dimecres, 4 de març de 2015

El primer club esportiu femení: Femina Natació Club (1912)




Molts dels esdeveniments i fets històrics de l’esport barceloní han estat relacionats amb les Festes de la Mercè. El 24 de setembre de 1912, el Femina Natació Club aprovà els seus estatus i el reglament intern, i elegí la junta directiva. Aquest és, probablement, el primer club femení de l’Estat espanyol. Un nucli reduït de dones de l’aristocràcia i de l’alta burgesia barcelonina practicaven i competien en alguns dels esports dels homes – tir, golf, tennis, hípica, patinatge, muntanyisme i esports de neu–, però la direcció de l’esport estava reservada als homes. Cal recordar que el moviment feminista estava fent els seus primers passos al nostre país. El paper reservat a les dones en la societat de principis de segle no era gaire diferent del que havien desenvolupat segle rere segle: ser submises esposes, afectuoses mares i bones mestresses de casa. No obstant, quelcom estava canviant, algunes dones començaren a  reivindicar el dret a l’educació i el treball. El dret al sufragi trigaria encara una mica més. Si es vol aprofundir es pot consultar l’article El paper de les dones en l’esport barceloní: una perspectiva històrica, del professor Xavier Pujades, i publicat el mes d’octubre de 2007 per l’Ajuntament de Barcelona, en el Quadern Esport i Dones. 

 El primer concurso de natació femenina que he trobat en la premsa se celebrà el 15 d’agost de 1911 amb motiu de la Travessa a nado Barcelona – Badalona. En la carrera sobre la distància de 100 metres, organitzada pel Club Natació Barcelona, hi participaren quatres noies: Mercedes Ribalta, Rosita Bulbena, Clementina Ribalta i la nena de sis anys Margarita Ramoneda. A totes “se les concedió medalla de plata como recuerdo del primer concurso de natación de señoritas celebrado en España” (La Vanguardia, 17 d’agost de 1911). La guanyadora fou Mercedes Ribalta amb un temps de 3 minuts. El mèrit era sobretot d’Emili Solé i Brufau, un dels fundadors, directiu i secretari durant sis lustres del Club Natació Barcelona; i directiu del Sindicat de Periodistes Esportius. La mateixa experiència es tornaria a fer l’any següent; i finalment, el 24 de setembre, 19 dones, entre les quals havia franceses, angleses i alemanyes, funden el Femina Natació Club, i posen al capdavant Clementina Ribalta, la primera presidenta d’una entitat esportiva a l’Estat. L’acompanyaven en la junta directiva: “vicepresidenta y archivera Dª Concha Cirici de Cortiella; secretaria Srta Rosita Elías; vicesecretaria-contadora, Srta Rosita Bach; y tresorera srta. Rosita Carrión” (El Mundo Deportivo, 26 de setembre de 1912). 

L’afició a la natació de Clementina i Mercedes Ribalta –Mercedes va guanyar els primers campionats– està estretament relacionada amb els Banys de Sant Sebastià, que eren propietat de la societat Hijos de Tomás Ribalta, i que serien la seu de l’entitatEl primer campionat internacional es va celebrar el 1913, “los dueños de los Baños de San Sebastian han ofrecido una copa que tiene que ganarse dos años seguidos o tres alternos para que quede en propiedad de la detentora” (La Vanguardia, 30 d’agost de 1913). El campionat es va disputar el 31 d’agost, i el programa constava d’una prova de 100 metres, guanyada per Mercedes Ribalta; una prova de 400 metres, guanyada per la Sra. Ruggeberg; i una carrera de 75 metres reservada a nenes (El Mundo Deportivo, 4 de setembre de 1913). 

 El gener de 1914 es produí un relleu al capdavant de l’entitat. La presidència passava a mans d’Eva Illing de Morral, i Clementina Ribalta n’ocupava la secretaria; Magdalena P. De Granicher la vicepresidència; Consuelo Pelàez la vicesecretaria-comptadora; i Rosita Elías estava al front de tresoreria (El Mundo Deportivo, 29 de gener de 1914). Un any després, segons es detalla a l’Album histórico de las Sociedades Deportivas de Barcelona d’Emilio Navarro i editat el 1916, Clementina tornava a ser la presidenta, i formaven part de la junta Inés Sagnier, Carmen Escubós i Rosita Elías. Si Clementina regia el Club, la seva germana anava sumant títols i s’adjudicà el trofeu en propietat, tant en 100 com en 400 metres. A partir de la finalització de l’estiu de 1918 no hem trobat informació del club a la premsa escrita; és probable que el matrimoni d’aquestes pioneres portés com contrapartida la desaparició del club, però això només és una suposició.









1 comentari: