dimarts, 31 de desembre de 2013

El primer partit de beisbol (1901) i la família Peris de Vargas


 La gran majoria d’aficionats a l’esport saben que el futbol va ser el primer esport d’equip practicat a Barcelona, però ignoren que de dos esports minoritaris avui dia, com són el polo i el base-ball (beisbol), se’n van organitzar partits també a principis de segle.
 El primer partit de beisbol es va organitzar a Barcelona el diumenge 28 de gener de 1901, i no pas el 3 de febrer, tal com figura en el llibre que vaig escriure Strike One, los orígenes del béisbol en España y otras curiosidades. La notícia va sortir publicada a la revista Los Deportes el 3 de febrer. Segons es podia llegir, “este juego nos complació en alto grado, por las condiciones higiénicas que reúne para los que a él se dedican”. Probablement es va jugar més d’un partit, ja que s’especificava, que “los matchs los verifican en el campo de la Sagrada Familia, para lo cual ha dado el correspondiente permiso el Sr. Alcalde. El domingo tuvimos ocasión de presenciar este juego y nos complació en alto grado, por las condiciones higiénicas que reúne para a los que a el se dedican”. L’alcalde en aquestes dates era Joan Coll i Pujol (novembre 1900 – març 1901) i el terreny de la Sagrada Família era conegut com a Camp Grassot. 

El juez de campo Sr. Udaeta y los sportmans que tomaron parte en el indicado match dieron pruebas de sus conocimientos en la materia.
Ya hay formados en Barcelona dos Clubs, El Antiguo y El Moderno; por aquel jugaron D. Juan Plaja (capitán), D. Desiderio Rodríguez, D. José Saborido, D. Federico Suling, D. Enrique Rodríguez, D. Cecilio Martínez, D. Lorenzo Rodríguez, D. T. Ramiro Rodríguez y D. Jacinto Bern.
Por el Moderno se presentaron: D. José Barroso (capitán), D. Agustín Peris, D. José Martínez, D. Ricardo Izquierdo, D. José Gallegos, D. Nicolás Balbás, D. Emilio Brugolas, D. Joaquín Rodríguez, y D. Ernesto Modrán.
El resultado del juego fue de doce carreras por diez”.

En aquelles dates deuria ser espectacular, per a aquells primers esportistes, apropar-se al terreny de joc i veure de lluny com progressaven les obres de la Sagrada Família, les quals s’havien iniciat deu anys abans, el 19 de març de 1882. D’altra banda, crida l’atenció la data en què es va jugar el partit, atès que al gener no es donen unes condicions gens idònies per a aquest esport, que s’acostuma a practicar en els mesos més calorosos.

 Un altre punt a destacar de la notícia és el nom d’un dels jugadors, Agustí Peris de Vargas, considerat l’introductor del beisbol a Catalunya i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol. Agustí Peris de Vargas havia nascut a Cuba, on el seu pare, Joaquín Peris Serrano, era militar. No disposem d’informació de quan la família va tornar a Espanya, però és probable que ho fes quan va finalitzar la Guerra de Cuba (1898). Agustí Peris era tot un esportista: va jugar i presidir l’Sport Club Català –que quan es va fundar el 1899 es deia Football Club Català–; i va formar part com a tresorer de la Federació Catalana de Clubes de Foot-ball, que presidia Normand J. Cinnamond, i el 1930 se li va lliurar la medalla d’or d’aquesta institució. Durant molts anys va compaginar el futbol i el beisbol, un esport del qual va ser l’introductor. Ja hem vist que va ser jugador de beisbol, i el 1910 entrà en la junta directiva del Barcelona Baseball-Club com a tresorer. També va agafar la ploma en més d’una ocasió per escriure petits articles a El Mundo Deportivo sota el pseudònim de Strike. Malgrat això forma part de l’historia de l’esport català sobretot per ser el fundador i president de la Federació Catalana de Beisbol. La Federació es va constituir el 27 d’abril de 1929 al Café de las Siete Puertas –en l’actualitat restaurant– que està ubicat a la Plaça Palau, 16. A l’assemblea constituent hi havia representants de 23 clubs. La primera junta estava formada per: Agustí Peris de Vargas com a president; Germán Torrent Palet, vicepresident; José M. Marca Marca, secretari; Carlos Escudero Camarasa, tresorer; i com a vocals, Antonio Cortés Flors, Leandro Gómez Rubio i Manuel Vila Ratera.

Agustí Peris de Vargas formava part d’una família molt esportista. Tres dels seus germans (Joaquim, Enric i Lisardo) foren destacats esportistes i ocuparen diversos càrrecs directius. Joaquim, el més gran de tots i militar de professió, va jugar a futbol a l’Internacional i al F.C. Barcelona, club on va ocupar, a més, els càrrecs de vicepresident, entre 1910 i 1913, i president el 1914. Amb Joan Gamper van fundar l’Olot Deportiu el 1912; i també seria president de la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball els anys 1915-1916 –durant el seu mandat es va crear el Col·legi Català d’Àrbitres–; i vicesecretari de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, actual Reial Club de Tennis Barcelona. Un altre germà, l’Enric, també va jugar a l’ l’Internacional i F.C. Barcelona. En aquest club va destacar com a davanter (extrem), tot proclamant-se campió d’Espanya els anys 1910, 1912 i 1913, però per la seva rapidesa també va sobresortir en atletisme, sobretot en les proves de 100 metres llisos i salt de longitud. Cal recordar que al principi les proves o concursos d’atletisme es feien en els camps de futbol. Quan va penjar les botes es va fer àrbitre, i va arribar a ser tresorer i comptador del Col·legi Català d’Àrbitres entre 1924 i 1931, i membre del Col·legi Nacional d’Àrbitres. El més petit dels germans, Lisardo, no va tenir un paper tant destacat, va jugar al F.C. Barcelona, però a diferència de l’Enric, ell jugava de porter, i en l’atletisme es va especialitzar en el salt de perxa. També va acabar la seva carrera futbolística com a àrbitre.
Durant la Guerra Civil, tant l’Agustí Peris de Vargas com el seu germà Joaquim, que era militar, van donar suport al bàndol franquista. Finalitzada la guerra, Agustí va ser nomenat alcalde de barri de la zona del carrer Pelai. El beisbol no va reiniciar les seves activitats fins al 1942, i en aquesta data Agustí Peris de Vargas va ser substituït al capdavant de la Federació Catalana per Lluís Maria Jordà, el primer president nomenat a dit en aquest esport. A partir d’aquest instant la figura de Peris de Vargas va decaure, i va morir a Barcelona el 1948.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada