El cedre de la Foixarda i el monument a l’arbre al Parc de la Ciutadella

El compromís de l’esport amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible és recent, de fet, arrenca quan el Comitè Internacional Olímpic assisteix a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro del 12 al 13 de juny de 1992. L’any següent el CIO organitza unes jornades a Lausana, en el Congrés del Centenari a Paris (1994) es reafirma aquest compromís, el 1995 crea una comissió que presidiria Pal Schmitt i s’edita l’Agenda 21 de l’Esport. A partir d’aquest moment l’esport i el medi ambient tenen un capítol en els dossiers de candidatura que presenten les ciutats que aspiren a organitzar uns Jocs. El que molts ignoren, i el CIO no en fa esment, és que als Jocs de Barcelona’92 es van fer algunes accions sostenibles, malgrat que aquest concepte era encara desconegut i ningú no en parlava. A Barcelona el Comitè Internacional Olímpic encapçalat per Samaranch, les Federacions Internacionals i els Comitès Olímpics Nacionals van signar el Pacte per la Terra, on tothom es comprometia a fer de la Terra “un casa segura i hospitalària per a les generacions presents i futures”. També cal recordar que gràcies a aquests Jocs es van recuperar 4,5 kilòmetres de platges i es va reconvertir un barri de fàbriques.

En el passat també es van fer actes simbòlics on l’arbre era el protagonista. Quan vaig fer la recerca per escriure el llibre Barcelona, els Jocs Mediterranis 1955, que va editar la Fundació Barcelona Olímpica, em va cridar l’atenció una noticia que feia referència a l’entrega d’uns cedres per part de la delegació del Líban al llavors alcalde de Barcelona, Antoni Maria Simarro. Aquest és un arbre originari de Turquia, Síria i el Líban, i forma part de l’emblema nacional del Líban. El 20 de juliol de 1955 es va disputar a l’estadi de La Foixarda el partit de rugbi que enfrontava les seleccions de França i Itàlia. En el decurs del partit, Gabriel Gemayel, fundador i president del Comitè Olímpic del Líban i membre del Comitè Internacional Olímpic des de 1952, va donar el cedre a l’alcalde, i aquest el va plantar acompanyat de nombroses personalitats, entre les quals hi havia Joan Antoni Samaranch, ponent d’esports, i Lluís Sentís, president de la Federació Catalana de Rugbi Barcelona.  Els altres dos cedres van quedar a les mans del Servei de Parcs i Jardins, per al seu trasllat i posterior plantació al Tibidabo. Com que tenia curiositat, vaig anar a la Foixarda i em vaig fer acompanyar d’un expert de Parcs i Jardins. El tècnic municipal em va confirmar que al final del terreny de joc, molt a prop de l’antic gimnàs, hi havia cedres que per la seva edat molt probablement un d’ells, o tots tres, es van plantar amb motiu dels Jocs Mediterranis. És una llàstima que en aquest lloc no hi hagi una placa que ens recordi aquest fet, perquè amb el temps ningú no recordarà aquesta història.

   On tampoc hi ha cap placa explicativa és en un monument que vaig trobar en el Parc de la Ciutadella. A l’ombra de la Gran Cascada, en un caminet amagat, hi ha una gran pedra que porta la dedicatòria: Instauración de la Fiesta del Árbol, Abril 1899. Ni en els mapes del Parc he trobat cap referència al monument. A partir d’aquesta troballa vaig buscar en les hemeroteques digitals informació al respecte. Em va cridar l’atenció veure publicat a Los Deportes del 13 de febrer de 1902 una notícia titulada La Fiesta del Árbol: “Trazas lleva de aclimatarse entre nosotros esta bellísima costumbre de los pueblos cultos llamada Fiesta del Árbol, que también podría ser llamada Fiesta Deportiva, por el ejercicio corporal que supone y el movimiento y alegría que rebosan en todos sus actos”. El cert és que en el punt conegut com a Frare Blanch, en la vessant del Tibidabo, on avui es troba l’Asador de Aranda, centenars de nens dels col·legis de la ciutat van plantar 3.000 arbrets. La festivitat (Arbor Day) es va iniciar a Nebraska el 10 d’abril de 1872, però al nostre país no va arribar fins al 1896. El 26 de març d’aquest any, a Madrid, es va celebrar la Fiesta del Árbol, que es va fer en el Cerro del Centinela i va comptar amb la presència de SS. AA. Las Inafantas Dª Isabel i Dª Eulalia. En la Festa, segons els diaris de Madrid, van participar més de 50.000 persones, de les quals 5.000 eren escolars. La Vanguardia del dia 29 criticava el desenvolupament de l’acte, atès que “ni siquiera los niños han plantado el árbol de rigor, objeto de la fiesta, pues al llegar al término de su excusrión, ya los encontraron plantados”. A Barcelona es portaria a terme el 1899, per iniciativa de l’enginyer de monts Rafael Puig i Valls, i patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona. El canvi al capdavant del consistori (Josep Griera i Dulcet, abril 1898 - març 1899, deixava el càrrec en mans de Bartomeu Robert i Yarzábal, 14 de març - octubre 1899) va endarrerir la data d’inauguració. La Festa de l’Arbre es va dur a terme finalment el 30 d’abril al Parc de la Ciutadella. Després que els nens de les escoles plantessin els arbrets, la comitiva encapçalada pel Dr. Robert va anar a descobrir la pedra commemorativa. Passats els anys arribaria l’oblit.

Mentre pensava que, de ben segur, la majoria de gent desconeix on roman aquesta pedra i el que significa, vaig comprar el diari i hi vaig llegir un article que semblava fet a mida. A El Periódico del 2 de novembre 2012, Francesc Subarroca, un pintor que havia treballat com a dibuixant a Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, denunciava la desaparició de dos murals de ceràmica que havia fet (1958) i que estaven sobre les portes de l’Escola Mediterrània, al principi del passeig de La Barceloneta. Ell deia que “el nivell educatiu d’un país ve determinat per l’associació sensible de l’entorn i el respecte a tot el patrimoni artístic”. Jo, la veritat, faria més extensiu el raonament i parlaria de patrimoni cultural en el sentit més ample de la paraula, inclòs l’esport i el medi ambient. En aquests camps, encara ens queda molt de camí per fer.