La piscina vella del Club Natació Barcelona (1924).

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar la vella piscina del Club Natació Barcelona, l’entitat degana de la natació espanyola fundada el 1907 al Gimnàs Solé, acompanyat del director general del club, Pere Carbó. Veure per primera vegada la primera piscina coberta que es va construir el 1924, i saber que aquella joia arquitectònica, castigada pel temps, s’enderrocaria, em va impressionar. Malgrat que ja vaig escriure un article, “Les primeres piscines a Barcelona” (Barcelonasportiva, 20 de maig de 2015), he volgut escriure de nou sobre aquesta piscina.
A finals dels anys 20 es va prendre la decisió. La ciutat necessitava un equipament d’aquestes característiques. En aquells temps si volies homologar un rècord t’havies de desplaçar a Sabadell, on el 23 de juny de 1918 es va inaugurar la piscina descoberta de l’Estat. L’1 de desembre de 1920, en els locals del Centre Autonomista de dependents del Comerç i l’Industrial de la rambla de Santa Mònica 25, els socis del club es reuniren per veure el projecte (planells i projeccions) presentat per l’arquitecte Jaume Mestres —el mateix que estava construint l’Estadi Català a la pedrera de la Foixarda, i qui era president de la Federació Catalana i Espanyola de Natació—, i alhora explicar els detalls de la seva construcció. 
El 13 de novembre de 1920, Emili Solé i Brufau, directiu, secretari i un dels fundadors del Club Natació Barcelona escrivia en Stadium un article (“Pro piscinas y natación”) el qual volia cridar l’atenció de les institucions: “porque la natación no es solo una necesidad dentro de la higiene, sino que es un factor imprescindible para el género humano, si se quiere conservar sano, fuerte y vigoroso”. En la mateixa línia escrivia al gener de 1921 Elias i Juncosa: “uno de nuestros más caros ideales, que hemos venido acariciando durante largos años de actuación pro sport, la de poseer piscinas en Barcelona” (Stadium, 29 de gener de 1921).

La piscina del Club Natació Barcelona
La piscina del Club Natació Barcelona 
Font imatge via ARCA


Poc abans de col·locar la primera pedra, el mateix Elías i Juncosa va escriure un article on hi ha profusió de planells on es detallava les característiques de la piscina (D’ací d’allà, març de 1921). A més, cal recordar que Barcelona aspirava a organitzar els Jocs Olímpics de 1924.

La primera Piscina de Barcelona
Font imatge via ARCA

La primera pedra es va col·locar el 17 d’abril de 1921. La piscina es va construir a l’escullera de Llevant, al costat de l’edifici social i a prop dels tallers de la Societat Nuevo Vulcano. En l’acte van parlar el president del club, el cirurgià Francesc Puig i Sureda, el president de la comissió de cultura, Nicolau d’Olwer, que representava a l’alcalde Antoni Martínez i el president de la Mancomunitat de Catalunya, Puig i Cadafalch. “Las altas representaciones antes citadas suscribieron el acta, que fue encerrada en un bote de vidrio juntamente con un ejemplar de la revista “Stadium”, en el que se publicaron planos y perspectivas de la piscina, de una de las invitaciones repartidas para asistir a la bendición, de una insignia del club y de una hoja de inscripción al empréstito emitido. Juntamente con el referido bote fueron encerrados en la piedra todos los periódicos diarios y revistas deportivas de Barcelona que, cual al nuestro, se han venido ocupando con interés de la ceremonia a la que hacemos referencia” (La Vanguardia, 19 d’abril de 1921).

Piscina Club Natació Barcelona
Pro piscines i natació
Font imatge via ARCA

La inauguració extraoficial, sense autoritats, es va efectuar el 18 de juny de 1922 amb una prova de relleus amb un final fora de programa. La piscina encara no era coberta. Aquell dia, “de los cuatro lados de la piscina, al unísono casi, como impulsados por un mismo resorte, se sumergieron todos los espectadores en medio de la mayor algarabía y en medio de unos hurras fuertes y estrepitosos al club” (La Jornada Deportiva, 19 de juny de 1922). 

A principis de 1924 la tasca del club tenia el reconeixement del Ministerio de Instrucción Pública, conferint-li així la Utilitat Pública (La Vanguardia, 25 de gener de 1924). Abans de la inauguració es va produir el relleu al capdavant del C.N. Barcelona, Bernat Picornell abandonava la presidència i el substituïa Ròmul Bosch i Catarineu. La piscina coberta amb aigua temperada es va inaugurar el 23 de març de 1924. Cal assenyalar, com a curiositat, que l’aigua utilitzada era la del mar. “La piscina del C.N.B. será la primera del mundo que con el agua del mar, tendrá calefacción, toda vez que las existentes con este adelanto son de agua dulce” (La Vanguardia, 7 de març). L’empresa responsable del projecte de calefacció fou Erebus S.A., i l’enginyer responsable Serra. Barcelona ja s’havia oblidat del somni dels Jocs Olímpics de 1924, però del compromís olímpic de molts dels seus pioners (Picornell, Solé, Ponsati, etc.) continuava arrelat, i de la piscina del club sortirien molts nedadors i waterpolistes olímpics.


Comentaris

  1. Mha encantat el teu escrit.plasmes molt be quin sentiment pot tenir un soci, un esportista que ha apres a nedar a la piscina degana de la natació. Es trist pensar que s'ha d'enderroca, tot es pot arreglar. Potsee es mes costos, pero si som capaços d'enderrocar nomes per dins finques de l'eixample i conservar la façana, hem de ser capaços de recuperar-la. La història te un valor i no l'hem de perdre. Hauriem de saber lligar els temps passats i els actuals. Des del vostre observatori de l'esport doneu visibilitat a un fet de la nostra ciutato olimpica.
    Montse Guadayol

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Instalaciones Desaparecidas:

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)