Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

La zona on avui es troba la plaça Francesc Macià era coneguda a finals de segle XIX i principis del XX com el Pla de Galvany. La instal·lació més antiga construïda en aquesta zona té història, coneguda com el Velòdrom de la Bonanova, en ells, a més del ciclisme en pista, van jugar-se alguns dels primers partits de foot-ball i de lawn-tennis de la nostra ciutat. Es va inaugurar el 24 de setembre de 1893, i va deixar d’utilitzar-se a partir de 1906. El velòdrom estava situat darrere de l’actual Turó Park, entre els carrers Vallmajor, Reina Victòria, Modolell i Valero. Just darrere d’aquesta instal·lació, en els jardins de Can Lluch, les famílies residents del Turó van fer-se dues pistes de tennis (La Vanguardia, 7 de juny de 1905 i Los Deportes, 14 de juliol de 1906). Al costat hi havia també un terreny en la desapareguda plaça Galvany, on jugava el Foot-ball Club Condal (Los Deportes, 9 de març de 1902). Probablement és el mateix terreny on jugava el F.C. Numància. A la Guia del Sportman, que publicà la revista Stadium al llarg de 1911, es deia que estava en el també desaparegut carrer de Sant Sebastià. Ací, anys més tard, es faria un torneig de base-ball, amb la curiositat que un dels equips era el Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià (La Vanguardia, 20 de maig de 1919); i no seria l’última vegada que es practiqués aquest esport al Galvany (El Mundo Deportivo, 4 de maig de 1929).

No obstant l’equipament d’aquesta zona que gaudiria de més ressò esportiu seria el Turó Park, un parc d’atraccions i establiment d’esbarjo, que s’ubicava on avui es troben els jardins d’Eduard Marquina, molt a prop de la Plaça Francesc Macià, i que va néixer de la mà de la família Bertrand i Serra. Es podria afirmar que el Turó Park fou, al costat de l’Hipòdrom de Can Tunis i el Velòdrom, l’altre gran equipament multiús i poliesportiu a l’aire lliure de la ciutat. Es va inaugurar el 8 de juny de 1912. “El local es magnífico y reúne las mejores condiciones. Los invitados admiraron especialmente la espaciosa plaza de fiestas, el jardíndestinado a los niños, el diminuto ferrocarril, la artística pista para patinar, la pintoresca Fuente de santa eulalia, los departamentos de lawn-tennis, cuartos de baño y aseo, etc.” (La Vanguardia, 8 de juny de 1912). Nombrosos esdeveniments es van organitzar amb el Turó, però de tots ells cal destacar el I Saló de l’Automòbil i del Ciclo, celebrat del 22 de març al 13 d’abril de 1913, i que fou organitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya. Aquest Saló seria el preàmbul del I Saló de l’Automòbil que s’organitzaria al Palau de Belles Arts del Parc de la Ciutadella del 2 al 12 de maig de 1919.  Com a curiositat cal destacar que la marca Vermorel s’exposava en el Saló, i el representant de la mateixa era Bernat Picornell, un dels pioners de la natació, i que escrivia d’aquest esport des de les pàgines d’El Mundo Deportivo (La Vanguardia, 20 de març de 1913). Picornell també era representant de la marca Panhard & Levassor i propietari del Gran Garage Moderno, que es trobava als carrers Provença i Rosselló. Una altra exposició relacionada amb el motor, en aquest cas de camions, es va fer el 1920, i fou acompanyada de la primera cursa de camions celebrada al nostre país (El Mundo Deportivo, 24 de juny de 1920).

La pista de patinar del Turó tenia un ús bàsicament lúdic, però es va condicionar el 1916 per celebrar, en els mesos de juny i juliol, el I Torneig d’hoquei sobre patins que es feia a Espanya. El torneig fou organitzat per la Societat Kursaal Skating Hockey Club; i van participar quatre equips: Indian, Athletic, Sport e Hispania (La Vanguardia, 25 de maig de 1916).

Un altre esport que va tenir acollida en el Turó Park, a la temporada d’estiu, fou la boxa. En el Blog Historia del Boxeo en España, de Ricardo Tejeiro, es fan referències a la pràctica d’aquest esport: “De hecho, entre septiembre y noviembre de 1916 el único boxeo que se practica en Barcelona, al margen del entrenamiento en los gimnasios, es el que ofrecen Jack Johnson y su corte en el Parque o en el Turó Park (...) La tónica del boxeo en Barcelona no varía sustancialmente durante 1917, con veladas ocasionales en el Frontón Condal, en el Iris Park o en la Bohemia, al margen de las “pachangas” de verano en el Parque de la Ciudadela y en el Turó Park (...). En este año de 1921 se celebran además otros eventos deportivos en los que el pugilato tiene presencia. Así, en octubre, las fiestas de San Miguel Arcángel que se celebran en la Barceloneta incluyen “grandes combates de boxeo”; y el instituto de deformados de la guerra organiza en el Turó Park un festival que incluye carreras pedestres, ju jutsu y cuatro combates de boxeo.”.

Dins del Turó Park hi havia un restaurant, on es van desenvolupar diversos actes relacionats amb l’esport. Allí es va realitzar el banquet de l’acomiadament com a jugador del FC Barcelona de Paulino Alcàntara (El Mundo Deportivo, 3 de juliol de 1927); o l’homenatge que va tributar el club blaugrana a dos integrants de la secció de ciclisme, Español i Cañardo, el primer havia guanyat el campionat d’Espanya de velocitat, i el segon havia finalitzat segon en la Volta Ciclista a Catalunya (El Mundo Deportivo, 19 de setembre de 1927).

La Guia del Turó Park editada per l’Ajuntament de Barcelona el 1912 amb motiu del centenari del parc, ens fa saber que el 1927 es va produir uns incendis fortuïts que van provocar el tancament del parc d’atraccions, però no fou així amb els jardins. De fet, el Reial Club Esportiu Espanyol va arrendar el 1930 el Turó com a camp d’entrenament de les seccions de futbol, rugbi, bàsquet i atletisme (El Mundo Deportivo, 28 d’agost de 1930). El 1934 l’Ajuntament de Barcelona obria les portes als nous Jardins del Turó, que havien estat redissenyats per l’arquitecte i paisatgista municipal Rubió i Tudurí. La pista de patinatge es va conservar, i a mitjan anys quaranta va adquirir notorietat, ja que la utilitzava el RCE Espanyol per la seva secció d’hoquei patins. En aquesta pista es van fer encontres internacionals (Novara d’Itàlia, Selecció de França, etc.); es van disputar tres campionats d’Espanya, Copa S.E. El Generalísimo els anys 1947, 1949 i 1951; i fins i tot li va servir a Francesc Platón, quan era seleccionador nacional, com a pista d’entrenament de la selecció en el Mundial celebrat a Barcelona el 1954. Cal afegir que fins i tot es va jugar a handbol, en un encontre amistós entre les Universitats de Barcelona i l’alemanya (La Vanguardia, 9 d’abril de 1953). El Turó deixaria de fer competicions de relleu amb l’aparició del Pavelló de l’Esport (1951) i del Palau d’Esports (1955).

Situada molt a prop del Turó Park, però amb més antiguitat, es trobaven les pistes del Reial Barcelona Lawn-Tennis Club (Reial Club Tennis Barcelona). El club, fundat el 1899, havia abandonat les seves pistes del carrer Pau Claris l’any 1905 per anar al carrer Ganduxer. Era una de les entitats més importants de Barcelona després de fusionar-se el 1909 amb el Catalunya Lawn-Tennis Club. També a prop, i quasi tocant a la Diagonal, hi havia, segons relata Permanyer a la Biografia de la Diagonal, un camp de futbol darrere del restaurant El Cortijo (Diagonal, 612). Aquest restaurant també era freqüentat per la gent de l’esport, de fet, allí es va fer el sopar d’acomiadament dels II Jocs Mediterranis el 25 de juliol de 1955, amb l’assistència de diversos membres del CIO.

Una altra pista de patinatge amb història era la Pista del Club Patin, situada a la Plaza de Calvo Sotelo –actualment Francesc Macià– en l’illa compresa entre els actuals carrers de Buenos Aires, Comte Urgell, Comte Borrell i avinguda Josep Tarradellas, i que fou inaugurada el dia de Reis de 1945. Cada any, per commemorar aquesta data, es feia un festival on hi havia una competició de patinatge artístic, carreres de patins i partits d’hoquei sobre patins. Amb motiu de la IV edició del Festival el regidor d’esports de la ciutat, Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, entregà al president del club Patin, Josep Mª Ceballos, la copa de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona volia premiar la important tasca que feia el club per la promoció del patinatge. El 1948 el club organitzava el I Gran Premi Internacional de Patinatge Artístic, i del 9 a l’11 de juny el II campionat del món de patinatge artístic i dansa, el primer que es feia a Espanya després de finalitzar la Guerra Civil. La pista tancaria les seves portes per demolició l’agost de 1958 (La Vanguardia, 31 d’agost de 1958).

Tres anys després, “una nueva modalidad deportiva” –importada del Estats Units– “adoptará hoy carta de naturaleza barcelonesa con la bendición e inauguración de las instalaciones del Club Boliche”. La bolera, que era a l’aire lliure, es trobava a l’avinguda Infanta Carlota, 136 –actual Josep Tarradellas–, al costat de la Pl. Calvo Sotelo –actual Francesc Macià– (LaVanguardia, 1 de desembre de 1951) i al front d’aquesta, el mateix directiu que dirigí el Club Patin, Josep Maria Ceballos. La bolera es  traslladaria poc després a l’avinguda Diagonal 508. El nou local era molt més modern i amb vuit pistes; i passava a dir-se Club Boliche Barcelona (El Mundo Deportivo, 19 de novembre de 1952). En aquesta bolera es van organitzar nombrosos campionats de Catalunya i Espanya, i competicions internacionals, fins que tancà les seves portes el 1993. Cinc anys després, el local es transformaria en la Sala multicines Boliche (La Vanguardia, 11 de març de 1998). El bowling fou un esport que es va posar molt de moda arran de l’arribada al port de Barcelona dels mariners de la VI Flota (El Mundo Deportivo, 16 de gener de 1952). Un exemple clar d’aquest fet és que el 21 de maig de 1952 es va obrir una altre bolera, a la mateixa Diagonal, en el número 644, quasi tocant l’Avinguda de Sarrià; es deia Bolodromo, disposava de 16 pistes i de bar-restaurant. 

Per finalitzar esmentaren, de forma breu, algunes de les instal·lacions de la zona de la Diagonal que arribava fins al Passeig de Sant Joan. Amb motiu de la revetlla de Sant Pere de 1924 es va inaugurar el Mundial Sport. El local estava a la Diagonal 606-610, molt a prop de la Travessera, i disposava d’una pista de patinatge a l’aire lliure envoltada de jardins. Aquí es van fer vetllades de boxa des de setembre de 1924 fins al 1927, un any després es tancava el local. No gaire lluny, i segons ens indica Permanyer, es trobava el Picadero Tomás, “a la cantonada on avui hi ha l’Hotel Presidente”. El 1957 aquest Picadero es traslladaria “a l’altura Numància i al costat del camp de futbol del Bergadà, on va romandre-hi fins que el van fer fora el maig de 1980”. Una altra pista de patinatge es trobava en la confluència de Pau Claris i Alfonso XIII (Diagonal), que va entrar probablement en funcionament el 1927, però de la qual hi ha constància per sortir sovint a la premsa esportiva a partir de 1928. Si bé en el blog Barcelofilia apareix com Skating Luna Park, la majoria de referències que he trobat a La Vanguardia i El Mundo Deportivo fan referència a la pista Luna Park. Si bé en aquesta pista es va jugar a hoquei sobre patins, i fins i tot es va crear un club, l’activitat esportiva més rellevant fou la boxa, que va disputar en els mesos d’estiu un bon nombre de combats amateurs i professionals que van ocupar més d’una pàgina d’El Mundo Deportivo (9 de juliol de 1932). L’última instal·lació a la qual faré referència són les pistes del “club dels alemanys” Sportiverein, una de les entitats pioneres de la pràctica del tennis a la nostra ciutat. Les pistes estaven situades al Passeig de Sant Joan, i feien cantonada amb la Diagonal i el carrer Mallorca. Precisament en les seves 3 pistes es va disputar la major part del I Torneig Internacional de Lawn-Tennis de Barcelona, “jugándose los partidos decisives en las pistes del Club Inglés (Barcelona Lawn-Tennis Club), sito calle Claris, entre Valencia y Mallorca” (La Vanguardia 7, d’octubre de 1903).