dijous, 31 d’octubre de 2013

Un velòdrom a Gràcia i un velòdrom per al general Franco

En memòria de Miquel Poblet 

El veterà Club Ciclista Sprint està preparant un seguit d’actes per a homenatjar a Miquel Poblet, el millor ciclista català de tota la història, i es van reunir amb mi per preparar els actes i una petita exposició que farem al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. La trobada no només em va servir per conèixer que es reunien en un altre bar històric, avui restaurant, El Velòdrom, que va obrir les seves portes el 1933 i se li va posar aquest nom en record del velòdrom Parc d’Esports que hi havia al carrer Muntaner; sinó també per descobrir que en la sèrie d’articles dedicats als velòdroms de Barcelona me n’havia oblidat un que estava ubicat al barri del Guinardó, en el districte de Gràcia. 


L’antic camp de futbol de l’Europa, que també fou conegut com el Campo de los Cuarteles per la seva proximitat a la caserna de la Guàrdia Civil del carrer Lepant, es va inaugurar el 8 de desembre de 1923 amb un partit internacional entre l’equip gracienc i el Szombathelyi Haladás d’Hongria. El camp estava situat al final de l’actual carrer Encarnació, en l’illa que com a carrers limítrofs tenia Llepant, Txardit i Marina. El velòdrom, construït de terra ben compactada al voltant del camp i amb peralts, es va inaugurar el 27 de maig de 1942. A El Mundo Deportivo del 22 de maig podem llegir: “El lunes abrirá sus puertas un campo de fútbol a corredores y árbitros de ciclismo. El pito del árbitro enmudecerá en esa tarde para dejar oír el sonido de la campana anunciando primas y sprints. El marcador de “goles” será sustituido por el marcador “cuenta vueltas”. En medio del campo “managers”, bicicletas, frascos de masaje y ruedas de recambio. Todo un decorado insólito, completamente nuevo para la afición naciente que no pudo conocer el último velódromo de la calle Rolanda, y mucho menos de la calle Muntaner y el primitivo de la Bonanova donde corrían Abadal y Neira”.  En aquesta instal·lació es varen disputar campionats de Catalunya i Espanya, i va estar operatiu fins al 1954.

El 8 de maig de 1960 es va tornar a posar en funcionament sota la direcció de l’exciclista aragonès Santiago Mostajo, que ja havia dirigit el velòdrom en l’etapa anterior. A partir d’aquell instant seria conegut popularment com Velòdrom Mostajo. Tal com s’assenyalava a La Vanguardia del 7 de maig, la seva construcció era possible “gracias al esfuerzo y afición de don Santiago Mostajo, el cual ha moldeado lo que será escuela de nuestros jóvenes aficionados. La inauguración será sencilla, pero a la vez de auténtica proyección, ya que estas puertas se abren bajo el influjo del Torneo Intervelódromos organizado por la Federación Catalana de Ciclismo, convirtiendo en realidad lo que antes era una utopía”. En el velòdrom es van disputar campionats de Catalunya i Espanya en totes les categories, i hi van passar el millors ciclistes de l’època, des de Miquel Poblet fins a Bahamontes. Fins i tot va acollir proves de karts. El velòdrom va funcionar fins la primavera de 1964, però sense poder veure fet realitat un dels projectes del Mostajo: el torneig interclubs de ciclisme.

No vull oblidar d’altres instal·lacions, que no eren específicament un velòdrom però van acollir proves de ciclisme: el Parc d’Esports de Sol de Baix i el Canòdrom Barcelona. En aquest espai, que va adquirir el F.C. Barcelona a finals de 1926 i que estava situat entre la Travessera de Les Corts, Gran Via de Carles III, avinguda de Madrid i carrer Joan Güell, van jugar les diverses seccions del club: atletisme, beisbol, basquet, rugbi i hoquei. La Vanguardia de l’11 de març de 1932 informava que “la asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña, para poder desarrollar su programa, ha arrendado los terrenos de las Corts... y se construirá el primer canódromo de Barcelona para carreras de galgos, modalidad que ya se cultiva en Madrid, Valencia y Palma de Mallorca es va anar ampliant i el 1932 es va construir un canòdrom, però es van fer competicions de cavall –trotones–, llebrers, dirt-track i a principis dels anys 40 la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sants va organitzar algunes proves ciclistes. També en les mateixes dates al Canòdrom de Barcelona de la carretera de Sarrià, que originàriament es va dir Canòdrom Kennel i que estava situat en els antics terrenys del PoloJjockey Club, tant la Unió Esportiva Sants com el Club Ciclista Barcelona organitzaren proves ciclistes entre 1944 i 1946. Una altra curiositat és que la primera vegada que va arribar el Tour de France a Barcelona ho va fer a l’estadi de Montjuïc. Precisament aquell dia es va fer un festival poliesportiu. Primer, i abans de l’arribada dels corredors, es van organitzar un partit de futbol i un de rugbi; a continuació una exhibició de vespes i una demostració de castells a càrrec dels Xiquets de Vendrell. Mentrestant, per megafonia s’informava de la situació del cap de la cursa. Per l’estadística, assenyalarem que el guanyador de l’etapa, situada en la recta de tribuna, fou el francès René Privat.

Per acabar aquest article publiquem una fotografia d’una informació que va sortir en l’anterior article dels velòdroms, i fa referència al velòdrom desmuntable de fusta que es va utilitzar en la manifestació esportiva-sindical de l’1 de maig de 1960 en el Camp Nou, i que va comptar amb la presència del General Franco en la tribuna d’autoritats.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada