Un velòdrom a Gràcia i un velòdrom per al general Franco
En memòria de Miquel Poblet
L’antic camp de futbol de l’Europa, que també fou conegut com el Campo de los Cuarteles per la seva proximitat a la caserna de la
Guàrdia Civil del carrer Lepant, es va inaugurar el 8 de desembre de 1923 amb
un partit internacional entre l’equip gracienc i el Szombathelyi Haladás
d’Hongria. El camp estava situat al final de l’actual carrer Encarnació, en l’illa
que com a carrers limítrofs tenia Llepant, Txardit i Marina. El velòdrom, construït
de terra ben compactada al voltant del camp i amb peralts, es va inaugurar el
27 de maig de 1942. A El Mundo Deportivo del
22 de maig podem llegir: “El lunes abrirá
sus puertas un campo de fútbol a corredores y árbitros de ciclismo. El pito del
árbitro enmudecerá en esa tarde para dejar oír el sonido de la campana
anunciando primas y sprints. El marcador de “goles” será sustituido por el
marcador “cuenta vueltas”. En medio del campo “managers”, bicicletas, frascos
de masaje y ruedas de recambio. Todo un decorado insólito, completamente nuevo
para la afición naciente que no pudo conocer el último velódromo de la calle
Rolanda, y mucho menos de la calle Muntaner y el primitivo de la Bonanova donde
corrían Abadal y Neira”. En
aquesta instal·lació es varen disputar campionats de Catalunya i Espanya, i va
estar operatiu fins al 1954.
El 8 de maig de 1960 es va tornar a posar en funcionament
sota la direcció de l’exciclista aragonès Santiago Mostajo, que ja havia
dirigit el velòdrom en l’etapa anterior. A partir d’aquell instant seria conegut
popularment com Velòdrom Mostajo. Tal
com s’assenyalava a La Vanguardia del
7 de maig, la seva construcció era possible “gracias
al esfuerzo y afición de don Santiago Mostajo, el cual ha moldeado lo que será
escuela de nuestros jóvenes aficionados. La inauguración será sencilla, pero a
la vez de auténtica proyección, ya que estas puertas se abren bajo el influjo
del Torneo Intervelódromos organizado por la Federación Catalana de Ciclismo,
convirtiendo en realidad lo que antes era una utopía”. En el velòdrom es
van disputar campionats de Catalunya i Espanya en totes les categories, i hi van
passar el millors ciclistes de l’època, des de Miquel Poblet fins a Bahamontes.
Fins i tot va acollir proves de karts. El velòdrom va funcionar fins la
primavera de 1964, però sense poder veure fet realitat un dels projectes del
Mostajo: el torneig interclubs de ciclisme.
No vull oblidar d’altres instal·lacions, que no eren
específicament un velòdrom però van acollir proves de ciclisme: el Parc d’Esports de Sol de Baix i el Canòdrom Barcelona. En aquest espai, que
va adquirir el F.C. Barcelona a finals de 1926 i que estava situat entre la
Travessera de Les Corts, Gran Via de Carles III, avinguda de Madrid i carrer
Joan Güell, van jugar les diverses seccions del club: atletisme, beisbol,
basquet, rugbi i hoquei. La Vanguardia de
l’11 de març de 1932 informava que “la
asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña, para poder desarrollar su
programa, ha arrendado los terrenos de las Corts... y se construirá el primer
canódromo de Barcelona para carreras de galgos, modalidad que ya se cultiva en
Madrid, Valencia y Palma de Mallorca es va anar ampliant i el 1932 es va
construir un canòdrom, però es van fer competicions de cavall –trotones–, llebrers, dirt-track i a principis dels anys 40 la
secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sants va organitzar algunes proves
ciclistes. També en les mateixes dates al Canòdrom
de Barcelona de la carretera de Sarrià, que originàriament es va dir Canòdrom Kennel i que estava situat en els
antics terrenys del PoloJjockey Club, tant la Unió Esportiva Sants com el Club
Ciclista Barcelona organitzaren proves ciclistes entre 1944 i 1946. Una altra
curiositat és que la primera vegada que va arribar el Tour de France a Barcelona ho va fer a l’estadi de Montjuïc.
Precisament aquell dia es va fer un festival poliesportiu. Primer, i abans de
l’arribada dels corredors, es van organitzar un partit de futbol i un de rugbi;
a continuació una exhibició de vespes i
una demostració de castells a càrrec dels Xiquets
de Vendrell. Mentrestant, per megafonia s’informava de la situació del cap
de la cursa. Per l’estadística, assenyalarem que el guanyador de l’etapa,
situada en la recta de tribuna, fou el francès René Privat.
El veterà Club Ciclista
Sprint està preparant un seguit
d’actes per a homenatjar a Miquel Poblet, el millor ciclista català de tota la història,
i es van reunir amb mi per preparar els actes i una petita exposició que farem al
Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. La trobada no només em va servir per conèixer que es reunien en
un altre bar històric, avui restaurant, El
Velòdrom, que va obrir les seves portes el 1933 i se li va posar aquest nom
en record del velòdrom Parc d’Esports que
hi havia al carrer Muntaner; sinó també per descobrir que en la sèrie d’articles
dedicats als velòdroms de Barcelona me n’havia oblidat un que estava ubicat al
barri del Guinardó, en el districte de Gràcia.
L’antic camp de futbol de l’Europa, que també fou conegut com el Campo de los Cuarteles per la seva proximitat a la caserna de la
Guàrdia Civil del carrer Lepant, es va inaugurar el 8 de desembre de 1923 amb
un partit internacional entre l’equip gracienc i el Szombathelyi Haladás
d’Hongria. El camp estava situat al final de l’actual carrer Encarnació, en l’illa
que com a carrers limítrofs tenia Llepant, Txardit i Marina. El velòdrom, construït
de terra ben compactada al voltant del camp i amb peralts, es va inaugurar el
27 de maig de 1942. A El Mundo Deportivo del
22 de maig podem llegir: “El lunes abrirá
sus puertas un campo de fútbol a corredores y árbitros de ciclismo. El pito del
árbitro enmudecerá en esa tarde para dejar oír el sonido de la campana
anunciando primas y sprints. El marcador de “goles” será sustituido por el
marcador “cuenta vueltas”. En medio del campo “managers”, bicicletas, frascos
de masaje y ruedas de recambio. Todo un decorado insólito, completamente nuevo
para la afición naciente que no pudo conocer el último velódromo de la calle
Rolanda, y mucho menos de la calle Muntaner y el primitivo de la Bonanova donde
corrían Abadal y Neira”. En
aquesta instal·lació es varen disputar campionats de Catalunya i Espanya, i va
estar operatiu fins al 1954.
El 8 de maig de 1960 es va tornar a posar en funcionament
sota la direcció de l’exciclista aragonès Santiago Mostajo, que ja havia
dirigit el velòdrom en l’etapa anterior. A partir d’aquell instant seria conegut
popularment com Velòdrom Mostajo. Tal
com s’assenyalava a La Vanguardia del
7 de maig, la seva construcció era possible “gracias
al esfuerzo y afición de don Santiago Mostajo, el cual ha moldeado lo que será
escuela de nuestros jóvenes aficionados. La inauguración será sencilla, pero a
la vez de auténtica proyección, ya que estas puertas se abren bajo el influjo
del Torneo Intervelódromos organizado por la Federación Catalana de Ciclismo,
convirtiendo en realidad lo que antes era una utopía”. En el velòdrom es
van disputar campionats de Catalunya i Espanya en totes les categories, i hi van
passar el millors ciclistes de l’època, des de Miquel Poblet fins a Bahamontes.
Fins i tot va acollir proves de karts. El velòdrom va funcionar fins la
primavera de 1964, però sense poder veure fet realitat un dels projectes del
Mostajo: el torneig interclubs de ciclisme.
No vull oblidar d’altres instal·lacions, que no eren
específicament un velòdrom però van acollir proves de ciclisme: el Parc d’Esports de Sol de Baix i el Canòdrom Barcelona. En aquest espai, que
va adquirir el F.C. Barcelona a finals de 1926 i que estava situat entre la
Travessera de Les Corts, Gran Via de Carles III, avinguda de Madrid i carrer
Joan Güell, van jugar les diverses seccions del club: atletisme, beisbol,
basquet, rugbi i hoquei. La Vanguardia de
l’11 de març de 1932 informava que “la
asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña, para poder desarrollar su
programa, ha arrendado los terrenos de las Corts... y se construirá el primer
canódromo de Barcelona para carreras de galgos, modalidad que ya se cultiva en
Madrid, Valencia y Palma de Mallorca es va anar ampliant i el 1932 es va
construir un canòdrom, però es van fer competicions de cavall –trotones–, llebrers, dirt-track i a principis dels anys 40 la
secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sants va organitzar algunes proves
ciclistes. També en les mateixes dates al Canòdrom
de Barcelona de la carretera de Sarrià, que originàriament es va dir Canòdrom Kennel i que estava situat en els
antics terrenys del PoloJjockey Club, tant la Unió Esportiva Sants com el Club
Ciclista Barcelona organitzaren proves ciclistes entre 1944 i 1946. Una altra
curiositat és que la primera vegada que va arribar el Tour de France a Barcelona ho va fer a l’estadi de Montjuïc.
Precisament aquell dia es va fer un festival poliesportiu. Primer, i abans de
l’arribada dels corredors, es van organitzar un partit de futbol i un de rugbi;
a continuació una exhibició de vespes i
una demostració de castells a càrrec dels Xiquets
de Vendrell. Mentrestant, per megafonia s’informava de la situació del cap
de la cursa. Per l’estadística, assenyalarem que el guanyador de l’etapa,
situada en la recta de tribuna, fou el francès René Privat.
Per acabar aquest article publiquem una fotografia d’una
informació que va sortir en l’anterior article dels velòdroms, i fa referència
al velòdrom desmuntable de fusta que es va utilitzar en la manifestació
esportiva-sindical de l’1 de maig de 1960 en el Camp Nou, i que va comptar amb
la presència del General Franco en la tribuna d’autoritats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada