dimecres, 21 de desembre de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1933-1935

August Pi i Sunyer
August Pi i Sunyer (1879-1965)
Font imatge via COE
A més del nomenament de Pi i Sunyer com a president del Comitè Olímpic, la reunió d’aquest organisme el mes de desembre de 1932 proporcionà dues modificacions importants en els Estatuts. A partir d’aquest moment, els representants federatius serien nomenats per les seves respectives federacions, i no pas a dit pels representants del CIO a Espanya. “También en la modificación estatutaria se ha tocado la labor funcional en un aspecto interesante. El C. O. E. se limitará a controlar y organizar la participación de España en los Juegos Universales; pero la preparación de los distintos equipos correrá de manera exclusiva a cargo de sus correspondientes Federaciones” (Crónica, 8 de gener). En aquest punt cal recordar que aquest mes hi ha una notícia destacada a nivell internacional, l’arribada al poder a Alemanya d’Adolf Hitler, la qual també tindria una gran repercussió en el desenvolupament esportiu. Precisament, al juny, en el marc de la Sessió del CIO celebrada a Viena, aquesta institució va preguntar a la delegació alemanya si es respectarien les regles olímpiques, davant la política antisemita del nou govern. Teodor Lewald, president del Comitè Olímpic Alemany donà garanties que els esportistes jueus alemanys no tindrien cap problema per participar en l’esdeveniment olímpic. 


De nou a Espanya, i malgrat els canvis estatutaris del COE, les crítiques a aquesta institució continuaren produint-se, especialment des de la premsa de Madrid. A finals de gener, el setmanari As feia una enquesta a diferents directius, i entre aquests hi figurava August Pi i Sunyer. A l’entrevista recordava que una de les decisions que hi hauria de prendre el nou Comitè Olímpic era si es mantenia o retirava la candidatura de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1940 (As, 30 de gener ). Mesos després, l’Ajuntament de Barcelona deixava clar el seu compromís i concedí una subvenció de 15.000 pessetes per a preparar la candidatura (La Vanguardia, 12 d’agost). 

Al novembre d’aquest any se celebren eleccions generals que porten com a resultat l’arribada al poder d’una coalició de partits de dreta formada pel Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles. 

Al gener de 1934, el COE rep la invitació formal per acudir als Jocs Olímpics de Berlín. Dos mesos després, en un acte celebrat al Círculo Ecuestre, el baró de Güell fa entrega de la medalla d’or, màxima distinció del COE, a Juan de la Cierva, inventor de l’autogir. Fins aquell moment només havia rebut aquesta distinció l’equip d’hípica que havia guanyat la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Amsterdam (La Vanguardia, 11 de març de 1934). Al maig s’organitzà la Sessió del CIO a Atenes i, de nou, el doctor Lewald donà garanties que el govern nazi respectaria les regles olímpiques; però poc després es feia pública l’exclusió d’atletes jueus de l’equip olímpic alemany, així com la destitució del president Teodor Lewald, ja que l’àvia paterna era jueva. Aquesta actuació provocà que dirigents i associacions dels Estats Units entre els quals es trobava Ernest Lee Jahncke, membre del CIO dels Estats Units, que al juliol de 1936 seria expulsat del CIO i d’altres països europeus com Gran Bretanya, Txecoslovàquia, Holanda, França i Suècia, comencessin a plantejar el boicot als Jocs de Berlín. Aquesta situació provocà que el president del Comitè Olímpic dels Estats Units, Avery Brundage, viatgés a Berlín per conèixer la situació. En tornar als Estats Units, el 26 de setembre, confirmava que acceptaven la invitació per participar als Jocs Olímpics (La Vanguardia, 28 de setembre ). 

Juan de la Cierva a la Plaça Catalunya
Juan de la Cierva a la Plaça Catalunya
Font imatge via  Mundo Deportivo
A Barcelona i Catalunya, la situació també era greu, l’enfrontament entre el govern central i la Generalitat de Catalunya, desembocà en els fets d’Octubre (proclamació de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola), els quals portarien com a conseqüència l’empresonament del president Lluís Companys i els membres del seu govern, la suspensió de l’Autonomia, la Generalitat intervinguda i la repressió de les institucions catalanes. En aquestes dates, l’actuació del Comitè Olímpic Espanyol és nul·la. 

Al gener de 1935 un sector de la premsa de Madrid postula la conveniència que la candidatura espanyola per als Jocs Olímpics de 1940, per als quals s’havia postulat Barcelona, fossi la ciutat de Madrid, o bé els Jocs de 1944. Aquesta proposta es se sustentava en la construcció d’una ciutat esportiva, projecte que defensava qui havia estat ministre de governació Rafael Salazar Alonso, i que comptà amb el recolzament del COE (La Voz, 14 de gener de 1935). A la Sessió del CIO, celebrada al febrer a Oslo, i a la qual no acudí ni el baró de Güell ni el conte de Vallellano, es feia pública la relació de ciutats que optaven a l’organització dels Jocs Olímpics de 1940: Atenes, Barcelona, Buenos Aires, Budapest, Dublín, Helsingborg , Lausana, Roma i Tòquio . 

L’actuació del Comité Olímpico Español es reduïa pràcticament a les reunions ordinàries que es feien mensualment. Al març, el COE concedí la medalla Pierre de Coubertin a Joaquín de Aguilera i Alonso (La Nación, 23 de març), jugador d’hoquei i dirigent, i que anys després assumiria la presidència de la Federació Espanyola d’aquest esport (1939-1945). Aquest mes, una delegació del COE encapçalada pel seu secretari Mesalles i Estivill visità al cap de l’Estat, Alejandro Lerroux, per demanar el suport de l’Estat (El Heraldo de Madrid, 27 de març). A l’abril es constituïa, a instàncies del Ministeri d’Instrucció Pública, presidit per Ramón Prieto Bances, la Junta Nacional d’Educació Física, de la qual formava part el president del COE (El Heraldo de Madrid, 24 d’abril). 

A menys d’un any per als Jocs Olímpics es desconeixia qui acudiria a Berlín.  A l’octubre, el setmanari As el 28 d’octubre  li feia una entrevista a Pi i Sunyer, president del COE, que recordava que ara la preparació anava a càrrec de les federacions, i insistia que encara no era coneixedor de l’ajuda de l’Estat: “Téngase en cuenta que actualmente el Comité Olímpico Español no cuida la preparación olímpica de los atletas, porque en la asamblea que precedió a mi nombramiento de presidente asií se acordó, estimando mejor que dicha preparación corriera a cargo de las propias federaciones y que el Comité Olimpico Españiol atendiera únicamente a la participación de los atletas que las federaciones consideraran preparados, y dentro de las disponibilidades económicas que el Comité Olímpico Español pudiera conseguir”. 

A aquestes alçades el rebuig als Jocs Olímpics de Berlín des dels partits d’esquerra és evident, als quals se sumen entitats amateurs vinculats a associacions culturals i recreatives populars, molts dels quals s’havien creat després de l’arribada de la república i no formaven part dels estaments federatius tradicionals. 
Al desembre de 1933 es constitueix a Barcelona la delegació de Catalunya de la Federación Cultural Deportiva Obrera (La Vanguardia, 22 de desembre de 1933), que s’havia creat a nivell estatal el mateix any i sota el paraigües de les Joventuts Comunistes. Aquesta entitat promouria la celebració d’una Olimpíada Obrera a l’agost de 1935 a Barcelona, on participarien equips obrers de França, Dinamarca, Suïssa, Txecoslovàquia, URSS, etc. La constitució del comitè organitzador es va dur a terme el 6 de juliol a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant ubicat al barri de Sants. Al comitè, a més de l’Ateneu, hi havia entre d’altres entitats, la Unió Esportiva Obrera, la Unió Esportiva de Sants i la Unió Excursionista de Catalunya (La Vanguardia, 7 de juliol). Poc després, l’Olimpíada Obrera passaria a denominar-se Olimpíada Popular i s’informava que la trobada es faria del 26 al 29 de setembre, però finalment no es va organitzar (La Vanguardia, 31 de juliol).

Placa dedicada a August Pi i Sunyer al carrer Girona, 20
Placa dedicada a August Pi i Sunyer al carrer Girona, 20
Font imatge via Wikimedia Commons


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada