hipòdrom de Can Tunis: el primer recinte esportiu de Barcelona (1883-1934)

Les carreres de cavalls es disputen des de fa molts segles, però, les carreres de cavalls d’estil anglès van aparèixer a Espanya als mitjans dels anys trenta del segle XIX de la mà del XI duc d’Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1810-1844). El duc d’Osuna, i altres aristòcrates i nobles de l’època, van fundar l’anomenada Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (1841), on els ducs d’Osuna serien els seus primers dos presidents: Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1841-1844) i Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1844-1878).

La Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (SFCCE) va ser entre 1841 i 2015 l’única entitat espanyola, reconeguda a nivell internacional, que tenia la facultat per poder avalar i acreditar les genealogies i els resultats de les curses de cavalls a tot el territori espanyol. El principal objectiu d’aquesta entitat era conservar, fomentar i millorar la cria cavallar a Espanya. Per tots aquests motius, es va construir el primer hipòdrom a territori espanyol, concretament a la Casa de Campo de Madrid (1842).

© Sagarra, Josep. Torrents, Pau Lluís - Arxiu Fotogràfic de Barcelona


Al 1883 va ser l’any d’inauguració de l’Hipòdrom de Can Tunis, casualment també inaugurat amb motiu de les Festes de la Mercè (1883), i va permetre que es seguissin organitzant curses de cavalls a la ciutat comtal. Aquestes curses de cavalls eren organitzades i gestionades per la Societat de la Cria Cavallar de Catalunya. A l’octubre de 1882, van aparèixer a la premsa de l’època les primeres notícies relacionades amb la construcció d’aquest hipòdrom de Can Tunis, també conegut com Casa Antúnez. “
Tratase de construir un hipódromo en terrenos contiguos a Casa Antúnez.” (La Vanguardia, pàg. 2, del 19 d’octubre de 1882). Uns pocs mesos més tard es donava més informació al respecte d’aquesta nova instal·lació esportiva. “Ayer tuvo lugar el replanteo de un hipódromo, proyectado en los terrenos que la sociedad Agrícola posee en el barrio de Casa Antúnez. La sociedad constructora ha arrendado al efecto una extensión de terreno de diez hectáreas y de una longitud de dos kilómetros, a condición de beneficiar dicha obra por catorce años consecutivos. En el hipódromo se construirá una tribuna cubierta para el público, que mediante una entrada asista a los espectáculos, grandes cuadras para los caballos, reservado para coches y una cerca general del hipódromo. La obra correrá a cargo del conocido constructor señor Robert, abrigándose el propósito de inaugurar el nuevo establecimiento por las feries de la Merced de este año.” (La Vanguardia, portada i pàg. 2, de l’1 de març de 1883)A Barcelona, on també s’organitzaven carreres de cavalls, el primer hipòdrom no veuria la llum fins a trenta anys més tard de la construcció de l’Hipòdrom de la Casa de Campo de Madrid. Concretament, al 1871 es va construir el primer hipòdrom de Barcelona, el qual estava ubicat en uns terrenys que hi havia entre els carrers del Camp de Mart i el Passeig de Sant Joan. “
A las cuatro y media, y estando ocupados no solo todos los asientos del hipódromo, sino que también gran parte del campo de Marte y paseo de San Juan por el numeroso público que deseaba presenciar el certamen, dióse la señal y empezaron a correr, disputándose la victoria cinco briosos caballos de pura raza española. (…) Dos bandas de música del ejercito amenizaron los intermedios, ejecutando diferentes piezas.” (La Convicción. Periódico Monárquico, núm. 432, pàg. 7, del 26 de setembre de 1871). Podem estar parlant, amb gairebé tota seguretat, del primer equipament esportiu construït a Barcelona a l’aire lliure. Aquest hipòdrom es va inaugurar durant les Festes de la Mercè de 1781, coincidint amb la visita a Barcelona del rei Amadeu I de Savoià. Malauradament, aquest hipòdrom es va enderrocar aquell mateix any.

La construcció de l’Hipòdrom de Can Tunis es va realitzar en un temps rècord. “El Hipódromo (…) se halla casi terminado. El inteligente constructor don Epifanio Robert ha transformado en solo cinco meses un terreno casi pantanoso, en local a propósito para el objeto a que lo destina la Sociedad de carreras de caballos de Madrid y Barcelona.” (La Vanguardia, pàg. 3, del 7 de setembre de 1883). L’hipòdrom tenia una extensió de 9 hectàrees i disposava de tres portes d’entrada: una entrada per al públic que accedia a la pista, una entrada per al públic que accedia a la tribuna i una tercera entrada destinada als carruatges de luxe. Per a la resta dels carruatges es destinava una esplanada a l’exterior de l’hipòdrom.



© F. Ballell - Arxiu Fotogràfic de Barcelona


La premsa també descrivia algunes de les particularitats d’aquesta instal·lació. “En el espacio llamado de libre circulación (…) se está arreglando un parterre en el cual habrá un kiosko con muebles rústicos. La tribuna es elegante, espaciosa y dividida en tres secciones: la central se destina para las autoridades, la de la derecha para las personas que tomen billete de libre circulación y la de la izquierda para los que tomen únicamente billete de tribuna. Frente la tribuna hay otra muy pequeña para el juez de las carreras. En la parte posterior de la gran tribuna se hallan las dependencias de la administración, el pasaje, el gabinete destinada a los jockeys y el de las apuestas.” (La Vanguardia, pàg. 3, del 7 de setembre de 1883). La pista de l’hipòdrom estava dividida en dues seccions: la pista lliure i la pista amb obstacles, on destacava l’obstacle del salt del bassal d’aigua. També hi havia un quiosc per realitzar les apostes esportives, un espai tancat per situar la banda de musica, un espai on es trobaven les quadres i on els cavalls podien entrenar abans de les carreres. Com era una instal·lació bastant propensa a les inundacions es va haver d’habilitar “(…) una cuneta alrededor de la pista y un pequeño canal de desagüe.” (La Vanguardia, pàg. 3, del 7 de setembre de 1883). Com que l’herba plantada a l’hipòdrom no va acabar de créixer en bones condicions, els gestors de l’equipament van pensar en plantar arbres.

En aquell moment, les principals preocupacions es centraven en la millora de les comunicacions i els accessos a l’hipòdrom. “Falta ahora que se arregle con urgencia el trozo de carretera comprendido entre la del Nuevo Cementerio y la plaza exterior del Hipódromo, pues de lo contrario será difícil a los carruajes de lujo ir cómodamente a las carreras.” (La Vanguardia, pàg. 4, del 7 de setembre de 1883)

Els dies 25, 27 i 30 de setembre de 1883, la Societat de la Cria Cavallar de Catalunya, on el rei Alfons XII era el seu president, va organitzar unes carreres de cavalls per inaugurar l’Hipòdrom de Can Tunis. “Ayer (…) tuvo lugar la inauguración del Hipódromo recientemente construido (…) para contribuir al mejoramiento de las razas en este país y procurar para Barcelona un nuevo espectáculo (…).” (La Vanguardia, pàg. 8, del 26 de setembre de 1883). Durant el segon dia, l’Hipòdrom de Can Tunis no va rebre tanta assistència de públic degut a que el clima no acompanyava, però, l’últim dia de les carreres va tornar a ser un èxit d’assistència i van posar punt i finals als espectacles esportius que la ciutat havia organitzat coincidint amb les Festes de la Mercè. “Hemos pasado alegremente la semana. Las fiestas de la Merced han convertido a nuestra capital en una verdadera Babel (…). Hemos tenido toros, regatas, carreras de caballos, retratos, iluminaciones, músicas (…).” (La Vanguardia, pàg. 9, del 30 de setembre de 1883).


Plànol de Barcelona i els seus voltants en 1890: aprovat per l'Excm. Ajuntament de Barcelona en la sessió de 13 de gener de 1891. Apèndix nº1 (a) / traçat per D. J. M. Serra. (© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Cal recordar que, amb la finalitat de facilitar la mobilitat i l’accés del públic a l’Hipòdrom de Can Tunis, la Companyia del Ferrocarril va construir una estació de tren a cinc minuts de l’hipòdrom.

La segona part d’aquest article dedicat a l’Hipòdrom de Can Tunis estarà disponible la propera setmana.

Volem agrair la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per la seva col·laboració en aquest article mitjançant la cessió de material documental i fotogràfic.

https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/home

https://www.icgc.cat/

 

Per a més informació i consultes d'arxiu i biblioteca, pot contactar a  ceosamaranch@fbolimpica.es

 

Raül Vázquez Coma


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell