dimecres, 30 de setembre de 2015

La capella dels esportistes a l’església de Santa Anna


Amb l’arribada de Franco al poder l’església catòlica va començar a tenir incidència en el fet esportiu. El punt més àlgid d’aquesta progressiva intromissió fou la celebració, de 27 de maig al 1 de juny de 1952, del Congrés Eucarístic Internacional. Barcelona va acollir un acte religiós de notable repercussió mediàtica i de gran participació popular. El Congrés Eucarístic és una assemblea de l’església catòlica convocada pel Papa per donar culte a l’eucaristia i definir la missió internacional de l’església. Abans del Congrés es va dur a terme la Pasqua de l’Esportista, que fou organitzada per  l’Organización Atlético Recreativa (OAR), “siendo España una nación eminentemente deportiva hemos creído del todo necesario recordar a los deportistas la obligación que tienen del cumplimiento pascual (…) ¿El fin perseguido? Sobrenaturalizar algo el deporte, es decir, dar a entender a los deportistas llamados profesionales, que por encima de sus primas y sensacionales traspasos existe algo más: Dios, que les da sus éxitos” (El Mundo Deportivo, 12 d’abril de 1952). El programa de la I Pasqua Esportiva consistia en unes conferències o xerrades preparatòries que van ser anomenades Tardes del Deportista. Posteriorment es va realitzar una peregrinació a Montserrat, “a la que deben concurrir todos los deportistas y especialmente los de los centros excursionistas de Cataluña”, i on es van dipositar dues antorchas-lámparas (veure imatges de les torxes a El Mundo Deportivo, 4 de maig de 1952) als peus de la verge de Montserrat. Finalment, es va celebrar un festival esportiu al Col·legi de la Salle Bonanova, al qual assistiren un bon nombre d’autoritats civils encapçalades pel governador civil, el baró de Güell i el marquès de la Mesa de Asta, representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Deportes, i que havia estat president del FC Barcelona en dos períodes: 1940-42 i 1942-43. Cal destacar que les torxes, donades per les federacions catalanes amb motiu del Congrés, portaven els escuts de les federacions gravats a la base.

El 30 de maig, en el marc del Congrés Eucarístic Internacional, va tenir lloc l’acte de fe dels esportistes a la plaça de Pius XII. La idea va néixer de la ponència d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona i s’hi van adherir esportistes i congressistes. “Todas las Federaciones regionales deportivas de Cataluña, representadas por sus más prestigiosos dirigentes y sus más entusiastas y populares practicantes, y acompañados de un cortejo inabarcable de partidarios, simpatizantes y adictos, de fieles, devotos y congresistas, estuvieron presentes en el acto de homenaje, que no tiene precedentes en los Congresos Eucarísticos.” L’acte magne va consistir en el trasllat de la Moreneta des de Montserrat —escortada per ciclistes de totes les entitats de la regió— fins a la plaça de Pius XII, on es va celebrar una missa solemne. A la plaça es va instal·lar un gran altar, a l’entorn del qual es van posar les senyeres i els estàndards federatius i de clubs. En el moment de l’ofertori —part de la missa en què el capellà ofereix a Déu l’hòstia i el vi del calze abans de la consagració—, “se acercó al altar el conde del Alcázar de Toledo, el teniente general Moscardó, acompañado del secretario de la Comisión Municipal de Deportes, don Javier de Mendoza, que en una bandeja de plata llevaba el artístico pergamino que, previamente, fue firmado por todos los presidentes de las Federaciones, el teniente general leyó el contenido del mismo que dice así: “Los deportistas españoles humildemente postrados a los pies de S. S. solicitan paternal bendición con motivo de concentrarse en fervoroso homenaje a Jesús en la Eucaristía. XXXV Congreso Eucarístico Internacional 30 de mayo de 1952” (La Vanguardia, 31 de maig de 1952).

Un any després, el 17 de maig de 1953, coincidint amb la II Pasqua de l’Esportista, la imatge de la verge de Montserrat es va traslladar a l’església de Santa Anna —situada darrere de la Plaça Catalunya— per ser entronitzada. El programa d’actes es va iniciar en el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, “en cuyo templo se rezó el Rosario de la Aurora, ofreciéndose a continuación una misa para la juventud femenina”. Entre les autoritats hi havia estava el baró de Güell, membre del CIO, i el representant de la Delegación Nacional de Deportes, el marqués de la Mesa de Asta. Del monestir va sortir una comitiva per acompanyar a la verge, que fou escoltada per nombrosos ciclistes dels clubs de la ciutat. Davant de l’església de Santa Anna es va col·locar una estrada per situar la imatge de la verge. “El teniente de alcalde delegado de Deportes del Ayuntamiento, don Carlos Pena, hizo uso de la palabra para rogar al doctor Modrego, en nombre de todos los deportistas, que proclamase el patronazgo de la Virgen de Montserrat. Acto seguido el aizobispo-obispo doctor Modrego pronunció una brillante plática en la que afirmó el sentido católico que debe tener el deporte y seguidamente dijo: “Queda proclamada la Virgen de Montserrat Patrona celestial de los deportistas” (....) Por último la imagen de la Virgen fue llevada en andas por los deportitas hasta el templo de Santa Ana, mientras el pú-blico cantaba el «Virolai» (La Vanguardia, 19 de maig de 1953).

El 1954 el Patronat de la Capella dels Esportistes, que estava format pel periodista Federico Gallo com a president; els assessors eclesiàstics doctors Ros i Pujol; Silvano Claramunt, secretari, acompanyats dels presidents de les federacions de Rugbi i Tennis, Lluís Sentís i Manuel Ayxelá; va fer entrega d’un pergamí a l’arquebisbe-bisbe doctor Gregorio Modrego Casaus, en nom de totes les federacions. Aquest “documento será enviado a Roma, acompañado del informe de la curia barcelonesa, para que Su Santidad Pío XII se digne ratificar el patronazgo de la ‘Moreneta’” (La Vanguardia i El Mundo Deportivo, 18 de febrer de 1954). En aquesta església s’instal·là la capella ardent de Joaquim Blume, la seva dona i companys el 1959 (La Vanguardia, 3 de maig de 1959). Posteriorment el Patronat decidí que calia millorar la capella. El projecte se li va encarregar inicialment a l’arquitecte Francesc Folguera, però quan morí el 1960 agafaria el projecte l’arquitecte i pintor muralista Ignasi Maria Serra i Goday.

El 1963 la Junta Provincial de Educación Física y Deportes, que presidia el Governador Civil acordà aprovar el pressupost destinat a decorar la capella de l’esportista, i fixar la data del 26 de gener –Día de la Liberación– per a la seva benedicció i inauguració. La inauguració de la capella es va fer el dia previst, i l’acte va ser presidit per J.A. Samaranch, representant a Catalunya de la DND i el regidor d’esports Albert Assalit. A cada costat de la nau de la capella hi ha frescos d’esportistes, un atleta “vallista”, un ciclista i un tennista de genolls, una nedadora; dos futbolistes, una esquiadora, etc. A sota els frescos hi ha dos amplis plafons de marbre on figuren els escuts esmaltats sobre metall de les federacions catalanes, obra de l’Escola Massana de Barcelona. Per a més informació recomano consultar l’article La capella dels esportistes del doctor R. Balius i Juli publicat als Apunts de Medicina de l’Esport l’any 2005.
Per finalitzar, cal dir que aquesta capella, que va ser utilitzada força sovint pel món de l’esport fins a principis dels anys 70, ara és manté fosca però continua conservant el seu petit tresor artístic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada