Instal·lació esportiva amb nom propi: Julià de Capmany, Piscines Bernat Picornell i Camp Municipal Hoquei Pau Negre

Com ja hem vist en l’anterior article, en les mateixes dates que sortia a la llum l’estadi Joan Serrahima, El Mundo Deportivo del 15 de desembre de 1968 informava que al costat es construiria un camp de futbol que portaria el nom de Julià de Capmany. Aquell camp havia de ser la solució per a un club històric, la Unió Esportiva de Sants, que havia perdut el camp de propietat del carrer Galileu dotze anys abans per raons urbanístiques. Julià de Capmany, que va morir el juliol de 1964 com a conseqüència d’un vessament cerebral a l’edat de 53 anys, havia estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i president de la Federació Catalana de Futbol. Havia estat elegit regidor el 1948 pel terci d’entitats econòmiques, culturals i professionals, i va ser un dels promotors dels Premis Ciutat de Barcelona creats el 1949. També va estar estretament vinculat al F.C. Barcelona, tot ocupant els càrrecs de vicepresident i president interí durant uns mesos, des de la dimissió de Francesc Miró-Sans, i fins a les eleccions on fou elegit president Enric Llaudet. L’aprovació definitiva del projecte i la dotació econòmica per fer el camp de futbol Julià de Capmany no arribaria fins al 1970. Malgrat que en una entrevista realitzada a Fernando Riba –secretari de Pau Negre– al juliol d’aquell mateix any, aquest  informés que l’obra estaria enllestida en sis mesos i mig, el cert és que l’equipament no quedà enllestit fins quasi un lustre més tard. Finalment, el 12 d’octubre de 1975, l’alcalde Joaquim Viola inaugurà el camp de futbol acompanyat del regidor d’esports López de Quesada i del president de la Unió Esportiva de Sants Joan Estrada.

Abans i després dels JJOO

La presentació pública als mitjans de comunicació de les piscines municipals, que acollirien els Campionats d’Europa de Natació de 1970, es va realitzar el 3 de setembre de 1969, i fou presidida pel president de la Comissió Executiva dels campionats, i regidor d’esports de Barcelona, Pau Negre. En la seva intervenció Negre comunicà que s’anomenarien Piscines Bernat Picornell, com a homenatge al que havia estat pioner de la natació en Espanya i era president de la Federació Espanyola. Pocs dies després es disputarien els LIV campionats d’Espanya de Natació i Salts. És l’única instal·lació municipal inaugurada per un cap d’Estat; aquest fet va tenir lloc el 22 de juny de 1970 amb la presència del general Franco i la seva esposa Carmen Polo. Durant l’acte, que constà d’una exhibició de natació i salts, el ministre secretari general del Movimiento, Torcuato Fernández Miranda, lliurà la medalla d’or commemorativa dels campionats europeus. Bernat Picornell fou un excel·lent nedador, però sobretot un destacat dirigent esportiu, que va tenir l’oportunitat de veure com s’inaugurava la instal·lació amb el seu nom en vida, ja que moriria després de fer-se el campionat d’Europa. Picornell, nascut a Marsella el 1883, fou un pioner de la natació i el waterpolo a Espanya, i impulsor del primer campionat d’Espanya el 1903. El seu historial esportiu és extens: fundà el Club Natació Barcelona el 1907 i n’assumí la presidència; va col·laborar com a periodista especialitzat de natació en les pàgines d’El Mundo Deportivo; i fou el promotor de la fundació de les Federacions Espanyola i Catalana. La trajectòria al capdavant de la Federació Espanyola fou llarga, des de 1936 a 1968; té, a més, el mèrit d’ésser un dels primers dirigents esportius en ocupar un càrrec internacional, a l’entrar a formar part del consell executiu de la Federació Internacional (FINA) el 1952. Des de 1993 el seu nom figura en l’International Swimming Hall of Fame. Picornell també estava imbuït de la filosofia olímpica; el 1920 va promoure la participació d’un equip de waterpolo –tots integrants del C.N. Barcelona– per anar als Jocs Olímpics d’Anvers, i hi assistí com a delegat; i fou un actiu membre del Comitè Olímpic Espanyol abans i després de la Guerra Civil.

Antic i nou Camp Municipal d'Hoquei Pau Negre

Dos anys després del campionat d’Europa de Natació, el setembre de 1972, Pau Negre moria com a conseqüència d’una greu malaltia. Durant el seu mandat com a regidor d’esports (1966-1972) impulsà una campanya de construcció d’instal·lacions esportives, i possibilità que algunes es dediquessin a persones vinculades a l’esport. Pau Negre estava molt unit a l’esport de l’hoquei. Havia estat jugador, però sobretot destacà com a dirigent, essent president de la Federació Catalana (1955-1960), Federació Espanyola (1963-1969) i en aquell moment era president de la Federació Europa, càrrec al qual va accedir el 1969. D’altra banda, sempre va estar molt vinculat a la Creu Roja, motiu pel qual li concediren a títol pòstum la màxima distinció d’aquesta entitat: la Gran Placa d’Honor i Mèrit de la Creu Roja Espanyola. També la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports li concedí a títol pòstum la Copa García Doctor per la seva tasca com a dirigent esportiu. Un dels projectes al qual dedicà més atenció en els últims anys era dotar de nou d’una piscina al Club Natació Catalunya. L’antiga piscina del club gracienc de la Travessera havia tancat les portes el 30 de setembre de 1969, i això va comportar un seriós problema pel club, que va a estar a punt de desaparèixer. La nova piscina de Can Toda s’inauguraria finalment el 11 d’octubre de 1972, però el seu principal promotor, Pau Negre, ja no hi era. El club tenia amb ell un deute de gratitud i per aquest motiu sol·licità a l’Ajuntament que posés el nom de Pau Negre a la piscina, la qual cosa s’aprovaria en el Ple Municipal del 10 de maig de 1973. De la mateixa manera, el món de l’hoquei també se sentia en deute amb Pau Negre, i la junta directiva de la Federació Catalana presidida per Martí Colomer (1976-1980) sol·licità a l’Ajuntament de Barcelona que canviés el nom del camp del Cinquantenari, que s’havia inaugurat l’1 de maig de 1957, pel d’Estadi Pau Negre. La instal·lació s’inauguraria el 12 de desembre de 1978, i fou el primer camp de gespa artificial a Catalunya. El titular d’un article d’Andreu Mercé Varela a La Vanguardia ho deixava ben clar: Pau Negre: nombre natural para un terreno artificial. Anys després, i per necessitats del projecte olímpic de Barcelona, la instal·lació, que estava ubicada en l’antiga avinguda Internacional –actual Passeig Luicius Minicius– desapareixeria. El nou estadi d’hoquei s’inauguraria el 20 d’octubre de 1989, amb la presència de l’alcalde Pasqual Maragall, al qual acompanyaven Fidel Sust, director general de l’esport de la Generalitat de Catalunya; Enric Truñó, regidor d’esports, i els presidents de les Federacions Espanyola i Catalana d’hoquei, Martí Colomer i Domènech Argemí.