dijous, 15 de desembre de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1932

Com ha havia succeí en els Jocs d’Hivern precedents, Espanya no acudí als Jocs Olímpics de Lake Placid, que se celebraren del 4 al 15 de febrer. No obstant La Vanguardia dedicà als Jocs un parell de portades del seu Suplement.

En març es feia públic el nomenament de Lluis Moles, fill del governador civil a la ciutat comtal, Joan Moles i Ormella, delegat del govern en el Comité Olímpico per supervisar la consignació de la subvenció consignada en els pressupostos de l’Estat per la preparació olímpica, 400.000 pessetes, però que havien desaparegut en la tramitació administrativa (El Heraldo de Madrid 1 i 5 de març). Finalment només es concediria la meitat (El Heraldo de Madrid 12 d’abril). Poc després la Confederación Española de Atletisme emetia un comunicat on informava que no acudiria cap atleta als Jocs Olímpics de los Angeles i criticava la manca de planificació del Comité Olímpico (La Vanguardia 20 d’abril); i alhora denunciava com invertia el Comité els ingressos en viatges i congressos; demanava la seva dissolució i es retirava d’aquest organisme (El Heraldo de Madrid 26 i 30 d’abril). En la reunió del Comité Olímpico celebrada el mes de maig el baró de Güell donà compta de totes les despeses gastades pel Comité des dels Jocs Olímpics de Paris. Malgrat això les critiques de la Confederación de Atletisme continuaren. A principis d’abril es traslladà a Los Angeles el secretari del Comité, Mesalles i Estivill. Es preveia que, descartats els esports d’equip pel seu elevat cost -excepció del waterpolo-, hi hauria representació espanyola en vela, tir, esgrima, boxa i hípica. En qualsevol cas la decisió definitiva estava supeditada a l’arribada de fons de l’Estat (La Vanguardia  27 de maig). Finalment l’Estat no aportà cap subvenció, lo que posà en perill la participació als Jocs Olímpics. No obstant des de la Confederación de Atletismo i de mitjans de la premsa de Madrid es demanà no acudir a Los Angeles.
poster oficial Los Angeles, 1932, olimpisme
Poster oficial Jocs Olímpics Los Ángeles 1932
Colecció Olympic Museum, Lausana
Els Jocs Olímpics de Los Angeles es van celebrar del 30 de juliol al 14 d’agost. Finalment la delegació espanyola es limità sis esportistes, al regatista del Marítim de Barcelona, Santiago Amat, i els cinc components de l’equip de tir, entre els que hi havia Buenaventura Bagaria i Carbonell, membre del Tiro Nacional de Barcelona. A nivell esportiu el resultat més rellevant fou la medalla de bronze que aconseguí Santi Amat després de disputar onze regates; i la quarta posició en pistola a 25 metres de José González. El barceloní Santiago Amat i Cansino seria rebut per més de dues-centes persones en l’Estació de l’Empalme. Entre les autoritats que anaren a rebre’l figurava el baró de Güell i el secretari del Comité Olímpic Mesalles i Estivill (La Vanguardia 30 d’agost). El 6 de novembre el Reial Club Marítim li oferí un sopar homenatge, que presidí el president de l’entitat Artur Sedó i Guichard, i Santiago Güell en representació del Comité Olímpico.

Coliseum, Los Angeles, 1932, olimpisme
Los Angeles Coliseum 1932
©1932 / Comité International Olympique (CIO)
Després dels Jocs Olímpics la premsa de Madrid tornà a insistir en la necessitat de que el Comité Olímpico traslladés la seva seu a Madrid: “Precisemos lo necesario, en Barcelona no deben seguir radicados organismos nacionales como el Comité Olímpico Español, la Confederación Nacional de Atletismo, la Unión Velocipédica Española y la Federación Nacional de Boxeo. Esos Comités directivos, para que su gestión sea eficaz e Inspirada en normas de universalidad, han de trasladar su residencia a Madrid. Sólo así se considerarán representados en ellos todas las fuerzas deportivas desperdigadas en el ámbito peninsular” (La Libertad 23 d’octubre).
En desembre es van celebrar dos reunions del Comité Olímpico presidides pel baró de Güell. En la mirada ja posada en els Jocs Olímpics de Berlin, es tornà a reconstituir el Comité Olímpico; renovant-se els càrrecs dels representants federatius, i amb l’absència de la Confederación Española de Atletismo (La Vanguardia 24 de desembre) . D’altra banda es procedí a elegir una nova junta directiva, de la que tots els seus membres eren catalans. El nou president del Comité Olímpico fou el doctor August Pi i Sunyer; amb Josep Rosich i Rubiera, i Ricard Margarit i Calvet, com a vicepresidents; Santiago Roure i Mondet com a tresorer; Manel F. Creus i Vidal com a comptador; i Josep Mesalles i Estivill (La Vanguardia 15 de gener de 1933).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada