divendres, 4 de desembre de 2015

Les curses i relleus de torxes a Barcelona II – 1936/1948 i 1968/1992/2004

La següent cursa de torxes va tenir un caràcter més politic-propagandístic i es va celebrar en el marc de l’11 de setembre de 1936, en plena Guerra Civil, i emmarcat en els actes esportius programats per a aquesta data. Hi havia programats vuit relleus. El primer, de 2.000 metres, sortia de la Ronda Sant Pere –davant el monument a Rafael Casanova– fins a la plaça del capità Maximinio Biardeau –militar que morí defensant la Generalitat–, i que abans, i en la actualitat, era la Plaça d’Antonio López, marqués de Comillas. El segon relleu, de 1.500 metres, arribava a les Rambles (davant del mercat de la Boqueria); el tercer fins a la Plaça Universitat; el quart pujava pel carrer Aribau fins a la Diagonal; el cinquè tombava cap a la dreta per la Diagonal fins al Passeig de Gràcia; el sisè relleu es produïa a la Plaça de Catalunya-Fontanella; el setè, de 500 metres, baixava per la Via Laietana fins al Banc d’Espanya –antiga seu de Caixa Catalunya– i, l’últim, des d’aquest indret passant pel carrer Sant Jaume, a la Plaça de la República –actual plaça Sant Jaume–, que estava plena de gom a gom. La cursa fou guanyada pel FC Barcelona i l’equip estava format per Piferrer, Mur, Ramonacho, Andreu, Camps, Vives, Miquel i Roca. L’últim rellevista, Joaquim Roca, entregà al balcó del Palau de la Generalitat la torxa al president Lluís Companys. En segona posició es classificà el Barcelona Universitari Club i en tercera el CD Hércules (El Mundo Deportivo, 11 i 12 setembre de 1936).
En plena postguerra, el 1948, El Mundo Deportivo va organitzar una nova cursa de torxes sota el patronatge del Comitè de la Fira Internacional de Mostres. El punt de sortida –prevista a les 12 de la nit– era davant del monument a Francesc de Paula Rius i Taulet –primer marquès d’Olèrdola–, davant del Parc de la Ciutadella, i l’arribada es trobava al Passeig de Maria Cristina, a Montjuïc. La sortida la va fer Manuel Rius i Rius, segon marquès d’Olèrdola. L’equip guanyador en la categoria de societats esportives, amb un temps de 27 minuts i 57 segons, fou el RCD Espanyol, integrat per Yebra, Miranda, Coll i Macías. També es van fer classificacions per equips de militars, de productors, del Front de Joventuts i d’escolars. En segon lloc, en la categoria absoluta, es classificà el FC Barcelona i, en tercer lloc, el CE Hispà Francès. En l’arribada, per fer els honors, els esperaven el baró d’Esponellà, encarregat dels afers esportius –que hi assistia en representació de l’alcalde– i Federico Barceló, director de la Fira de Mostres. La cursa, malgrat l’èxit que va tenir segons els mitjans de comunicació, no va tenir continuïtat.

Vint anys després, els rellevistes amb una torxa tornarien a trepitjar els carrers de la ciutat, però aquesta vegada la flama que lluïa era olímpica. El 31 d’agost de 1968 arribava al port de Barcelona la flama olímpica camí dels Jocs Olímpics de Mèxic. Feia un breu recorregut fins a la plaça de Catalunya, on s’instal·là un peveter, i el dia següent la torxa va recórrer els carrers de Barcelona i sortí de la ciutat per la Diagonal. Tal com assenyala l’amic Joan Manel Surroca en el seu interesant article México 68: la antorcha de Barcelona a Moguer, publicat al seu blog El Marcador el 17 de febrer de 2012, “Juan Antonio Samaranch dijo una frase premonitoria cuando, tras destacar la importancia de que Barcelona hubiera sido elegida como la puerta de entrada de su itinerario español, expresó su deseo de que la próxima vez que la llama olímpica llegase fuera para alumbrar unos Juegos Olímpicos en España”. Per fi el somni es va complir, i el juny i juliol de 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, milers de corredors a peu (8.885) i en bicicleta (599) van portar al llarg de 5.490 quilòmetres la flama olímpica. D’aquests rellevistes el 50% eren voluntaris olímpics. 

                                      

No seria l’última vegada que la torxa olímpica vindria a Barcelona. El 2004, amb motiu dels Jocs Olímpics d’Atenes, la torxa olímpica va recórrer, per primera vegada, diversos continents, i va visitar les ciutats olímpiques. Barcelona es va vestir de nou de gala el 27 de juny per acollir-la i explicitar, una vegada més, el seu compromís amb l’olimpisme.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada