Per tercera vegada en la història Barcelona acollia un campionat del món de boxa, després de Ferrand-Genaro el 1931, i el Gironés-Miller el 1935, els aficionats del ring podien veure el carismàtic i campió del món Perico Fernández contra l’aspirant brasiler Joao Henrique. Havien transcorregut quaranta anys des de la disputa de l’últim mundial a Barcelona. Ja es començava a apreciar el declivi progressiu de la boxa, “hace apenas diez años un campeonato de España llenaba todavía un local de medio aforo. Hace quince años Galiana o Folledo atiborraban una plaza de toros. Hoy un titulo nacional no parece interesar a nadie” ( La Vanguardia , 26 de març de 1975), però sobretot després de l’enderrocament d’un espai tan emblemàtic com el Price el març de 1973. El periodista Albert Armengol escrivia a La Vanguardia el dia abans del combat, “Barcelona, otrora emporio del deporte de las doce cuerdas, fue languideciendo por causes harto compleixes, hasta que un día, esos monstruós de la mod...

 El primer campionat del món de Salvament i Socorrisme, XVII Campionats del Món de Tetratló i Salvament Aquàtic, disputat al nostre país, es va celebrar els dies 7 i 8 de setembre de 1974. El Salvament i Socorrisme com a esport eren poc coneguts, però com s’assenyala en el llibre Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents (2013), del qual és autor el periodista Carles Guillén, “les primeres competicions les va organitzar a principis del segle XX el Club Natació Barcelona amb col·laboració de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos, que el 1881 havia creat la seva delegació a Barcelona”. La Federació Catalana va néixer, com a delegació territorial de la Federació Espanyola el 1962, i al se capdavant es situà Francisco José de Lacambra Estany, segon comte de Lacambra, que ocuparia el càrrec fins al 1980. Cal fer esment que la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme té l’honor de ser la primera federació a tenir a una dona com a president en la ...

La candidatura de Barcelona per albergar el mundial de ciclisme de 1971 es va concretar en el Congrés de la Unió Internacional de Ciclisme, celebrat amb motiu dels mundials de ciclisme celebrats a la localitat italiana de Varese. Com recull el diari La Vanguardia (25 d’agost de 1971): “Tal era la fuerza y vigor de nuestros representantes –la delegació espanyola estava encapçalada pel valencià Lluís Puig, president de la Federació Espanyola de Ciclisme; i el català José Maria Sentís, vicepresident de la Federació Europea en les reunions de la UCI– que este máximo organismo aceptó la candidatura de España para que Barcelona organizara los mundiales de 1973, como había solicitado y para lo que se venía trabajando desde hace mucho tiempo”. Barcelona, amb aquest esdeveniment, pretenia construir el velòdrom que tant reclamava l’afició ciclista. El mateix dia, El Noticiero Universal , es feia ressò d’unes declaracions de Pau Negre que anaven més enllà, i que deixaven clar que s’havia passat...

Del 6 al 9 d’octubre de 1971 la ciutat comtal acollia novament el Campionat del Món de patinatge artístic. Si el 1949 la seu foren les instal·lacions del Club Patín a la Plaça Calvo Sotelo –avui Francesc Macià–, ara l’escenari era el Palau d’Esports del carrer Lleida. Com a curiositat, destaquem que unes setmanes abans l’estany de Banyoles havia acollit el campionat del món d’esquí nàutic; i durant el campionat s’estaven celebrant el VI Jocs Mediterranis a Esmirna. L’any s’havia iniciat amb una notícia luctuosa per al patinatge, el febrer moria Josep María Ceballos Alameda, que fundà i presidí el Club Patín, i va assumir la presidència del comitè organitzador del mundial de 1949. També va ocupar altres càrrecs directius, vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol (1952-1956). Al capdavant de la Federació Espanyola de Patinatge es trobava Lluís Azemar Puig, que havia ocupat diversos càrrecs a la Federació de la mà de Samaranch....