dijous, 14 de gener de 2016

Esportistes Il·lustres

Navegant per les hemeroteques digitals em vaig trobar un interessant article en el segon número de Sport Català, publicat el 15 d’abril de 1925, amb el títol Esportius Il·lustres, signat per Joan Crexells. Abans d’esmentar a quins il·lustres fa referència l’article, cal dir que Joan Crexells i Vallhonrat (1896-1926) fou un escriptor i intel·lectual, que es dedicà al periodisme en el diari La Publicitat, i com es senyalava a la revista digital de literatura i traducció del PEN català, “a través dels seus escrits i conferències incorporà els nous corrents de pensament europeus a la cultura catalana”. Malgrat el pas del temps encara és viu, ja que l’Ateneu Barcelonès, del qual era soci, organitza anualment un premi literari que porta el seu nom. Al marge d’aquest article de temàtica esportiva, cal esmentar altres dos escrits que sortiren publicats a La Publicitat: Els límits de l’esport, el 4 de novembre de 1924, i L’element moral en l’esport, el 27 de febrer de 1925. Del primer article, he tret unes reflexions envers l’esport que són plenament vigents avui en dia: “a) L’esport no és un fi en ell mateix, sinó un mitjà; b) és un mal que el públic es preocupi de qüestions que sorgeixen entorn de l’esport, i que ni són purament esportives ni tenen res a veure amb la finalitat elevada de l’esport; c) tots els avantatges de l’esport deriven de practicar-ho, i no de veure’l practicar; i d) la utilitat social o nacional de l’esport està en proporció de les persones que el juguen, no de les persones que el juguen a la perfecció”.

Entrant ja de ple en l’article dels Esportistes Il·lustres, del primer esportista que fa referència és d’Esteve Terradas i Illa (1883-1950), “l’eminent matemàtic, catedràtic a la Universitat, que jugà a futbol amb el Barcelona i ha estat campió d’Espanya”. Terradas té un extens currículum acadèmic, però podem gaudir la seva obra veient les voltes catalanes  a les estacions de Catalunya i Plaça Espanya del Metro de Barcelona, precisament en aquesta última té dedicada una placa en llatí. Malgrat la cita de Crexells,  i consultat el Centre de Documentació i Estudis del F.C.Barcelona, no consta cap referència a Terradas com a jugador del Barça.no he trobat cap altra referència a Terradas com a jugador de futbol. L’altre il·lustre esportista és l’economista i polític Josep Maria Tallada i Paulí (1884-1946) “que fou un excel·lent jugador de futbol”, i hauria d’afegir, un bon dirigent esportiu. Tallada sempre va estar vinculat al R.C.D. Espanyol, fou tresorer quan presidí el club Josep Maria Bernadás i Viladesau; i  presidí la Federació Catalana de Clubes de Football (1914-1915). Durant la II República fou diputat al Parlament de Catalunya per la Lliga Regionalista.

Crexells continuava dient en el seu article: “Heus aquí uns quants casos de persones notabilíssimes dintre la seva professió que practiquen un esport a casa nostre. Pompeu Fabra, l’eminent gramàtic, és un bon jugador de tennis i un bon nedador”. Pompeu Fabra després de jugar assumiria rols dirigents. Primer presidiria la Federació de Lawn-Tennis Catalunya (1927-1935); després, a finals de març de 1931, i quan desapareix la Confederació Esportiva de Catalunya, assumeix la presidència de la Unió d’Esports de Catalunya, entitat que precedeix a la Unió Catalana de Federacions Esportives, que es constituí el 3 de juliol de 1933, al carrer del Carme número 30 principal, seu de la Federació Catalana de Lluita. La junta estava novament presidida per Pompeu Fabra, i les vicepresidències les ocupaven el baró de Güell, Ramon Peypoch i Josep Suñol. Crexells al mateix paràgraf afegia  altres il·lustres: “Pau Casals, un dels prestigis mundials que tenim a Catalunya juga també al tennis. També hi juga el conegut especialista de malalties de l’estómac el Dr. Tarruella. El Dr. Trueta és un excel·lent nedador. Lluís Nicolau d’Olwer, el nostre gran hel·lenista i polític, practica la natació i l’esgrima”. El prestigiós violoncel·lista Pau Casals (1876-1983) s’havia construït una pista de tennis de terra batuda en la seva casa de San Salvador (El Vendrell) en 1915, però també practicà l’excursionisme, la natació, el ciclisme, l’hípica i el billar. Sobre la figura esportiva de Pau Casals recomanem llegir la seva biografia, Conversacions amb Pau Casals (1954), de la qual és autor Josep Maria Corredor, i l’interessant article del Dr. R. Balius i Juli, Un esportista anomenat Pau Casals, publicat en la Revista Olímpica al gener-febrer de 1984.

Un altre exemple va ser el Dr. Josep Tarruella i Albareda (1870-1957), el qual a més de jugador de tennis (La Vanguardia 8 de novembre de 1921 i 28 de juliol de 1922), també va ser president de l’Universitari F.C., de la Federació Catalana de Futbol (1912-1913) i de la Reial Societat de Tennis Pompeia (La Vanguardia 24 d’abril de 1929).
              
L’article també parla del Dr. Josep Trueta i Raspall (1897-1977), que s’especialitzà en la cirurgia de les extremitats, a més de la natació, el futbol, la boxa, el tennis, l’atletisme, i les diverses armes de l’esgrima: espasa, sabre i floret. Com es senyala en l’article Josep Trueta i Raspall. El mètode Trueta (quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve Nº 1). La ciutat li dedicà uns jardins al seu barri, precisament on havia estat ubicada la desapareguda piscina del C.N. Poble Nou.
                                                                           
Lluis Nicolau d’Olwer (1888-1961), polític d’ideologia catalanista i republicana, fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, presidí l’Ateneu Barcelonès (1933), fins arribar a ministre d’Economia durant la República. En 1939, Nicolau abandonà Catalunya camí de l’exili. A més de la natació i l’esgrima, com ens senyala Crexells, practicà també l’equitació pels camins de Vallvidriera.

En el següent paràgraf Crexells afegeix: “També és un impertèrrit nedador el poeta Miquel Ferrà. El formidable periodista Josep Pla ha estat un bon jugador de futbol”. El poeta mallorquí  Miquel Ferrà i Juan (1885-1947), quan vivia a Barcelona visitava sovint el Reial Club de Tennis Barcelona i va descriure diversos esports en les seves poesies. Per conèixer més a fons el personatge es pot consultar l’article del Dr. Balius i Juli, L’esport també pot inspirar poesia, publicat en el nº 54 de el 4 Trimestre de 1998. 

Com exemple, la poesia dedicada a la Vela: 
Pel cim dels màstils corre una alegria 
de gallarets dansant a I'oratjol. 
Damunt la mar magnífica el migdia 
encén totes les lIums del juliol. 
La balandra ix del port plena de sol. 
S'inclina al ven qui se la 'n du la vela,
 i amb balanceig ardit empren el vol: 
darrera bull la fervorosa estela. 
Bruna, en la pell les salabrors marines 
i enlluernant tota ella de blancor, 
el capell tènue protegint les nines, 
ella asseguda a popa du el timó, 
entre el blau guspireig de la maror
i un voleiar lIumínic de gavines.

L’escriptor i periodista Josep Pla i Casadevall (1897-1981) va deixar de jugar a futbol aviat, el seu germà era més aficionat i millor jugador. No obstant va escriure sobre ell alguns articles, els quals podem trobar al primer volum de les seves Obres Completes, Quadern Gris.

Els últims personatges que apareixen en l’article de Joan Crexells formen part d’un equip de futbol que jugaven alguns diumenges: “els pintors Domènec Carles i Rafel Benet; Nicolau Rubió, director del Jardins Municipals; el distingit arquitecte Ramón Reventós, etc. (...) Al rugby, que sapiguem, només hi ha un intel·lectual, que és el poeta Rosend Llates”. Hi ha obres del pintor i escriptor Domènec Carles i Rosich (1888-1962) al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona; i de Rafel Benet i Vancells (1889-1979), pintor, crític i historiador d’art, trobem obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’article també parla de Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981) arquitecte, urbanista i periodista; molt lligat a l’historia de la ciutat per ser durant dues dècades director de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’arquitecte Ramon Raventós i Farrarons (1882-1976), el qual va estar vinculat a l’Ajuntament de la ciutat comtal al ser el cap del servei d’edificis. Entre els seus projectes més importants es troben les Torres Venecianes, el Teatre Grec i el Poble Espanyol construïts amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

Finalment, l’últim il·lustre de l’article és Rossend Llates i Serrat (1899-1973), que fou un escriptor, periodista, crític musical i compositor. Crexells finalitza el seu article dient: “Hi ha, doncs, un gran nombre de personalitats que practiquen algun esport”. però per exemple, ell s’oblidà de mencionar als aficionats del ciclisme i de l’automobilisme com Ramon Casas i Carbó (1866-1932) o Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931). Caldria que aquest costum es generalitzés. El dia que els camps de futbol no es veiessin tan plens com ara, perquè una part de la gent que hi va, hagués de jugar a llur torn, fóra senyals que s’ha estès una concepció de l’esport més beneficiosa per l’individu i per la Pàtria”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada