dilluns, 11 de maig de 2015

Festival de la Cançó Esportiva - 1964


La dècada dels anys cinquanta està marcada per l’aparició dels festivals de la cançó. El més antic és el Festival de San Remo a Itàlia, que va néixer el 1951. Cinc anys després, el 1956, apareix el Festival d’Eurovisión, que celebrà la primera edició a la ciutat suïssa de Lugano, i té l’honor de ser el programa de televisió més antic del món. No obstant això, Espanya no enviaria un representant fins al 1961, en què va participar Conchita Bautista. Com no podia ser d’una altra manera, la moda també arrelà a Espanya, i al juliol de 1959 apareix el Festival de Benidorm. Com que Barcelona no volia ser menys, dos mesos després, en el marc de les Festes de la Mercè, celebra el I Festival de la Cançó Mediterrània, que comptà amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i tingué com a escenari el Palau d’Esports inaugurat el 1955. El Festival va ser retransmès en directe per TVE i Ràdio Nacional d’Espanya; i com a conductors de la gala hi havia Alberto Closas, Laura Valenzuela i Federico Gallo. Aquest Festival tancaria les portes el 1967.

L’esport no fou aliè a aquesta moda, i el 1964 aparegué un nou festival, el I Festival de la Cançó Esportiva, que fou organitzat per Ràdio Barcelona –emissora degana de les ones espanyoles–  i on els compositors havien de presentar cançons dedicades als 16 equips de la I Divisió de la Lliga Nacional de Futbol. El Festival despertà molt d’interès, com es pot constatar per aquesta noticia publicada a La Vanguardia el 24 de gener de 1964: “En todas las provincias españolas que tienen equipo en Primera División ha despertado extraordinario interés y expectación el I Festival (...) pero en Elche, la bella capital alicantina ha sido convocado un concurso para seleccionar la canción que representará al Elche”.
Les cançons seleccionades i els intèrprets foren:
Los leones de San Mamés, lletra de Pedro Montes, música de Timoteo de Urrengoechea i interpretada per Maria del Carmen.
Escudo azulgrana, que representava el FC Barcelona, lletra de G. Moreu i música de León Borrell, i interpretada per Lita Torelló.
Viva er Beti, lletra i música de J. Pal Latorre i interpretada per Encarnita Polo.
Elche tiene un gran tesoro, lletra i música de J.G. Villa i interpretada per Nelly.
El Grao Marinero, lletra de Rafael Clemente, música de Ramón Puig i interpretada per Mersey.
Adelante pimentones, lletra de Juan Humedes, música de Ricardo Pastor i interpretada per Angela.
¿Adónde vas asturiano?, lletra de Damasco, música de Chano Montes i interpretada per Lidia Morena.
Pontevedra twist, lletra de Fuentes Mor,i música de Casiano Paredes i interpretada per Ana Maria Quiroga.
Blanco y azul, que representava al RCE Espanyol lletra de Isidre Sola i música de Carles Laporta i interpretada per Fanny.
¡Ra, ra!, lletra i música de “Dike” i interpretada per Pilarín Lasheras.
Noble lid, lletra de Juan Serracant, música de Vicente Sabater i interpretada per Pilarín Arcos.
Olor de azahar, lletra i música de Mara i Blas Sales i interpretada per Renata.
Aúpa, aúpa, Atlético, lletra i música de Joaquín Prieto i interpretada per Yoly.
Hala, hala, Real, lletra de Dino Ramos, música de José Torregrosa i interpretada per Gelu.
Entre claveles y nardos, lletra i música de Manuel Almansa Calzado i interpretada per Pastora de Córdoba.
Cuna de Califas, lletra i música de Jorge Domingo i interpretada per Sonia.
El Festival de la Cançó esportiva es va celebrar el 5 d’abril. Abans, però, es van produir algunes situacions simpàtiques, com el fet que les intèrprets de les cançons del Reial Madrid i Barça, Gelu i Lita Torelló, van fer el servei d’honor del partit que enfrontà els eterns rivals al Camp Nou i que guanyarien els merengues per 1-2. El presentador del Festival fou el presentador xilè Raúl Matas, locutor de radio i que en aquells moments presentava el programa de TVE Cancionero. No deixa de ser curiós que anys després, el 1971, participaria en la pel·lícula de futbol de Pedro Masó Las Ibéricas F.C. Tots els participants havien de lluir la samarreta del club, i van cantar sota els acords de l’Orquestra Florida sota la direcció de Jaume Mestres. El Festival fou retransmès en directe per les 50 emissores de la Cadena Ser, i a les quals s’afegirien Radio Belgrano de Buenos Aires i Radio Montercarlo. Un dia abans, la Federació Catalana de Futbol va oferir un vi d’honor als cantants i als 16 membres del jurat, un per cada equip de futbol.

La cançó guanyadora fou “Entre claveles y nardos”, que representava al Sevilla C. De F., i obtingué 6 vots; en segon i tercer lloc es classificaren les cançons “Ra, Ra”, del Reial Zaragoza, i “Los leones de San Mamés”, de l’Atlètic de Bilbao. Les cançons que representaven al Barça i l’Espanyol només van rebre un vot cadascuna. Pastora de Córdoba va rebre el trofeu de la mà d’un personatge pintoresc, aristòcrata, actor i fiestero professional de la Costa del Sol i de l’època de la dictadura com era Jaime de Mora y de Aragón.





L’última edició del Festival de la Cançó Esportiva es va celebrar el 1967, però cal dir que des de la tercera edició ja no tenia caràcter nacional i estava obert només als equips catalans.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada