Instal·lacions Desaparegudes:
(1.1) L’Hipòdrom de Can Tunis: el primer recinte esportiu de Barcelona (1883-1934)
Les
carreres de cavalls es disputen des de fa molts segles, però, les carreres de
cavalls d’estil anglès van aparèixer a Espanya als mitjans dels anys trenta del
segle XIX de la mà del XI duc d’Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón i
Beaufort Spontin (1810-1844). El duc d’Osuna, i altres aristòcrates i nobles de
l’època, van fundar l’anomenada Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (1841), on els ducs d’Osuna serien els seus primers dos
presidents: Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1841-1844) i
Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1844-1878).
La Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (SFCCE) va ser entre 1841 i 2015 l’única
entitat espanyola, reconeguda a nivell internacional, que tenia la facultat per
poder avalar i acreditar les genealogies i els resultats de les curses de
cavalls a tot el territori espanyol. El principal objectiu d’aquesta entitat
era conservar, fomentar i millorar la cria cavallar a Espanya. Per tots aquests
motius, es va construir el primer hipòdrom a territori espanyol, concretament a
la Casa de Campo de Madrid (1842).
 |
© Sagarra, Josep. Torrents, Pau Lluís - Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Al 1883
va ser l’any d’inauguració de l’Hipòdrom de Can Tunis, casualment també
inaugurat amb motiu de les Festes de la Mercè (1883), i va permetre que es
seguissin organitzant curses de cavalls a la ciutat comtal. Aquestes curses de
cavalls eren organitzades i gestionades per la Societat de la Cria Cavallar de
Catalunya. A l’octubre de 1882, van aparèixer a la premsa de l’època les
primeres notícies relacionades amb la construcció d’aquest hipòdrom de Can
Tunis, també conegut com Casa Antúnez. “Tratase de construir un hipódromo en terrenos contiguos a
Casa Antúnez.” (La
Vanguardia, pàg. 2, del 19 d’octubre de 1882). Uns pocs mesos més tard es
donava més informació al respecte d’aquesta nova instal·lació esportiva. “Ayer tuvo lugar el replanteo de un
hipódromo, proyectado en los terrenos que la sociedad Agrícola posee en el
barrio de Casa Antúnez. La sociedad constructora ha arrendado al efecto una
extensión de terreno de diez hectáreas y de una longitud de dos kilómetros, a
condición de beneficiar dicha obra por catorce años consecutivos. En el
hipódromo se construirá una tribuna cubierta para el público, que mediante una
entrada asista a los espectáculos, grandes cuadras para los caballos, reservado
para coches y una cerca general del hipódromo. La obra correrá a cargo del
conocido constructor señor Robert, abrigándose el propósito de inaugurar el
nuevo establecimiento por las feries de la Merced de este año.” (La Vanguardia, portada i pàg. 2,
de l’1 de març de 1883)A
Barcelona, on també s’organitzaven carreres de cavalls, el primer hipòdrom no
veuria la llum fins a trenta anys més tard de la construcció de l’Hipòdrom de
la Casa de Campo de Madrid. Concretament, al 1871 es va construir el primer hipòdrom
de Barcelona, el qual estava ubicat en uns terrenys que hi havia entre els
carrers del Camp de Mart i el Passeig de Sant Joan. “A las cuatro y media, y estando
ocupados no solo todos los asientos del hipódromo, sino que también gran parte
del campo de Marte y paseo de San Juan por el numeroso público que deseaba
presenciar el certamen, dióse la señal y empezaron a correr, disputándose la
victoria cinco briosos caballos de pura raza española. (…) Dos bandas de música
del ejercito amenizaron los intermedios, ejecutando diferentes piezas.” (La Convicción. Periódico Monárquico, núm. 432, pàg. 7, del 26 de setembre de
1871). Podem estar parlant, amb gairebé tota seguretat, del primer equipament
esportiu construït a Barcelona a l’aire lliure. Aquest hipòdrom es va inaugurar
durant les Festes de la Mercè de 1781, coincidint amb la visita a Barcelona del
rei Amadeu I de Savoià. Malauradament, aquest hipòdrom es va enderrocar aquell
mateix any.
La
construcció de l’Hipòdrom de Can Tunis es va realitzar en un temps rècord. “El Hipódromo (…) se halla casi
terminado. El inteligente constructor don Epifanio Robert ha transformado en
solo cinco meses un terreno casi pantanoso, en local a propósito para el objeto
a que lo destina la Sociedad de carreras de caballos de Madrid y Barcelona.” (La Vanguardia, pàg. 3, del 7 de
setembre de 1883). L’hipòdrom tenia una extensió de 9 hectàrees i disposava de
tres portes d’entrada: una entrada per al públic que accedia a la pista, una
entrada per al públic que accedia a la tribuna i una tercera entrada destinada
als carruatges de luxe. Per a la resta dels carruatges es destinava una
esplanada a l’exterior de l’hipòdrom.
 |
| © F. Ballell - Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
La
premsa també descrivia algunes de les particularitats d’aquesta instal·lació. “En el espacio llamado de libre
circulación (…) se está arreglando un parterre en el cual habrá un kiosko con
muebles rústicos. La tribuna es elegante, espaciosa y dividida en tres
secciones: la central se destina para las autoridades, la de la derecha para
las personas que tomen billete de libre circulación y la de la izquierda para
los que tomen únicamente billete de tribuna. Frente la tribuna hay otra muy
pequeña para el juez de las carreras. En la parte posterior de la gran tribuna
se hallan las dependencias de la administración, el pasaje, el gabinete
destinada a los jockeys y el de las apuestas.” (La Vanguardia, pàg. 3, del 7 de setembre de
1883). La pista de l’hipòdrom estava dividida en dues seccions: la pista lliure
i la pista amb obstacles, on destacava l’obstacle del salt del bassal d’aigua.
També hi havia un quiosc per realitzar les apostes esportives, un espai tancat
per situar la banda de musica, un espai on es trobaven les quadres i on els
cavalls podien entrenar abans de les carreres. Com era una instal·lació bastant
propensa a les inundacions es va haver d’habilitar “(…) una cuneta alrededor de la pista
y un pequeño canal de desagüe.” (La
Vanguardia, pàg. 3, del 7 de setembre de 1883). Com que l’herba plantada a
l’hipòdrom no va acabar de créixer en bones condicions, els gestors de
l’equipament van pensar en plantar arbres.
En
aquell moment, les principals preocupacions es centraven en la millora de les
comunicacions i els accessos a l’hipòdrom. “Falta ahora que se arregle con urgencia el trozo de
carretera comprendido entre la del Nuevo Cementerio y la plaza exterior del
Hipódromo, pues de lo contrario será difícil a los carruajes de lujo ir cómodamente
a las carreras.” (La
Vanguardia, pàg. 4, del 7 de setembre de 1883)
Els
dies 25, 27 i 30 de setembre de 1883, la Societat de la Cria Cavallar de
Catalunya, on el rei Alfons XII era el seu president, va organitzar unes
carreres de cavalls per inaugurar l’Hipòdrom de Can Tunis. “Ayer (…) tuvo lugar la inauguración
del Hipódromo recientemente construido (…) para contribuir al mejoramiento de
las razas en este país y procurar para Barcelona un nuevo espectáculo (…).” (La Vanguardia, pàg. 8, del 26 de
setembre de 1883). Durant el segon dia, l’Hipòdrom de Can Tunis no va rebre
tanta assistència de públic degut a que el clima no acompanyava, però, l’últim
dia de les carreres va tornar a ser un èxit d’assistència i van posar punt i
finals als espectacles esportius que la ciutat havia organitzat coincidint amb
les Festes de la Mercè. “Hemos pasado alegremente la semana. Las fiestas de la Merced han convertido
a nuestra capital en una verdadera Babel (…). Hemos tenido toros, regatas,
carreras de caballos, retratos, iluminaciones, músicas (…).” (La Vanguardia, pàg. 9, del 30 de
setembre de 1883).
 |
| Plànol de Barcelona i els seus voltants en 1890: aprovat per l'Excm. Ajuntament de Barcelona en la sessió de 13 de gener de 1891. Apèndix nº1 (a) / traçat per D. J. M. Serra. (© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) |
Cal
recordar que, amb la finalitat de facilitar la mobilitat i l’accés del públic a
l’Hipòdrom de Can Tunis, la Companyia del Ferrocarril va construir una estació
de tren a cinc minuts de l’hipòdrom.
La segona part d’aquest article dedicat a
l’Hipòdrom de Can Tunis estarà disponible la propera setmana.
Volem agrair la col·laboració de l’Arxiu
Fotogràfic de Barcelona i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per
la seva col·laboració en aquest article mitjançant la cessió de material
documental i fotogràfic.
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/home
Per a més informació i consultes d'arxiu i
biblioteca, pot contactar a ceosamaranch@fbolimpica.es
Raül Vázquez Coma
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada