Copa del Món d’Hoquei - 1971 (Mundial XX)

 La idea de fer una Copa del Món d’Hoquei s’atribueix al Mariscal de l’Exèrcit de l’Aire pakistanès Nur Khan, que proposà a Patrick Rowley, editor de la revista World Hockey, i aquest la presentà a la Federació Internacional d’Hockey. La proposta fou aprovada pel comitè executiu d’aquest organisme en la reunió celebrada en Bruseles el 12 d’abril de 1970, i es decidí que la primera edició seria organitzada a Lahore en Pakistan del 10 al 24 de febrer de 1971. La configuració dels grups va quedar definida a principis de gener. En el grup A estaven França, Alemanya, Argentina, Kenya i Índia, cap de sèrie, per ser finalista als Jocs Asiàtics (1970) i bronze als JJOO de Mèxic (1968). En el grup B figuraven Holanda, Espanya, Austràlia, Japó i Pakistan, el gran dominador de l’hockey sobre gespa en aquests anys, campió olímpic a Mèxic i als Jocs Asiàtics.

El conflicte que arrossegaven Pakistan i Índia com a conseqüència de la Guerra de d’Alliberació de la regió pakistanesa de Bangladesh, provocaria la suspensió de la competició. En un article publicat a La Vanguardia per Mario Valls, “El campeonato del Mundo de Lahore hubo de suspenderse por cuestiones políticas y al margen del deporte” (14 de febrer de 1971), deixava constància de la consternació del president de la Federació Internacional, Renné Frank, per la suspensió, malgrat els esforços fets per la Federació de Pakistan. Dies després (19 de febrer), el director de El Mundo Deportivo Juan José Castillo, en l’article Copa del Mundo de Hockey, aventurava la possibilitat de que Espanya demanés l’organització: “No sabemos si España està en condiciones de albergar con dignidad un acontecimiento semejante (.....) ni si es aconsejable precipitarse para lograr un dudoso punto de prestigio”. El cert es que els dirigents espanyols, a instàncies de Pau Negre, que era regidor d’esports de la ciutat i ocupava la vicepresidència de la Federació Internacional, van presentar la candidatura d’Espanya per a organitzar l’esdeveniment durant la primera quinzena de juny. L’acord es va prendre en un Ple Extraordinari de la Federació Espanyola celebrat a Madrid el 23 de febrer. (La Vangurdia 25 de febrer).

La Federació Internacional d’Hockey va decidir la seu en la reunió celebrada a Brussel·les el 28 de març. Inicialment la Federació Pakistanesa va demanar ajornar la competició fins que milloressin les condiciones de seguretat en el país, però la proposta no fou acceptada. Al final els altres països candidats, Egipte i Índia van decidir retirar-se i Barcelona fou proclamada seu per 26 vots a favor i 3 en contra. La delegació espanyola a Brussel·les estava composta per Pau Negre; Domènec Vernis, president de la Federació Espanyola; Lluís Sardà, vocal del comitè d’hockey sala; Leandre Jover LaMaña, president del Junior i membre del comitè tècnic de la Federació Internacional –fou nomenat en desembre de 1968-; la vocal femenina de la Federació Espanyola, la madrilenya Mercedes Corbacho i el periodista Andreu Mercé Varela. Al sortir de la reunió Domènec Vernis -al qual Samaranch va posar al front de la Federació en agost de 1969- manifestà a l’Agència Alfil: “Creo y espero que todos los deportistas y clubes de hockey de España participaran de esta satisfacción que tanto puede favorecer la promoción y extensión del hockey espanyol” (El Mundo Deportivo 29 de març). Uns dies després Pau Negre, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, convocà als mitjans de comunicació e informà que les dates definitives serien del 15 al 24 d’octubre (La Vanguardia 3 d’abril de 1971).

En juny el president de la Federació Internacional el belga René Frank va fer una visita a les instal·lacions de Terrassa i Barcelona (R.C.Polo i camp del Cinquentenari de Montjuïc). En la visita va estar acompanyat del francès Etienne Gilchitch i el suís Albert Demaureux, així com dels dirigents locals Pau Negre, Domènec Vernis i el president de la Federació Catalana, Joaquim Vancells i Biosca (La Vanguardia 22 de juny). El comitè organitzador estava presidit per Domènec Vernis i actuava com a secretari Juan Ángel Calzado, que havia estat integrant de la selecció d’hockey en els Jocs Olímpics de Roma (bronze) i Tokio; i que més tard arribaria a ser president del Reial Club de Polo. En el llibre L’Hockey a Catalunya, editat per la Federació Catalana amb motiu del 75è aniversari, es senyala que també, entre altres, col·laboraren Climent Vidal, Leandre Jover, Joaquim Vancells i Rafel García Esmatges.

En agost (La Vanguardia 5 d’agost) es feia públic la convocatòria d’un concurs de pintura i escultura, que es feia sota el patrocini de la Delegación Nacional de Deportes i que estava dotat de 260.000 pessetes en premis. L’exposició es va celebrar en el Reial Círcol Artístic de Barcelona de 9 al 24 d’octubre; i el guanyadors foren l’escultor de Vic, Josep Ricart i Rial; i el pintor barceloní Pascual Bueno i Ferrer (La Vanguardia 13 d’octubre).

Amb motiu de la competició es va fer l’emissió d’un segell de 5 pessetes i d’un mata-segells. La tirada fora de 8 milions d’exemplars. En relació a la filatèlia, en el vestíbul del Reial Club de Polo es va instal·lar una estafeta de correus provisional i es va fer una exposició dels segells d’hockey de la col·lecció de Juan Antonio Samaranch.

D’altra banda cal destacar que el trofeu fou donat per la Federació del Pakistan, el disseny del qual era obra de Bashir Moojid. La copa era de plata, i estava coronada per un globus terraqüi d’or i plata. També el fet de que el comitè organitzador va concedir entrades gratuïtes a tots els col·legis de Barcelona i Terrassa.

La Copa del Món va coincidir amb la visita a la ciutat comtal d’Avery Brundage, president del Comitè Internacional Olímpic. Brundage, que va venir a Barcelona per ser visitat pel prestigiós oftalmòleg Joaquim Barraquer, venia d’Esmirna (Turquia), seu dels VI Jocs Mediterranis (6-17 d’octubre). Durant la seva estància va estar acompanyat per Joan Antoni Samaranch, amb el qual acudí a les instal·lacions del F.C.Barcelona on el seu president, Agustí Montal, i va fer entrega de la insígnia de brillants del club; i a la inauguració de la Copa del Món en el Reial Club de Polo.

La recepció oficial de la Copa del Món es va fer el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En el decurs de l’acte, que comptà amb la presència del president de la Federació Internacional, Renné Frank,  el president de la Federació Espanyola li va fer entrega a l’Alcalde Josep Maria Porcioles de la medalla d’or de la Federació. Durant el torneig es van celebrar les I Jornades internacionals de medicina aplicada a l’hockey (La Vanguardia 15 d’octubre).

La competició es va desenvolupar en les instal·lacions del R.C. de Polo i les del Atlètic Terrassa H.C. Espanya va quedar enquadrada en el Grup B, i finalitzà segona darrera Pakistan amb dos victòries, sobre Japó 2-0 i Pakistan 3-2; un empat 0-0 amb Holanda i una derrota per la mínima davant Austràlia. En semifinals Espanya es va imposar 1-0 a Kenia, però va caure davant Pakistan en la gran final per 1-0. L’equip espanyol estava composat per 13 catalans i 3 vascos: L. Towse, A. Arnau, Joan Amat, A. Nogués, J. Sallés, F. Fàbregas, V. Llorach, A. Masana, F. Segura, F. Amat, R. Quintana, J. Fàbregas, J. Solaun, J. Zubiaga, J. Borrell i J. Alustiza.