dimecres, 11 de març de 2015

Campionat del Món C d’Hoquei sobre gel - 1979 (Mundial XXVI)



En la pàgina web de la Federació Espanyola d’Esports de Gel es fa referència al fet que l’esport de l’hoquei gel es va començar a practicar a Espanya a inicis de la dècada de 1920, es construí una pista artificial a Madrid i participa el 1923 en una competició internacional, però podem considerar com a punt d’arrencada la inclusió d’aquest esport quan s’enquadra a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge, creada el 1943 i presidida per Juan Manuel Sainz de los Terreros. Precisament el 1948 Joan Antoni Samaranch parlava d’aquest esport i de les dificultats de promocionar-lo. “Sin embargo este escollo puede ser superado pronto. En Suiza fabrican máquinas especiales que permiten en invierno helar las piscinas. Esta maquinaria, en verano, puede ser utilizada para fabricar barras de hielo con destino a la industria, lo que la hace fácilmente amortizable. ¿No podría nuestro ayuntamiento, que en estos últimos meses se interesa tanto por las cuestiones del deporte, adquirir una instalación así para la piscina de Montjuïc y convertirla en invierno, cuando los nadadores la abandonan, en pista de patinaje?”. (Destino, 21 de gener de 1948). Uns anys després, el 21 i 22 de febrer de 1953, es va organitzar a Núria el I Campionat d’Espanya de patinatge artístic i d’hoquei sobre gel; i Samaranch va assumir la presidència del comitè organitzador. En el comitè hi havia dos personatges amb qui mantindria una col·laboració estreta en el futur: Pau Negre, que també formava part de la junta directiva de la Federació Espanyola, i el periodista Mercé Varela. El 1954 es constitueix la Federació Espanyola de Patinatge, i pren l’acord de nomenar Andreu Mercé Varela representant espanyol en la Lliga Internacional d’hoquei sobre gel (La Vanguardia, 13 d’octubre de 1954). A principis de 1955, en el decurs del Ple Nacional de l’Esport, la Delegación Nacional de Deportes va entregar a Samaranch la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu, i li va encarregar representar l’esport espanyol en el Congrés de la Federació Internacional d’Hoquei sobre Gel, que se celebrava del 2 al 7 de març, simultàniament al Campionat Mundial. A aquest congrés hi aniria acompanyat del seu amic Mercé Varela. Quan van tornar, la premsa local va parlar de la possibilitat d’acollir la Challenge d’Europa d’aquesta modalitat esportiva el 1956 (La Vanguardia, 10 de març de 1955). Samaranch va concedir una de les primeres entrevistes del 1956 a María Lluïsa Antem, del diari Dicen. En el text quedava clar que una de les seves prioritats era construir una pista de gel al Palau Municipal; també volia analitzar la possibilitat d’adequar un velòdrom a la mateixa instal·lació, ja que construir-ne un de nou era inviable per l’elevat cost de les instal·lacions: seixanta milions de pessetes (Dicen, 14 de gener de 1956). No obstant això, no seria fins al 1972 que es disputaria la primera lliga nacional.
El primer mundial d’hoquei sobre gel, categoria C, celebrat a Espanya, es va disputar a Las Palmas de Gran Canaria del 10 al 19 de març. Com a curiositat, destaquem que unes setmanes abans s’havia estrenat a les pantalles cinematogràfiques dels nostre país El Castañazo, pel·lícula que fou dirigida per George Roy Hill i interpretada per Paul Newman. La modalitat esportiva de l’hoquei sobre gel estava sota les directrius de la Federació Espanyola, que presidia des del 1977 Alfonso de Borbón, duc de Cadis. Un any després, la Federació d’Esquí passà a anomenar-se Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, i a partir del 2006 l’hoquei sobre gel, com la resta d’esports de gel, passà a formar part de la recent creada Federació d’Esports de Gel, amb Maria Teresa Samaranch al capdavant de la institució. A Catalunya els esports de neu i gel depenen de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. En el mundial C de Las Palmas, on participaren vuit equips, es proclamaria campió Holanda, i Espanya, penúltima, quedava exclosa del mundial fins al 1980 (ABC, 21 de març de 1978). 
En el Congrés de la International Ice Hockey Federation, que es celebrà a Viena l’octubre del mateix any, la Xina renunciava organitzar el mundial de 1979, i s’aprovà que Barcelona acolliria la competició del 16 al 25 de març. Entre els actes oficials del mundial figurà la visita del comitè organitzador Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya que tornà de l’exili el 1977 (La Vanguardia, 24 de febrer de 1979). El mundial també coincidiria amb una visita de Benito Castejón, director general del Consejo Superior de Deportes, per abordar els traspassos dels serveis esportius a la Generalitat de Catalunya: “Parece que existe un acuerdo tácito por el que el deporte infantil y escolar, así como el deporte formativo, pasará a depender de la Generalitat, mientras que el deporte federado seguirà como hasta ahora” (La Vanguardia, 17 de març de 1979).
A Barcelona participaren un total de vuit seleccions –Austràlia, Bulgària, Corea del Sud, Espanya França, Gran Bretanya, Itàlia i Iugoslàvia–; i el torneig es va realitzar íntegrament en el Palau de Gel del FC Barcelona. Espanya finalitzaria en sisena posició, amb només dos triomfs, sobre Corea del Sud per 7-1 i Austràlia per 6-2. La cerimònia de clausura va ser presidida pels reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, que van estar acompanyats a la tribuna d’honor pel president de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, Alfonso de Borbón; el president Tarradellas; el capità general i governador civil, i el president del FC Barcelona Josep Lluís Nuñez.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada