El primer campionat d’Europa a Barcelona. Campionat d'Europa de Rem 1922

El primer campionat d’Europa que es va celebrar a Barcelona fou de la disciplina de rem. Aquesta competició li fou concedida en el decurs del campionat europeu que va organitzar-se del 9 al 11 de setembre de 1921 a Amsterdam. A la localitat holandesa havien acudit dues embarcacions d’outriggers de quatre i vuit, la primera integrada per remers del Reial Club Marítim –entre els quals figurava qui seria, posteriorment, director d’El Mundo Deportivo, José Luis Lasplazas–; i la segona per remers del Club de Mar. La veritat és que en aquesta primera participació internacional navegaren amb poc èxit, ja que van caure eliminats a les primeres de canvi per les embarcacions de França i Bèlgica.

Més sort van tenir els representants de la Federació Espanyola de Societats de Rem al congrés de la Federació Internacional: Arnaldo Margarit i Calvet, exregatista, dirigent del Reial Club Marítim de Barcelona i autor del llibre Remo, de la col·lecció Los Sports, dirigida per Josep Elias i Juncosa (1915); i Josep Durbán i Julià, responsable de rem de la secció d’esports del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), entitat que l’any 1918 havia adquirit l’edifici flotant del Club de Mar. Margarit i Durbán van aconseguir que la candidatura de Barcelona s’imposés per davant de Zurich i Milà.

A La Jornada Deportiva del 5 d’abril de 1921 sortia un article que duia la signatura de Raimon Sarsanedas i Oriol, membre de la secció d’esports del CADCI (rem), però que és més conegut com mestre lacador, introductor a casa nostra de la tècnica japonesa de l’urushi, i que anys més tard seria distingit amb la medalla d’or de l’Exposició Internacional de 1929 per la seva obra La Creació, la qual està exposada al Palauet Albéniz. En l’article, Sarsanedas assenyalava la importància de l’esdeveniment, era molt difícil treure medalles, però calia esmerçar-se en l’organització, la ciutat de Barcelona i els seus dirigents esportius encara somniaven amb els Jocs Olímpics de 1924. La decisió ja estava presa, Coubertin havia enviat als membres del CIO una carta en el mes de març on demanen el vot per a la seva ciutat, la Sessió del CIO celebrada a Lausana el 21 de juny ratificaria aquest desig. A la revista Stadium del 9 de novembre del mateix any es recordava la llarga tradició del rem a la nostra ciutat, “aquelles famoses regates de la Exposición Universal de 1988, las grandes Fiestas del Centenario de Colón y en tantes cuantas ocasiones nuestra Ciudad ha querido mostrarse todolo esplendidamente hermosa que es, a los  ojos de los forasteros como de sus hijos propios (...) Y ese amor se demuestra, lectores y amigos, contribuyendo todos sin excepción, al más grande esplendor de estos Campeonatos, haciendo que los húngaros, franceses, suizos, italianos y belgas que nos visitan, se vayan convencidos, sobre todas las coses, de nuestro arraigado y finísimo amor al Sport”.

 El campionat d’Europa es va celebrar el 9 i 10 de setembre de 1922 al port de Barcelona, on es van instal·lar unes tribunes, a les quals acudiren més de 5.000 persones per seguir la competició. Un dia abans, el 8, es va iniciar en el Palau de la Generalitat el XXX Congrés de la Federació Internacional de Societats de Rem. La inauguració fou presidida pel representant de la Mancomunitat de Catalunya, Manel Massó i Llorens, el qual va donar la benvinguda en català i francès; i de Joan Ventosa i Calvell, fundador de la Lliga regionalista, exministre, president de la Federació Espanyola de Societats de Rem (1920-1925), president del Consell de les Olimpíades Catalanes des de gener de 1921, i des de feia poc president de la Confederació Esportiva de Catalunya. Cal fer esment que, aquell mateix any, M. Massó va aconseguir que el català fos llengua oficial al Reial Automòbil Club i al Cercle del Gran Teatre del Liceu. Una vegada finalitzat el Congrés, els delegats i representants de la premsa van visitar l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, el 10 de setembre es va programar una visita al Parc de Montjuïc per veure les obres –inclòs l’Estadi Català– que s’estaven realitzant amb motiu de l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques. De la importància que es donava a aquest campionat europeu, n’és una prova el fet que la Confederació Esportiva de Catalunya va comunicar que el dia 10 no s’autoritzava, “ninguna otra manifestación Deportiva, sea de la índole que fuere (...) a fin de no restar importància a la grande y solemne fiesta” (La Vanguardia, 18 d’agost de 1922).

A Barcelona acudiren un total de 7 països: Bèlgica, França, Itàlia, Suïssa, Holanda, Hongria i Espanya, amb 22 clubs, 25 tripulacions i 113 remers. Espanya va presentar a l’equip del Club de Mar de Barcelona (CADCI) en outrigger de 4 i 8 tripulants i skiff, després d’imposar-se dues setmanes abans als Campionats d’Espanya. Com a curiositat, assenyalem que l’embarcació de quatre portava el nom “Olímpic”, i la de vuit “Catalunya”. Novament no van acompanyar els resultats esportius. No es van arribar a superar les eliminatòries. Com destacava La Jornada Deportiva en l’edició de l’11 de setembre: “Decididamente, no hemos pasado todavía del período de iniciación Deportiva”. En canvi, la capacitat organitzativa fou rellevant, “hemos demostrado que podemos celebrar en Barcelona otras competiciones Internacionales de la más alta importància. Barcelona ha demostrado hasta la saciedad su espíritu altamente Deportivo”. El Mundo Deportivo (9 de setembre) també destacava l’organització: “Los remeros extranjeros nos han confesado que ésta ha superado a lo que ellos esperaban, tanto más (y esto también nos lo han confesado ingenuamente) que venían con ciertos resquemores referentes a la regularidad de las pruebas en un puerto....y  por españoles. Es este, sin  duda, el triunfo máximo de la jornada para nuestro deporte. Barcelona, y con ella Cataluña y España, han mostrado su capacidad organizadora para un Campeonato de Europa...”. Barcelona seguiria somniant amb uns Jocs Olímpics, però continuava demostrant la seva vocació olímpica.