August Pi i Sunyer (Barcelona 1879-Ciutat de Mèxic 1965), un republicà president del Comitè Olímpic Espanyol.

Revisant l’hemeroteca digital d’El Mundo Deportivo del 19 de gener de 1919, en un dels seus titulars parlava del “Ressorgiment de la Federació Atlètica Catalana”. S’havien modificat els Estatuts i s’havia elegit un nou Consell Superior o Directiu presidit per August Pi i Sunyer, i on apareixien acompanyant-lo personatges de la rellevància de Joan Ventosa i Calvell, Àlvar Presta, Bernat Picornell, Narcís Masferrer, Jaume Garcia Alsina, Josep Elias i Juncosa o Joan Gamper. 

August Pi i Sunyer

August Pi i Sunyer no és un personatge qualsevol, va ser catedràtic de medicina a les Universitats de Sevilla i Barcelona; president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i diputat a les Corts Espanyoles pel Partit Republicà Català de 1918 a 1923, any que deixà l’escó després del cop d’Estat de Primo de Rivera. Durant la II República ocupà un bon nombre de càrrecs fins que s’exilià amb la seva família a Veneçuela. Formava part d’una família esportista i republicana, on també destacava el seu germà Carles, que fou president de la Federació Catalana de Gimnàstica (1932-36), i ocupà diversos càrrecs institucionals, entre ells alcalde de Barcelona durant dos períodes (1934 i 1936-37).

El nom de l’insigne doctor continua associat a la ciutat amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques al costat de l’Hospital Clínic. També té un carrer dedicat per damunt de la Diagonal, i una placa al carrer Girona, 20. El més curiós és que tant al nomenclàtor, com a la biografia publicada a la Viquipèdia, no es fa cap referència al seu rellevant currículum esportiu. La Viquipèdia sí que esmenta que presidí el Comitè Olímpic Espanyol, malgrat que s’equivoca en la data del seu nomenament. En canvi, l’amic Carles Gallén, en el llibre Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents, sí que recull aquest fet. 

August Pi i Sunyer havia aparegut en els mitjans de comunicació un any abans de ser elegit president de la Federació Atlètica, figurant com a president d’una de les seccions del Congrés d’Educació Física Escolar que s’havia d’organitzar en novembre de 2018 (La Vanguardia, 26 d’octubre de 2018). Finalment el Congrés no s’arribaria a celebrar. Després, va formar part com a vocal del Consell Organitzador de les Olimpíades, que treballava per a la candidatura olímpica de Barcelona de 1924 (Heraldo Deportivo, 5 de febrer de 1921).  

No sabem exactament en quin moment entrà al Comitè Olímpic. L’amic Alberto Aragón, en el seu article El renacimiento de un COE con acento barcelonés. Dictadura de Primo de Rivera y la II República (1921-1936) sosté que Pi i Sunyer ja formava part del COE “tiempo antes de la caída de la monarquía”. Això queda a més constatat en El Mundo Deportivo del 12 de maig de 1930 on figura com a un dels assistents a una reunió del COE que es feia a Barcelona. 

En desembre de 1932 es van celebrar dues reunions del Comitè Olímpic presidides pel baró de Güell. En la mirada ja posada en els Jocs Olímpics de Berlín, es tornà a reconstituir el Comitè Olímpic, renovant-se els càrrecs dels representants federatius (La Vanguardia, 24 de desembre). D’altra banda es procedí a elegir una nova junta directiva, de la qual tots els seus membres eren catalans. El nou president del Comitè Olímpic fou el doctor August Pi i Sunyer amb Josep Rosich i Rubiera, i Ricard Margarit i Calvet, com a vicepresidents; Santiago Roure i Mondet com a tresorer; Manel F. Creus i Vidal com a comptador; i Josep Mesalles i Estivill (La Vanguardia, 15 de gener de 1933). Després del desencís perquè la ciutat comtal no acollís els Jocs Olímpics de 1936, treballà per tornar a presentar-se per als Jocs Olímpics de 1940. 

Cal esmentar que durant un temps va ser simultàniament president del COE i del Barcelona Universitari Club, una entitat que s’havia fundat en 1929 com a Rugbi Club Universitari. August Pi i Sunyer arribà a la presidència en 1931 segons algunes fonts, i en 1934 continuava al capdavant de l’entitat (As, 17 de desembre de 1934). 

No obstant això, el 25 de juny de 1936, davant de la negativa de l’Estat de sufragar les despeses del viatge dels esportistes als Jocs Olímpics de Berlín, Pi i Sunyer i tota la seva junta presentaven la dimissió (La Vanguardia, 27 de juny). Dies després es tornava a convocar el COE, i malgrat que el baró de Güell, representant espanyol del CIO, no acceptava la dimissió, Pi i Sunyer no es va presentar a la reunió (La Vanguardia, 3 de juliol). Les seves conviccions el portarien a exiliar-se, però per a la història sempre serà el primer president del COE republicà.