dijous, 28 de gener de 2016

Les instal·lacions esportives del Sol de Baix

En l’actualitat molts no recorden que on està la plaça Sol de Baix al barri de les Corts –entre els carrers de Gerard Piera i Figols- van existir, durant 25 anys, uns equipaments esportius. En 1926 el F.C. Barcelona estava en ple procés d’expansió i cercava terrenys per donar satisfacció a la seva massa social i “para practicar cuantos deportes sean assequibles” (La Vanguardia 14 d’abril de 1926). Si bé, inicialment, la premsa parlà de que s’havien adquirit uns terrenys a Castelldefels, el cert és que finalment s’arrendà la finca de “Sol de Baix”, “Granja del Sol”  o “La Torre del Sol” com també era coneguda, ja que damunt la porta d’entrada a la finca hi havia la imatge d’un sol. La finca, que tenia un sumptuós xalet, es trobava a prop del camp de Les Corts, no massa lluny de La Maternitat, i tenia una extensió de 100.000 metres quadrats. El 21 d’agost de 1926 el F.C.Barcelona presentà als mitjans de comunicació la nova gespa del camp de Les Corts i “els nous camps d’entrenament”. Segons comunicaven La Vanguardia i El Mundo Deportivo “al dia següent estava previst instal·lar dos camps de futbol, y camps pel rugbi, l’hockey i l’atletisme”. L’Esport Català del mateix dia apuntava també, un trinquet, pistes de tennis, “i si tant es demana, piscina i tot, car hom podrà aprofitar la riquesa d’aigua que d’allí mateix surt”. En el xalet de la finca estava previst col·locar els vestidors amb dutxes i un gimnàs. Les obres s’iniciaren el mes de setembre. Com es detalla al Butlletí del F.C. Barcelona de juliol de 1928, i que porta la signatura de E. De Fortuny, delegat de camps, “el contracte s’ha fixat en 5 anys, prorrogables, i sols podrà rescindir-se en l’eventualitat de venda de la finca, tenint sempre reconegut el Club el dret de tanteig”.


Al febrer de 1927 les instal·lacions ja estaven en funcionament. Hi ha constància documental (La Vanguardia 24 de febrer) d’una competició de futbol entre facultats universitàries, i es cedí l’espai a la Federació Catalana d’Atletisme per els entrenament de l’equip de cross. Uns dies després, el 27 de febrer, se inaugurà el camp de bàsquet, que comptà amb la presència de dirigents de la Federació Catalana i Espanyola i del pare Millán, “implantador del nuevo deporte en la Ciudad (...) el campo nos pareció magnífico y casi nos atrevemos a decir como el mejor con que hasta ahora contamos”  (El Mundo Deportivo 28 de febrer de 1927). El Barça, que havia creat la secció l’any anterior, es va enfrontar amb l’equip Tiberghien, i guanyà per un resultat al que no estem acostumats en l’actualitat, 4-0. A partir d’aquest instant les diverses seccions utilitzen la instal·lació. La secció d’hockey, fundada en 1923, jugaria fins que es traslladà al camp de la Pirelli a l’avinguda Diagonal. El rugbi començà la competició a partir del setembre. La secció de ciclisme, fundada aquell any, va fer la benedicció del seu banderí (El Mundo Deportivo 16 de setembre). El base-ball, beisbol, ja s’havia jugat en el camp de Les Corts, des de la seva inauguració, però la secció es creà en 1931, i els terrenys de Sol de Baix acollirien la competició de la Federació Catalana fins el seu tancament. La secció més antiga del club, la d’atletisme, fundada en 1915, utilitzaria les instal·lacions de manera interrompuda, però no disposaria d’una pista pròpia fins a 1930. Si bé, al llibre del centenari de la Federació Catalana d’Atletisme, Història de l’Atletisme a Catalunya, es senyala que els campionats de Catalunya es disputaven a Terrassa, setembre de 1927. Cal afegir, que es disputà una segona jornada a Sol de Baix per acollir les proves de 10.000 metres marxa, 110 metres tanques, relleus 4x100 metres i 400 metres tanques (La Vanguardia 11 d’octubre). En els camps de futbol entrenà el primer equip, i disputaren els seus partits els equips de les categories inferior. També l’equip olímpic argentí entrenà a Sol de Baix abans de caure derrotat per el Barça per 4-1 al camp de Les Corts en febrer de 1928.
Sol de Baix, com apareix en el Butlletí del club abans esmentat, fou visitat, primer pel president d’honor del CIO, Pierre de Coubertin, durant la seva estada al novembre de 1926 a la ciutat comtal, el qual “reconegué que constituïen una de les coses, esportivament, més reeixides”; i pel president del CIO, el comte Baillet-Latour, que acudí per posar la primera pedra de l’Estadi de Montjuïc el 2 d’abril de 1927, i afirmà, que “no estranyava, després de contemplar els esmentats camps, que el “Barcelona” fos una de les societats de més relleu del continent”. 
A partir de la temporada d’inicis de 1932 el club rescindí el contracte d’arrendament. Un titular de La Vanguardia del 11 de març de 1932 “Los terrenos del Sol de Baix van a ser convertidos en un parque donde se explotaran deportes profesionales, especificava que s’anava a construir el primer canòdrom de la ciutat, però que també es disputarien carreres de dirt-track i competicions d’hípica de la “especialidad de trote”. La mateixa notícia parlava de la construcció d’una piscina de 50 metres que no es va dur a terme. El Mundo Deportivo, en les seves edicions del 10 i 11 de març, esmentava que en la instal·lació també tindrien cabuda el tennis, el rugbi, la natació, el futbol, el beisbol, “y otros deportes amateurs”; i feia una llarga entrevista, que sortí en portada, a Miquel A. Socasau, director general esportiu de l’entitat encarregada de la gestió, l’Associación Hipico-Galguero Deportiva de Catalunya. La presentació oficial i visità a l’equipament –pista per carreres llebres i canòdrom- per a la premsa i autoritats locals s’efectuà uns mesos després (El Mundo Deportivo 30 juliol). La inauguració de l’hipòdrom es va fer el 5 de setembre, dues vegades (28 d’agost i 2 de setembre) es va suspendre a causa de la pluja (La Vanguardia 6 setembre). El cert és que la vida de l’hipòdrom fou molt curta, i les curses de llebrers agafaren el relleu i el protagonisme. Aquest canvi propicià que la instal·lació passés a denominar-se Canòdrom Park. Era el primer canòdrom que es construïa a la ciutat. Com es senyala Xavier Theros en el seu article Historias de perros veloces, publicat en El País el 8 d’agost de 2011, la direcció requeia en Josep Vergés, que més tard seria propietari de l’editorial Destino. La inauguració es va fer el 19 de maig de 1934, i s’organitzaren curses de llebres els dissabtes, diumenges i dilluns (El Mundo Deportivo  20 de maig); i es feien apostes ja que la República les havia legalitzat. Poc després s’instal·là la il·luminació, la qual permetia organitzar curses nocturnes, i també revetlles, com per exemple la realitzada per celebrar el dècim aniversari de la Metro Goldwyn Mayer (El Mundo Deportivo 22 de juny).
Malgrat la Guerra Civil es continuaren organitzant curses de llebrers, i també, des de 1937 es programaren algunes curses ciclistes. Només tancaria portes durant un breu període de temps, des de setembre de 1937 fins al 15 d’abril de 1939, quan es va reprendre les curses de llebrers. En gener de 1940, com a conseqüència de l’espanyolització dels noms estrangers i catalans, es passà a denominar-se Canódromo Parque. No obstant, lo més curiós és que la referencia en català al lloc, Sol de Baix, figurà al costat del nom del canòdrom fins la seva desaparició. 
De fet, en la dècada dels quaranta la Unió Esportiva Sants organitzà diverses curses ciclistes (La Vanguardia 20 de juny de 1943 i 4 de juliol de 1947). L’última competició rellevant de llebrers fou el XI Campionat d’Espanya de pista, trofeu del Generalíssim, que es celebrà del 9 al 12 d’octubre, dia de la Hispanitat (El Mundo Deportivo 13 d’octubre de 1949). A principis de 1950, les curses de llebrers havien desaparegut del Canòdrom. A l’estiu s’instal·là una nova pista de cendra (414 metres de corda), en l’interior de la pista de llebrers per organitzar carreres de mitgets, una competició de cotxes petits, d’un sol seient, que estava desproveïts de frens i caixa de velocitats, i que s’havia importat dels Estats Units. La primera carrera d’aquests cotxes es va fer el 11 de juny (La Vanguardia 10 de juny de 1950). El Sol de Baix tancaria les portes definitivament el juny de 1951.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada