II Gran Premi d’Espanya – VIII Internacional de Barcelona de Motociclisme (1951) (I)

© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica /
fons Real Moto Club de Cataluña



Sense cap mena de dubte, Catalunya ha estat pionera dels esports de motor. De fet, la primera cursa de motocicletes, automòbils i bicicletes la va organitzar a Barcelona el setmanari Los Deportes el 10 de desembre del 1899. “Los premios para los concursos deportivos han estado expuestos en los escaparates de la acreditada camisería de los Sres. Comas y C.ª de la calle de Fernando y consisten en los objetos siguientes: Carrera de Bicicletas (…) Carrera de Motociclos (…) Carrera de Automóviles (…) Carrera A pie (…) Carrera de tiro (…).(Los Deportes, pàg. 11, del 10 de desembre de 1889). Trenta anys després, el motociclisme va formar part del programa esportiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, el qual va incloure el Gran Premi d’Europa, una prova puntuable per al Campionat d’Europa que va ser organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya (RMCC) al Circuit de l’Ametlla del Vallès.

Los Deportes, pàg. 11, del 10 de desembre de 1889


Malgrat aquesta incontestable afició pel motociclisme, a nivell federatiu, la Federació Catalana de Motociclisme no es va constituir fins al 1944.

A finals de 1950, la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) va acordar incloure el Gran Premi d’Espanya – Internacional de Barcelona dins del programa dels circuits del campionat del món. Cal recordar que, des de que el campionat del món de motociclisme havia començat al 1949, amb sis proves, el Reial Moto Club de Catalunya, que estava presidit per Joaquim Dalfau i Abella, pilot, dirigent esportiu i fundador del Reial Moto Club de Catalunya, va treballar per portar aquesta competició a Barcelona.

Al 1950 es va organitzar amb èxit la prova pilot del I Gran Premi d’Espanya, però mancava modificar el Circuit de Montjuïc per un circuit de més distancia ja que tenia només 3,79 kilòmetres. La Federació Internacional de Motociclisme exigia un circuit que tingués almenys 6 kilòmetres de distancia. Tal i com assenyala el fotoperiodista Javier del Arco en el seu llibre 55 años de historia del motociclismo en el circuito de Montjuïc. Los expertos del Real Moto Club tuvieron que exprimirse las meninges para darle a Montjuïc 6,03345 km de desarrollo sin desvirtuar su carácter de circuito duro.” (Del Arco, Javier; Roca, Enric; Vergés, Àlex. 55 años de historia del motociclismo en el circuito de Montjuïc. Barcelona : Fundació Can Costa : RACC Club. 2004.). El Circuit de Montjuïc constava de 25 viratges i un perfil accidentat que era molt diferent a d’altres circuits europeus.

© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica /
fons Real Moto Club de Cataluña

Al Campionat del Món de Motociclisme de 1951 s’havien afegit dues noves proves, el Grand Prix de France, al Circuit d’Albi Planques, i el Gran Premi d’Espanya, organitzat a Barcelona, una competició que obria el Campionat del Món. Aquesta competició es va disputar els dies 7 i 8 d’abril de 1951 i va tenir una enorme repercussió mediàtica. El 1951 seria un any intens pels afeccionats al motor ja que al mes d’octubre estava previst fer, també per primera vegada a la història, una prova del Campionat del Món de la Fórmula 1. A més, aquestes competicions incorporaven una novetat: un nou sistema de cronometratge. “Por primera vez en España se empleará un nuevo sistema de cronometraje, que revolucionará los métodos empleados hasta la fecha para el control de los tiempos en las competiciones deportivas. Se trata de un instrumento de fabricación suiza de alta precisión, que permite fijar en cuatro segundos los tiempos fotografiados sobre una cinta en la que quedan registrados los números de orden de salida y llegada, la hora, el minuto, el segundo y la centésima de segundo, quedando eliminados toda clase de errores por su funcionamiento automático.(La Vanguardia, pàg. 10, del 4 d’abril de 1951)

 

El periodista especialitzat en automobilisme Lluís Dupré reconeixia el paper cabdal del Reial Moto Club de Catalunya (RMCC) com a entitat organitzadora de la competició esportiva. “Este es el gran mérito del que somos deudores al Real Moto Club de Cataluña: Barcelona posee instalaciones deportivas adecuadas, o capacidad para improvisarlas, como en el caso presente; vibración para prestarle su más efusivo aliento; pero también debía presentar para que su candidatura saliera triunfante ante el concierto internacional de aspirantes, patente de organizaciones de primera clase; y estos cincuenta años de constante labor motociclista de la entidad decana nos han otorgado la validez sin necesidad de recurrir a recomendaciones.” (La Vanguardia, pàg. 15, del 7 d’abril de 1951).


 

La resposta del públic va ser espectacular i van omplir les voreres del Circuit de Montjuïc i les tribunes, que es trobaven instal·lades als dos costats de l’actual Avinguda Rius i Taulet. “Podrán haber otros Grandes Premios, dentro de los que concede el calendario, en que las marcas tengan mayor grosor de cifras. Pero no que obtengan mejor puesta a punto, ni que aporten a estos títulos el calor de un entusiasmo popular, ni de un calor de ambiente tan tenso como el que ayer mañana planeó por Montjuich” (El Mundo Deportivo, portada, del 9 d’abril de 1951).

 

El dissabte 7 d’abril de 1951 es van disputar les proves de 350 cc. (25 voltes) i sidecars (17 voltes). En 350 cc., els tres primers llocs de la classificació van estar ocupats per pilots britànics. En primera posició es va classificar Tommy Wood, que va ser el gran dominador de la prova, pilotant una motocicleta de la marca britànica Velocette; en segon lloc va finalitzar Leslie Graham, també pilotant una Velocette; i en tercera posició, i amb 1 volta de diferencia, va finalitzar C. William Petch, en aquest cas pilotant una motocicleta de la marca britànica AJS.

 

El pilot espanyol Fernando Aranda Grúas, amb 41 anys, aconseguiria una meritòria quarta posició a la classificació pilotant una motocicleta de la marca italiana Guzzi.

 

En la categoria de sidecars, el triomf va ser per al pilot britànic, vigent campió del món, Eric Oliver, que anava acompanyat del pilot italià Lorenzo Dobelli, els quals competien pilotant una motocicleta de la marca britànica Norton. En segona posició entraria la parella italiana formada pels pilots Ercole Frigerio i Ezio Ricotti, pilotant una motocicleta de la marca italiana Gilera, i la tercera posició del podi també la ocuparien dos pilots italians, Albino Milani i Giuseppe Pizzocri, pilotant una Gilera.

 

Per a més informació i consultes d'arxiu i biblioteca, pot contactar: ceosamaranch@fbolimpica.es

Raül Vázquez Coma

@Rau_grady

Comentaris

  1. Hola! El meu nom és Oliver Domínguez i sóc part de l'equip de Flashcore.cat (https://www.flashscore.cat/), del grup de Livesport i Mis Marcadores, grup líder mundial de resultats en viu. Em poso en contacte ja que ens interessaria poder aconseguir un enllaç a la vostra pàgina, si fos possible. Es podria fer un intercanvi d'enllaços i tenir un enllaç vostre a FS, a més de col·laborar a xarxes.

    Esperem que us agradi la idea per millorar el tràfic a les pàgines.

    Moltíssimes gràcies.


    Si us interessa podeu respondre a oliver.dominguez@flashscore.cat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell