Josep Oriol Canals, primer olímpic barcelonès en els Jocs Olímpics d’Hivern

                                                                                                                                                                               Fa unes setmanes vaig escriure sobre la primera olímpica barcelonina, Rosa Torres (Paris 1924), ara presentem a Josep Oriol Canals i Farriols (1914-1937), el primer barceloní que participà en uns Jocs Olímpics d’Hivern. La prometedora carrera esportiva de Canals fou curta, com senyala Fernando Arrechea en El debut de España en los Juegos Olímpicos de Invierno, publicat en Sphera Sports, ja que va perdre la vida “luchando en el bando franquista en el frente de Asturias”.  
L’any 1933, Josep O. Canals comença a destacar com a junior en una prova organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, el mateix any que es fundava la Federació Catalana d’Esquí, que fou presidida per Rossend Carrasco i Formiguera. “Oriol Canals, ganador de la categoria junior, es un esquiador de porvenir. Jóven aún, solo 16 años (...) llegará a conquistar laureles para el esquí catalán” (El Mundo Deportivo 18 de gener de 1933). Com es pot constatar en un article posterior, l’edat correcta era 17 anys. Poc després, en els I Campionats d’Espanya Universitaris d’Esquí, celebrats a Serra Nevada, Canals es classificaria en 5a posició en els 20 kilòmetres d’esquí de fons. Segons manifestà el delegat de la selecció catalana, Magín Mateu, “Canals ha sido el mejor de nosotros. Su clasificación en quinto lugar es excelente, teniendo en cuenta su juventud, esperándose se superará en pròximes luchas, y que Cataluña tiene en él a un buen valor” (El Mundo Deportivo 3 de març de 1933). Canals era un esquiador versàtil, ja que també participava en proves de descens i salts (El Mundo Deportivo 27 d’abril de 1933, 20 de febrer i 19 de desembre de 1934).

 

En 1935 arribà la seva eclosió esportiva, en febrer es proclamà per primera vegada campió de Catalunya d’esquí de fons en les pistes de La Molina. Canals participà lluent la samarreta del Esquí Club Català, que era la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya. “Este joven equipier, campeón de saltos, que este año puede tomar parte en el campeonato por reunir la edad necesaria, en su primera prueba de fondo, magistralment, se adjudica el titulo (...)” (El Mundo Deportivo 4 de febrer); i uns dies després guanyaria la prova de salts en el trampolí de Font Canaleta. “No caben elogios para Canals, su actuación es tan destacada que sobran frases. Estamos, sí, de enhorabuena con la aparición de esta figura que día tras día la vemos superarse y que ante la importancia del momento intensifica los entrenos con una mejora progresiva” (La Vanguardia 12 de febrer). La mateixa temporada, en els Campionats d’Espanya celebrats a La Molina, aconseguí classificar-se tercer en la prova de fons (El Mundo Deportivo 4 de març) i sisè en salts (El Mundo Deportivo 6 de març).
En novembre es publicà la nominació dels esportistes que acudirien als Jocs Olímpics d’Hivern de Garmisch-Partenkirchen, entre els quals es trobava Oriol Canals, però la participació encara estava a l’aire ja que el Comitè Olímpic Espanyol no disposava de les ajudes per traslladar als esportistes (El Mundo Deportivo 22 de novembre de 1935). Finalment arribaren els diners i l’equip espanyol es traslladà a Alemanya per a participar, per primera vegada a la història, a uns Jocs Olímpics d’Hivern.  

                                                              

El Jocs es van celebrar del 6 al 16 de febrer de 1936, i els resultats esportius foren molt dolents. D’aquests Jocs hi ha una extensa informació, ja que El Mundo Deportivo desplaçà al seu redactor Juan Fina, el qual malauradament va morir de càncer pocs anys després (1942), amb només 38 anys. També es va poder fer un seguiment –reportatge - de l’Olimpíada Blanca en la pantalla del Cinema Publi de la Rambla Catalunya (El Mundo Deportivo  12 de febrer de 1936). 
 
En la prova d’esquí de fons (18 kilòmetres) participaren 75 esportistes i es disputà el 12 de febrer. Oriol Canals finalitzà en el lloc 65è, amb un temps 1hora 40 minuts i 14 segons, a 26 minuts del guanyador, el suec Erik Larsson. Els seus companys Tomás Velasco i Jesús Suárez finalitzarien en els llocs 62è i 63è respectivament, i Enrique Millán abandonà al trencar els esquís a dos kilòmetres de la meta.  El redactor Juan Fina qualificaria la participació dels espanyols d’honorable (El Mundo Deportivo 13 de febrer). Al tornar dels Jocs Olímpics, Oriol Canals  es proclamaria de nou campió de Catalunya de salts (El Mundo Deportivo 11 de març), i dos setmanes després, en els Campionats d’Espanya celebrats a Navacerrada, es proclamaria campió de la combinada, al finalitzar segon en eslàlom i descens (El Mundo Deportivo 23 de març), i campió de salts (El Mundo Deportivo 25 de març).
La Guerra Civil i la seva mort poc després en la Borbolla (Astúries) trencaren una carrera prometedora, però sempre serà el primer barceloní en participar en uns Jocs d’Hivern.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)