Campionat del Món de billar al quadre 45-2 . - 1936 (Mundial VII)

El campionat se celebrà en un dels salons del Círculo Ecuestre del 25 al 30 de març 1936, uns mesos abans d’esclatar la Guerra Civil. El Círculo Ecuestre és l’entitat esportiva més antiga de Catalunya -fundada el 1856-, i en aquestes dates tenia la seu al Passeig de Gràcia 38-40. El president de l’entitat, des gener de 1936, era Santiago de Güell i López, baró de Güell, que era membre del Comitè Internacional Olímpic des de 1922 i havia estat president del Comitè Olímpic Espanyol en el període 1924-1926.

      La participació estrangera era de primer nivell: Jacques Davin, de França, campió del món l’any anterior a Montpeller, i el seu compatriota Jean Albert, subcampió del món d’aquesta modalitat, però vigent campió del món en partida lliure; René Gabriels, campió de Bèlgica i d’Europa, i Teodoro Moons, subcampió belga; Jan Sweering, d’Holanda; Walter Lütgehetmann, d’Alemanya; i Ernst Reicher, campió d’Àustria. Pel que fa a la participació espanyola, aquesta estava encapçalada per Juan Butrón, que havia quedat campió del món de partida lliure a Espinho (Portugal) el 1932 i tercer classificat el 1935 a Bordeus; Joaquim Domingo, subcampió a la mateixa localitat francesa i Juan Cabra. Els participants es dividiren en dos grups. En el grup A hi havia Gabriels, Moons, Butron, Domingo i Sweering; i en el grup B la resta de participants. En la primera ronda jugaven tots contra tots, i quedava eliminat l’últim classificant. En la segona ronda es formava un sol grup, però comptava el resultat previ dels participants del mateix grup.

En el saló del Círculo Ecuestre va donar la benvinguda als participants Claudi Puigvert, que havia estat campió del món el 1934 en la modalitat de tres bandes. Tal com s’assenyala a La Vanguardia del 26 de març: “Antes de empezar los partidos, el Sr. Puigvert, presidente de la Federación Española de Billar, en un aplaudido discurso, habló de la superación constante del billar español, cosa que ha hecho posible la celebración en Barcelona de este campeonato. También dijo que la Federación Francesa puede considerarse como la madre del billar internacional, elogiando a su secretario Mr. Ave, alma de la organización de los campeonatos mundiales. A continuación hizo la presentación y elogio de los jugadores que participan en este campeonato. Agradeció asimismo la cooperación que ha prestado el Círculo Ecuestre al ceder un magnifico salón para celebrar este campeonato”. Durant tots el dies que durà la competició l’expectació fou màxima, i el saló s’omplí diàriament per una modalitat, que tal com es deia a la premsa, “era poco cultivada por nuestros representantes”. En finalitzar la primera ronda foren eliminats l’austríac Reicher i Joaquim Domingo.

La segona ronda finalitzaria amb un triple empat entre els belgas Gabriels i Moons i l’holandès Sweering. Abans de disputar-se les tres partides finals se celebrà el sopar de gala, que va estar presidit per l’alcalde accidental de la ciutat, el Sr. Ventós; el tresorer de la Federació Internacional, Alexander Ave; i el president del Círculo Ecuestre, el baró de Güell. El president de la Federació Espanyola, Claudi Puigvert, donà les gràcies a tots els participants i l’alcalde accidental va fer entrega d’una medalla d’or concedida per l’Ajuntament al guanyador del torneig. El triomf final es decantà pel belga Gabriels, que guanyaria a Sweering per 400 caramboles a 240 en 18 entrades, i al seu compatriota Moons per 400 a 331 en 10 entrades. Es dóna el fet curiós que el torneig s’inicià i finalitzà enfrontant els mateixos competidors Gabriels i Moons. Amb aquest triomf Gabriels encadenaria tres títols mundials més abans de la II Guerra D’altra banda, el bilbaí Juan Butron es proclamaria campió del món de partida lliure a Mulhouse (França), uns mesos després d’aquest campionat, i retindria el títol un any després a Berna.