dimecres, 5 de febrer de 2014

Exposició Internacional de Barcelona 1929- El Palau dels Esports i la Fira de l’Esport


L’Exposició Internacional de Barcelona es va celebrar del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930, i es va subdividir en tres àrees temàtiques: Indústria, Art i Esport. El programa esportiu era molt complet, fins a 23 esports en formaven part. Per a més informació sobre aquest tema es pot consultar la publicació L’Esport a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, de la qual és autor el periodista Joan Manel Surroca i ha estat editat per la Fundació Barcelona Olímpica.

La muntanya de Montjuïc es transformaria amb motiu de l’Exposició, per a la qual es van construir diversos palaus, equipaments singulars i emblemàtics com ara el Poble Espanyol i el Teatre Grec, i tres instal·lacions esportives, que encara hi són presents. L’Estadi de Montjuïc, un del millors d’Europa, la Piscina Municipal, i les pistes de tennis de l’Exposició. Les dues primeres eren arguments de pes de la candidatura olímpica de la ciutat per als Jocs Olímpics de 1936. De les pistes de tennis encara es conserva en bon estat la pista central, que forma part de les Pistes Muncipals de Tennis de Montjuïc, carrer de La Foixarda s/n, gestionades per la Reial Societat de Tennis Pompeia.

No obstant, cal dir que s’havien projectat altres instal·lacions. Narcís Masferrer, a  Los Deportes de l’1 de febrer de 1928, escrivia: Montjuich es hoy el nombre de uno de los mejores parques del mundo, dotado de jardínes espléndidos y grandes palacios. Montjuich será a no tardar el Parque Deportivo por excelencia... con su grandioso estadio capaz para 65.000 almas, con su velódromo, su piscina, sus pistas de tenis, su frontón y su Palacio de los Deportes”. La Vanguardia del 28 de novembre recordava que “debería haber, y así estaba proyectado, dos pabellones para frontón, boxeo, esgrima y gimnasia”. Al final no es construïren ni el velòdrom ni els pavellons.

A més de les citades en l’anterior paràgraf, la premsa també va parlar d’una altra instal·lació, la pista de bàsquet en la qual es va jugar el partit internacional entre l’A.S. Ambrosiana de Milà i una selecció de jugadors catalans el 8 de desembre de 1929. Hi ha una curiositat relacionada amb la nacionalitat d’aquesta selecció. Mentre Lluís Puyalto i Vicenç Navarro sostenen en el llibre El Bàsquet a Catalunya, editat per la Fundació del Bàsquet Català, que era la selecció catalana, La Vanguardia, en el resum del partit, diu que era una selecció de Barcelona, i la revista Stadium l’etiqueta de selecció espanyola. El partit el van guanyar els italians per 42-29. Segons Stadium es va jugar en “una pista construïda expresamente en la Exposición Internacional para la pràctica de este deporte”, i La Vanguardia exposa que “numerosísima fue la concurencia que anteayer acudió a la inauguración oficial del ‘floor’ de basquebol contruido exprofeso para este deporte”. No he trobat informació concreta sobre on estava ubicada. Sospitava, per una notícia publicada amb anterioritat a La Vanguardia (23 de maig de 1929), que no es va construir una instal·lació específica: “Este atlético deporte llamado a alcanzar gran importancia por el desarrollo que va adquiriendo y el interés que en todo momento despierta entre el público y los propios jugadores se exhibirà durante la próxima Exposición Internacional en las pistas de tennis”; però les dues imatges que apareixen en El Mundo Deportivo del 29 de desembre, tal com m’ha comentat un lector d’aquest blog (Grummo), fan pensar que van estar ubicades, aproximadament en la confluència de l’actual avinguda Muntanyans i el passeig de Jean Forestier, ja que des d’aquest punt es pot veure la torre de Utebo del Poble Espanyol (primera fotografia) i les cúpules del Palau Nacional (segona fotografia).
El Palau dels Esports al qual es fa referència havia d’albergar una exposició de material esportiu i exhibicions. A La Vanguardia del 20 de març de 1928 podem llegir: “Este Palacio ocupa una superficie de 4.500 metros cuadrados y consta solamente de planta baja, destinadas a salas de exposición y a dependencias generales de servicios. Todos los juegos y deportes, sin excepción alguna, estarán incluidos en este Palacio: atletismo, excursionismo, deportes de nieve, lucha grecoromana, boxeo, esgrima, natación, remo, vela, canotaje, foot-ball, rugby, waterpolo, baseball, basket-ball, hockey, golf, lawn-tenis, pelota vasca, equitación, polo, ciclismo, motociclismo, automovilismo, aviación, patines, tiro, deportes y juegos varios. Exhibiciones comunes a toda clase de deportes. Reglamentos, proyectos y maquetas de pistas cubiertas y al aire libre, gráficos y dioramas, revistas y publicaciones deportivas. Material y útiles para deportes: ajuar, indumentaria, aparatos, instrumentos y accesorios para cada deporte”.  El Palau dels Esports, amb una superfície de 4.500 metres quadrats, era obra de l’arquitecte Antoni Sardà i Moltó. L’edifici, d’estil neoclàssic, estava coronat per una cúpula nervada. En la seva estructura hi havia un element curiós. Com es volia dedicar als sports, van col·locar damunt el pòrtic una quàdriga, obra de l’escultor Claudi Mimó. No deixa de cridar l’atenció la similitud amb les escultures dels aurigues de Pablo Gargallo a la façana de l’Estadi. El Palau dels esports es va construir on avui hi ha un pàrquing d’autocars a la Plaça del Pare Eusebi Millan, just darrere del Poble Espanyol i davant de la pista central del Tennis Pompeia.
Al final, el Palau dels Esports va canviar de finalitat i de nom. A La Vanguardia del 20 de setembre de 1929 podíem llegir: “Más hoy ha sido objeto de una variación y se llama Palacio de las Industrias Químicas. Esta destinado a los productos químicos y especialidades farmacéuticas, y comprende, además, productos de uso doméstico, como tinturas, jabones, objetos de celuloide, etc. en elegantes stands de las casas más acreditadas, no tan sólo españolas, sino, además, de las más acreditadas marcas francesas, austríacas, italianas, alemanas y suizas”.
Finalitzada l’Exposició Internacional, posa els seus ulls en l’edifici el director de cinema Francisco Elías, el primer en realitzar una pel·lícula sonora al nostre país: El misterio de la puerta del Sol (1929). Elías es va entrevistar amb el president Francesc Macià i va aconseguir la cessió del Palau de la Química per instal·lar uns estudis cinematogràfics. A partir de 1932 l’edifici albergarà els Estudis Orphea Films, però van tenir un final tràgic, atès que es va incendiar el 28 d’abril de 1962 i va quedar totalment destruït. Malgrat que més tard es va parlar del fet que el terreny serviria per ampliar el Poble Espanyol, el cert és que finalment s’hi va construir un camp de futbol i en l’actualitat, com ja s’ha dit, és un pàrking d’autocars darrere del Poble Espanyol. 

1 comentari:

  1. El Mundo Deportivo del 9 de diciembre de 1929 incluye la crónica de ese partido de basket y adjunta dos fotos que, aunque con muy mala calidad, se pueden ver en la hemeroteca digital del diario: http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1929/12/09/pagina-6/617814/pdf.html#
    En la foto inferior de la noticia, parecen advertirse a lo lejos las cúpulas del Palau Nacional, vistas desde un lateral. Dicha foto sería imposible hacerla desde cualquiera de las dos pistas de tenis, como se puede comprobar en la fotografía aérea que ilustra esta entrada, puesto que la principal está rodeada de gradas y la secundaria casi rodeada de arbolado y con la visión interrumpida por el Palacio de las Ciencias y por el Chalet o restaurante del club, según se mire hacia el Palau desde uno u otro fondo. Además, la noticia habla claramente de "inauguración del terreno de la exposición", cuando aquellas en aquellas pistas ya se habían celebrado varios encuentros de tenis contra las selecciones de EE.UU., Checoslovaquia e Italia en los meses de julio y octubre del mismo año.
    En cuanto a la foto superior del partido, se advierte al fondo una cúpula con linterna que no se corresponde con ninguno de los edificios próximos a las pistas de tenis. Sólo conozco dos edificios en el certámen con una cúpula similar y ninguno era visible desde esas pistas. El primero está en el centro del Pueblo Español y en aquella época se podía observar directamente desde la parte de atrás del recinto, en donde ahora se ubican una carpa y un jardín para picnics: http://www.barcelonacitytour.cat/public/media/image/fotos_grandes/poble_espanyol_2.jpg
    El segundo candidato, menos probable, es la cúpula del Palacio de la Agricultura (posteriomente, Mercat de les Flors y actual Teatre Lliure), lo que situaría la cancha de basket en algún lugar al final de la calle Lleida, entre el edificio de la caja de Pensiones y el Palacio de las Artes Gráficas (actual Museo de Arqueología).
    http://grec.bcn.cat/sites/default/files/repositori/teatre_lliure_exterior1.jpg

    ResponElimina