Fa 75 anys…els combats de la postguerra

Fa 75 anys, en 1942, Espanya arrossegava una dura postguerra, i mitja Europa es trobava en mans del III Reich. L’esport anava aixecant a poc a poc el cap, i dins d’aquest panorama, cal destacar el combat pel títol europeu del pes wèlter entre José Ferrer Navarro, un barceloní nascut al Raval, i Marcel Cerdán, un francès d’origen algerià que ostentava el títol des de 1939. 

José Ferrer

Font imatge via todocoleccion.net

Ferrer havia debutat  l’1 de novembre de 1936 guanyant més punts que Johnny Díaz al Gran Price de Barcelona. Fins aquell moment havia disputat 32 combats, però aquest es disputaria fora de les nostres fronteres. Malgrat que el combat es disputaria inicialment el 27 de setembre  a la plaça de braus o a l’estadi municipal de Marsella, finalment es celebrà al Velòdrom d’Hivern a París, una ciutat ocupada pels nazis, el 30 de setembre de 1942. En aquell moment, el president de la Federació Espanyola era el militar franquista Enrique de Ocerín, i de la Federació Catalana era Josep Clols Vila, 

Com va reconèixer a la premsa el mànager de Ferrer, aquest combat es va poder fer gràcies a la intervenció d’un dels pioners de la boxa catalana, Joan Casanovas i Garolera, fundador del Barcelona Boxing Club (1910), i que havia participat com a àrbitre als Jocs Olímpics de París i Amsterdam, i que també aniria a Londres en 1948. 

Del combat hi ha una anècdota molt curiosa explicada per José Angel Albert Boronat al seu blog “El Bombardero de Marruecos”. Els avis de Marcel Cerdán eren d’Aspe, en València, i abans d’iniciar-se el combat, quan Cerdán va veure que Ferrer lluïa la bandera espanyola a la cintura dels calçons (també els portava als mitjons), li va demanar si se’ls podia treure, ja que “él también se sentía español...y no lucha contra España sino contra un boxeador con nombre y apellidos. Ferrer no aceptó”.

José  Ferrer i Marcel Cerdán

Font imatge via.elbombarderodemarruecos.blogspot.com

Entre les personalitats assistents al combat es trobava el cantant i actor Maurice Chevalir, i l’excampió del món Marcel Thil. El combat no va tenir història, Ferrer va durar sobre el quadrilàter només un minut i quaranta-cinc segons. No seria l’última vegada que Ferrer s’enfrontaria amb Cerdán. El 24 de febrer de 1946 van creuar de nou els guants a la plaça de braus de La Monumental, que s’omplí per veure l’esdeveniment. En aquesta ocasió, Ferrer li va aguantar 4 rounds a Cerdán. El francès dos anys després es proclamaria campió del món, i en 1949 perdia la vida en un accident aeri.

Portada de La Vanguardia dedicada al combat en La Monumental entre Ferrer i Cerdán

Font imatge via hemeroteca.lavanguardia.com

Ferrer es retirà de la boxa en 1953. En el seu palmarès figuren 54 combats guanyats, 26 perduts i 7 nuls. Poc després de la seva mort, El Mundo Deportivo publicà la seva última entrevista i en ella feia un repàs dels dos combats amb el mític Marcel Cerdán.

Entrevista Josep Ferrer 

Font imatge via hermeroteca Mundo Deportivo