90 anys del naixement de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol


Com ja vaig escriure en el blog el 31 de desembre de 2013, el primer partit de beisbol es va jugar a Barcelona el dilluns 28 de gener de 1901, molt a prop de la Sagrada Família, i no pas el 3 de febrer, tal com figura en el llibre Strike One, los orígenes del béisbol en España y otras curiosidades; però no serà fins al 1923 que es legalitza la Sociedad Hispano-Americana de Base-ball, la primera associació de beisbol registrada legalment a Espanya. Els Estatuts d’aquesta entitat es van presentar en el registre civil de Barcelona el 17 de gener, i van ser aprovats pel Govern Civil el 25 del mateix mes. La seu de l’entitat estava a la rambla de Catalunya, 11. Cal dir que si s’anomenava Hispano-Americana era degut sobretot al fet que les arrels d’aquest esport venien de Cuba mitjançant els fills dels espanyols repatriats i els exiliats de la Guerra de Cuba. L’aparició d’aquesta entitat va fer pensar a Agustí Peris de Vargas, fill d’un militar espanyol que havia estat a Cuba i integrant d’un dels equips que va jugar el primer partit el 1901, de crear una Federació (El Mundo Deportivo, 20 d’abril de 1923). El desig no es va materialitzar fins sis anys després.


La Federació Catalana de Beisbol veuria la llum el 27 d’abril de 1929 al Cafè de les Set Portes —en l’actualitat restaurant— que està ubicat a la Plaça Palau, 16. A l’assemblea constituent hi havia representants de 23 clubs. La primera junta estava formada per: Agustí Peris de Vargas com a president; Germán Torrent Palet, vicepresident; José M. Marca Marca, secretari; Carlos Escudero Camarasa, tresorer; i com a vocals, Antonio Cortés Flors, Leandro Gómez Rubio i Manuel Vila Ratera. En l’assemblea constituent participaren 120 persones “beisbolistes” de 23 clubs (El Mundo Deportivo, 3 de maig de 1929). Com se senyala a l’inici dels Estatus: “Esta Federación no es ni más ni menos que la continuación de la Sociedad de Baseball —que mai va ser legalitzada al registre civil—, y que deja de actuar con este nombre para seguir con el otro”. Una de les curiositats del Estatuts és que Peris de Vargas mantindria un lloc en la junta sine die: “el fundador de esta Federación, don Agustí Peris de Vargas, como mantenedor en Catalunya desde 1900 del base-ball al frente de las disueltas sociedades que a este deporte se han dedicado, tendrá el carácter de vocal permanente en la junta directiva, pudiendo, además, ocupar indistintamente otros cargos de la misma, caso de que para ellos fuese elegido. En este caso su cargo de vocal lo ocupará otra persona. Este artículo no puede ser modificado”.

Com qualsevol Federació, els objectius dels Estatuts eren el foment de l’esport, l’elaboració del reglament de joc, l’organització del campionat de Catalunya i protegir els interessos dels federats, però afegia un altre detall curiós com “ no inmiscuirse en asuntos políticos y religiosos”. Hi havia una quota diferenciada entre clubs de primera i segona categoria, però estipulava a més que calia “entregar a la Federación el tercio, bruto, de la recaudación que se haga en su campo en los partidos y concursos organizados por la misma, cuyo importe se establecerá antes de 48 horas”.

El beisbol va tenir un debut destacat, ja que se l’havia inclòs dins del programa esportiu de l’Exposició Internacional de Barcelona. Els partits es van disputar el 23 i 24 de juny a l’Estadi de Montjuïc, que també s’havia inaugurat aquest any. El primer contra una selecció formada per jugadors americans i l’altre per francesos que s’havien desplaçat des de París. L’equip made in Usa va derrotar a la “selección española” per 11-4, i la selecció francesa també es va imposar per 10-6. Els partits no es van disputar sencers per manca de planificació de l’organització, cosa que va provocar gran malestar dels jugadors estrangers. El diari La Vanguardia, en la seva edició del 25 de juny, donava compte del problema: “Merece severas censuras la falta de seriedad de quien desconociendo las leyes deportivas internacionales no dejó que los partidos se terminaran de manera reglamentaria, es decir que se jugaran las nueve entradas en lugar de cinco como se hizo, alegando fútiles motivos que no cuadran en partidos de esta naturaleza, máxime si son oficiales y figuran en un programa aprobado y publicado. Si el baseball no interesaba no debía figurar en el programa, pero una vez aceptado debió de dejarse desarrollar con toda su amplitud reglamentaria. No obstante alegrarse los franceses y americanos por la victoria, se van decepcionados por la falta de consideración que con ellos se ha tenido al ver pospuesto el baseball de la manera inconsiderada que lo ha sido”.

Per l’estadística històrica, l’equip espanyol estava integrat per: Alfonso Abizanda (catcher), Agustín Peris (pitcher), Jorge Saprissa (primera base), Leandro Fernández (segona base), Ricardo Abizanda (tercera base), Jaime Brull (short-stop), José Rius (left field), Juan Amezaga (center field) i Rodolfo González (right field). Com a suplents estaven Francisco Detrell, Hermenegildo Gost i Eladio Bravo. A. Peris feia de capità.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Instalaciones Desaparecidas:

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)