dimecres, 17 de maig de 2017

Narcís Masferrer, 150 anys del naixement d’un pioner de l’esport i l’olimpisme

Narcís Masferrer
Narcís Masferrer (1867-1941)
© PERIODISME AMB EMPREMTA OLÍMPICA
El 7 de maig de 2013 ja li vaig dedicar un article a Narcís Masferrer i Sala on recollia la trajectòria d’aquest personatge fonamental de la nostra història esportiva. Aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement, però com aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, he seleccionat alguns paràgrafs en els quals parla de Barcelona i l’Olimpisme i quan Barcelona va presentar per primera vegada la seva candidatura olímpica. 

El 31 de juliol de 1920, la revista Stadium publicava un article amb el títol “La VIII Olimpiada en Barcelona”, en què Masferrer informava de la presència de dirigents catalans i col·legues als Jocs Olímpics d’Anvers (Garcia Alsina, Elias i Juncosa, Gamper i Co de Triola), i es preguntava ¿Per què no?:
“Barcelona, la Ciudad cosmopolita a la que no arredró jamás arremeter con cualquier empresa, por colosal que fuera —ayer, en 1888, la Exposición Universal; mañana en 1924 la Exposición de Industrias Eléctricas—, puede aceptar el gran honor de organizar la VIII Olimpiada”. Després es preguntava si seríem capaços de fer front a les despeses d’organització, i de com respondrien les institucions, les entitats esportives i els ciutadans; i com a resposta deia: “Aunadas todas esas grandes voluntades, nadie dude de que habríamos de salir, como siempre, airosos en el tema”. Poc després d’aquestes manifestacions es feia pública la construcció del Stadium Català (actual Estadi de la Foixarda, i que es va inaugurar el 24 de desembre de 1921). L’equipament era imprescindible per donar suport a la candidatura, i alhora deixava clar la capitalitat de Barcelona en l’esport nacional, i el gran mèrit d’aquest projecte requeia en el seu col·lega Josep Elias i Juncosa (La Vanguardia, 4 d’agost i Stadium, 14 d’agost de 1920). 
Masferrer, Jocs Olímpics, Elías i Juncosa, Coubertin, 1924
Revista Stadium 31 de juliol de 1920, pàg. 381
Font imatge via ©Arca
Barcelona es donava a conèixer al món olímpic per primera vegada en els Jocs Olímpics d’Anvers, i com deia Narcís Masferrer en l’article, “Pórtico, un pequeño éxito” (Stadium, el 28 d’agost de 1920): “Tenga o no tenga lugar en Barcelona, podemos decir con orgullo que hemos sido escuchados en lejanas tierras. Como los círculos cada vez mayores que en el agua dibuja la caída de una piedra, así la posibilidad de una Olimpiada en plena tierra catalana ha ido tomando carta de naturaleza y hasta los más reacios críticos extranjeros, los que aún contaban con nuestra incapacidad organizadora, abogan por que la España neutral, la España del Rey Alfonso, tenga una ocasión de demostrar al mundo entero que no vive lejos de Europa y que como Europa siente ansias de cultura, de progreso y de higiene, aspectos individuales para los cuales el deporte es el camino más corto y más seguro (...). La Olimpiada de 1924 será en Barcelona o no será en Barcelona, pero tenemos pruebas de que se nos considera capacitados para organizarla”.
"Pórtico, un pequeño éxito" Revista Stadium 28 d'agost de 1920
Font imatge via ARCA
Al final el desig no es va materialitzar. Pierre de Coubertin, president del CIO, maniobrà davant dels membres del CIO perquè de nou fos París la seu dels Jocs Olímpics de 1924. Volia esborrar la mala imatge que varen deixar els Jocs Olímpics celebrats sense cap ressò a la seva ciutat en el marc de l’Exposició Universal de 1900. Anys després, el baró de Coubertin seria entrevistat per Masferrer, i deixaria imprès en una targeta amb el seu escut la frase: “Antes de venir a Barcelona, creía saber lo que era una Ciudad Deportiva...” (Stadium, 15 de novembre de 1926).

Probablement molts barcelonins desconeixen qui és Narcís Masferrer i Sala, però els amants de l’olimpisme i de la història de l’esport sabem que la ciutat comtal té un deute amb ell. En el blog esmentat a l’inici d’aquest article informava: “Han estat nombroses les persones que en diverses ocasions han demanat que algun carrer o instal·lació esportiva portés el nom de Masferrer. La construcció del palau d'esports de Barcelona, carrer Lleida, el 1955 va provocar una interessant controvèrsia, entre els periodistes Santiago García i José Sabater Rosich a La Vanguardia pel nom d'un carrer. Precisament Sabater Rosich, en un article publicat el 12 de juliol, “Moment oportú per reparar un oblit”, advocava en canvi per donar a aquest carrer el nom d'un oblidat dirigent i periodista esportiu, Narcís Masferrer. D'aquesta manera es compliria “amb un deute que Barcelona té amb qui va propulsar els esports amb entusiasme i encert”. La proposta de Sabater no va prosperar. Jo, des d’aquest blog reivindico amb humilitat, però amb visió històrica, que la ciutat repari aquest oblit. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada